Vet aquí una vegada a Animalasia, la ciutat dels animals hi vivia una oreneta molt petita. Anava a l’ escola, tenia les potes blanques i les plomes negres. Era molt alegre i astuta .Vivia en una casa al centre de la ciutat amb els seus pares i el seu germà . la casa era gran , molt bonica i còmoda.
El seu somni era convertir-se en pilot d’ avió .
El seu millor amic era un escarabat, que anava amb ella a l’escola.
Un dia a l’escola, l’escarabat va dir a l’oreneta:
-Jo vull ser copilot!
-Quina sort perquè jo vull ser pilot.-Va dir l’oreneta.
-Podríam pilotar un avió entre els dos?-Va suggerir l’escarabat.
L’escarabat era molt atrevit, tenia les potes curtes i era de color marró, tenia una closca negra molt dura. L’oreneta estava molt emocionada, així que li va dir:
-Noi, ens queden 3 anys per acabar l’escola i podrem fer-nos pilots d’avió!
L’escarabat hi va estar d’acord.
Al cap de tres anys, el pare de l’oreneta li va preguntar:
-Aviat hauràs d’anar a la universitat, que voldràs estudiar?
-Vull estudiar per a convertir-me en pilot d’avió!-Va dir l’oreneta.
– I el meu amic escarabat vol ser copilot .-Va afegir.
-Molt bé estic orgullós de que t’hagis decidit.-Li va dir el seu pare.
Es van preparar per anar a l’aeroport:
-Preparat?-Va dir l’oreneta.
-Més que mai .-Va respondre l’escarabat.
Van marxar amb amb l’autocar cap a l’aeroport. Van aprovar l’examen escrit i els van deixapracticar amb un avió. L’oreneta va engegar l’avió i es van enlairar. El profesor no els va dir el temps que faria. El profesor va intentar comunicar amb l’oreneta i l’escarabat, però la tempesta els havia atrapat:
-Quin vent, em costa una mica pilotar l’avió .-Va dir l’oreneta.
-No deu ser gran cosa.- Va dir sense preocupacions l’escarabat.
Va començar a ploure molt molt fort i l’oreneta estava pendent de controlar l’avió. Hi havia una muntanya al davant , però amb una difícil maniobra, entre els dos van girar el volant i van evitar la muntanya. Hi havia aeroport a prop d’allà , i van anare a allà. Accavaben de salvar les vicdes de 100 animals que anaven a l’avió. Van viure feliços per sempre més.