A la ciutat de Barcelona hi vivia una noia. Es deia Maria, tenia 37 anys, era alta, tenia el pel ros i els ulls marrons. Era amable i simpàtica. Treballava fent figures de ceràmica al seu taller. Li agradava molt. Vivia sola però tenia un gos i un gat.
Un dia quan va començar a treballar el torn no girava. Es va espantar ja que sense el torn la seva feina i els encàrrecs que tenia s’ haurien alentit. Va entrar a moltes botigues que li semblava que en podien tenir , però sempre obtenia una resposta semblant ;
-No aquí no tenim torns només tenim menjar i joguets-
Va passar tot el matí i tota la tarda buscant un torn . No en va trobar cap. Només en venien en els pobles del Pirineu que es dedicaven a fer-ne .
-No puc anar-hi jo sola, hi ha molts quilometres i no puc deixar el gat i el gos sols.
Va decidir anar-hi amb el gat i el gos. Va preparar la maleta i va posar el gat i el gos en un maletí i va marxar amb el seu cotxe cap a Estimariu. Al cap de tres hores va arribar i estava tot nevat.
-Que bonic!!!M’ancanta.-va dir la Maria.
Va trobar un avi que treisa la neu i li va preguntar on era el taller que fabricaven torns. L’avi li va indicar el camí per anar al taller. A l’arribar va obrir la porta i va entrar.
Hi havia un avi que estava fent un torn. L’avi va parar i va atendre a la Maria. La Maria li va explicar que feia figures de ceràmica i se li havia trencat el torn. L’avi li va ensenyar tots els torns i també li va dir que n’arreglava. La Maria va decidir comprar-se’n un.
Quan tornava cap al cotxe va veure una casa que es venia. La casa era de pedra i petita. Va pensar que es podia quedar a viure allà i que podria posar el taller al garaig. La va comprar, i va anar a Barcelona a agafar les seves coses. Es va quedar a viure a Estimariu.

Ainoa