Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 2 maig 2018
Celebrem Sant Jordi !!
El passat 23 d’ abril vam celebrar la diada de Sant Jordi !! Al matí vam anar a la parada de roses i llibres que fan l’ agrupació de dones del poble al davant de l’ hostal Roma .
Per la tarda vam pujar a l’ Ajuntament a recollir els premis de poesia, dibuix i text que organitza cada any per Sant Jordi l’ Ajuntament .
En Juan
Hi havia una vegada un senyor que es deia Juan,Era alt i prim i tenia 43 anys . Era una persona molt tranquil·la i no sènfadava ni cridava mai. vivia en un poblet de plana.Vivia amb la Marta la seva dona que tenia 40 anys. Tenien un fill que es deia Joel. Travallaba en una fabrica de pinso en Joan portava el blat amb el tractor lambohrgini fins a la fabrica de blat .Peró una nit un lladre es va colar a la fabrica de pinso per la finestra va agafar les claus que estaven pengades i va obrir la porta, va agafar el camio que avia robat feia dos mesos i va agafar tot el camio de pinso .
L’endema en Juan i en Joel cuan van obrir la porta i van veure que no i avia pinso. Tot estaava tirat pel terra, les eines…Ban veure rastre de les rodes del camio i les van seguir. Ivan trovar un magatzem van trucar i va sortir un home duns 40 anys.
Li van preguntar si ell els avia robat. Ell va dir que si pero que no els i tornaria .En Joel va trucar a la polcie.
el llade conque no volia anar a la presor els va tornar tot el pinso que avia rovat.
Hug e3
La fàbrica .
Vet aquí en la ciutat de Barcelona, hi vivia una noia que es deia Laura i tenia 25 anys.
Era alta, tenia el cabell ros i els ulls marrons. Era amable divertida i no li agradava gens la contaminació.Treballava en una fàbrica de sucs ecològics a les afores de la ciutat .
Vivia sola en un pis petit al centre de la ciutat.
Un dia com un altre va anar a treballar, però va notar que la fàbrica olorava una mica estrany, ella ho va ignorar però al cap d’uns dies l’olor es va anar fent més insuportable fins que un dia, la Laura va anar al despatx del director a preguntar d’on venia aquella pudor.
A l’arribar al despatx abans de picar a la porta, va sentir al director i al subdirector parlant:
-Què podem fer dels residus i els productes tòxics del suc, que cada vegada la pudor és més intensa?-Va dir preocupat el director.
-Només tenim una opció ho hem da llançar al fons del mar per molt que contamini.-Va dir el subdirector.
-Doncs anem-hi ara mateix.- Va dir el director.
La Laura, immediatament va anar a buscar la seva bicicleta i quan van sortir els va seguir fins a la platja, llavors els va seguir fins al port i es va amagar a la barca d’aquella gent. Quan van estar lluny de la costa , els dos homes van agafar el barril on hi havia tots els residus. La noia els va gravar i va pujar el vídeo a les reds socials amb un missatge que deia “Compartiu aquest vídeo”. Al cap d’una estona van arribar policies.
Els van detenir per contaminar el mar amb productes tòxics. Els van posar a la presó durant tres anys i van nombrar a la Laura directora de la fabrica de sucs ecològics.
Ainhoa Ruiz
Comentaris