Vet aquí una vegada hi havai un pagès. Era baixet, tenia una mica de barba blanca i el cabell grisós. Era alegre i molt bona persona. Vivia en un poble molt petit que es deia Cubells i havia fet tota la vida de pagès. Li deien “pagesot” i tenia 59 anys.
Vivia a dalt del poble en una caseta petita i vella per fora , però per dins era molt bonica ,tota decorada de quadres que havia pintat ell mateix. Hi havia un llit molt acolorit i una peixera buida , una petita televisió ,una cuina i un lavabo mot petit.
Vivia sol.
Un dia mentre anava a un dels seus camps amb tractor va pensar:” Ja sóc vell i porto tota la vida fent de pagès, m’agradaria provar alguna feina nova”
Va estar tot el dia pensant què podia provar i va decidir fer-se pescador perquè tenia una peixera a casa.
L’endemà al matí va anar a comprar estris de pescar a un poble del costat. Va comprar unes botes , una canya i tots els complements.
Després va anar a dinar a casa seva i després de dinar va anar a pescar a un riu que passava al costat d’un dels seus camps i que de vegades sentia com els peixos saltaven.
Es va asseure en una cadira que havia portat i va omplir una galleda d’aigua, i va posar un cuc a l’ham de la canya de pescar i va estar tota la tarda esperant a veure si agafava algun peix. Quan estava a punt de marxar va sentir unes petita estrebades, llavors va treure la canya i ……hi havia pescat un peixet, una truita de riu.
Al principi,el pagès, volia menjar-se-la per sopar però, al mirar-la d’aprop li va fer molta pena i se la va quedar com a mascota. Ho va recollir tot i va marxar capa casa seva. Va posar la truita a la peixera i l’ animal va començar a nedar . Ell es va sentir molt orgullós. Va decidir que no tornaria a pescar més : li agradava molt més ser pagés.
A la truita de riu li va posar de nom Tura.Totes les nits la mirava i li explicava com li havia anat el dia.
El pagès estava molt content amb ella ,era com la seva millor amiga.
Pot ser l’animalet també n’estava? Segur que sí!

Ainhoa 6è