Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for gener, 2018
Els Reis han passat per l’ escola
El dilluns , dia 8 de setembre , a l’ arribar a l’ escola ens vam trobar una sorpresa: el Reis també hi havien passat . A cada un de nosaltres ens van portar un conte i per la classe ens han portat uns jocs de cartes d’ animals de tot el món . Ens encanta !!!
Al nens més petits de l’ altra classe i de la guarderia els van portar, també, jocs per la classe.
La crida del bosc . Part2
En Buck estimava molt a en John i en John estimava molt el seu gos. Encara que gaudia de la companyia d’ en John al gos també li agradava molt explorar el bosc. Un dia va trobar a un llop i es van posar a jugar i córrer pel bosc.
El gos sempre tornava al campament. Un dia quan hi va tornar va veure que en John estava mort i els seus dos companys també. Els indis els havien mort .Havien matat també als gossos.
Aleshores en Buck , molt enfadat, va matar els indis.Una vegada acabada la lluita Buck va jeure al costat d’ en John . Semblava com si s’ estés acomiadant del seu amic.
Al cap d’una estona en Buck va sentir uns llops. Quan els llops van arribar al campament , un d’ells va intentar atacar-lo, però un altre de vell i prim s’ hi va apropar . El gos va reconéixer el seu amic del bosc.
Aleshores en Buck va marxar amb ells i es va convertir en el seu líder.
Els indis encara recorden la llegenda d’un gos que menava una llopada i que era molt valent i astut.
OPINIÓ PERSONAL:
No perquè els indis van matar a en John,perquè no m’agrada els contes de gossos i al final que es queda amb els llops. La part que més m’ha agradat es quan en Buck arrossega el trineu de 300kg.
EL RECOMANARIA…
a un amic o amiga que li agradin els contes de gossos.
NOTA: 4’75.
Adelín Borza 4art
La crida del bosc . Part1
TITOL:La crida del bosc
AUTOR:Jack London
IL·LUSTRADOR:Joan Fernàndez
EDITORIAL:Castellnou
PERSONATGES:En Buck, en John, en Perrault…
RESUM:
Una vegada, un gos que es deia Buck, vivia a la casa del Jutge Miller. Era una casa rica vora de Sant Francisco.
Una nit, aprofitant que el Jutge Miller estava de viatge, un jardiner el va vendre a un ensinistrador de gossos que se’l va emportar cap a Sant Francisco. El va comprar en Perrault.
En Perrault va comprar més gossos per estirar un trineu. l’ únic mitjà de transport en aquell temps a lesw zones gelades d’ Amèrica del Nord . Van marxar cap Alaska.
En Perrault amb el trineu s’encarregava d’ entregar les cartes als miners de Dawson a més de 1000 quilòmetres de distància. En Buck un dia es va barallar amb Spiz, que era el cap del trineu .En Buck va matar l’ Spitz i va passar a ser el gos capdavanter del trineu.
Una vegada acabada la feina en Perrault es va vendre el trineu , juntament amb els gossos .El van comprar dos homes i una dona que no sabien res de trineus i maltractaven els gossos.
Un dia en John va veure que pegaven a en Buck perquè no volia creure i el va defensar. Els dos homes volien travessar un llac gelat però , arribada la primavera, el gel ja no era capaç d’ aguantar el trineu . En John es va quedar el gos perquè no volia que el maltractessin i va dir als del trineu que no travessessin el llac perquè el gel no aguantaria .
Ells no en van fer cas i trineu, gossos i persones van morir .
OPINIÓ PERSONAL:
No m’ha agradat perquè no m’agrada que matin als animals, perquè els indis van matar a en John i als gossos i perquè pegaven als gossos.
La part que mes m’ha agradat es quan en Buck es queda amb en John i es salva d’ofegar-se.
EL RECOMANARIA a algun amic que li agradessin els contes de gossos.
La capitana Dofí
AUTOR-Mireia Vidal
IL·LUSTRADOR-Albert Asensio
EDITORIAL-La formiga vermella
PERSONATGES PRINCIPALS-El capità Strip, l’Ona (la filla del capità), el Perca (un pirata vell amic de l’Ona) i el Sangnegra (el pirata més dolent de tot el mar).
RESUM
El cangur enfadat i els homes
Hi havia una vegada un cangur que vivia a Austràlia. Era alt, ràpid i tenia una cua molt forta. Vivia amb la seva cria en una cova. La mare cangur l’havien capturat uns furtius quan anava a buscar menjar.
Un matí, quan van anar a beure aigua al riu, van adonar-se que no hi havia cap animal. Al cangur li va semblar molt estrany perquè no hi havia cap cocodril ni hipopòtam. Mentre tornava cap a la cova, una estampida de gaseles li va passar per davant. Estaven fugint d’uns caçadors. De cop i volta va sentir molts trets. Abans que pogués escapar, el van disparar a la cama. Ell es va arrossegar fins uns arbusts per amagar-se.
Quan es va despertar tenia la pota embenada i estava en una sala amb la seva cria. Tots els dies una senyora li donava unes fruites i aigua. Quan ja es va recuperar, el van portar a una zona tancada amb balles de ferro. Hi havia molts cangurs i, entre ells, va trobar la mare cangur. Per fi estaven junts de nou.
GUIFRÉ 5è
Aquell pare Noel!!
Hi havia una vegada un Pare Noel que era prim. fort i egoista .Tenia uns gnoms que eren baixets.
El pare Noel portava un gorro i la camiseta negra.Vivia al Pol sud a un iglú gegant.Aquest Pare Noel era dolent i intentava que el Pare Noel bo no pogués repartir els regals.
L’any dos mil divuit el Pare Noel dolent va aconseguir robar els regals que havia de repartir l’ altre pare..Per sort el va seguir.Quan van arribar a la seva casa al pol sud sud els gnoms dolents el van atrapar i el van empresonar.
Al dia següent,els gnoms bons van anar a buscar el Pare Noel.Els gnoms van seguir el rastre del rastrejador però quan els gnoms dolents els van veure, els van atacar.
Després d’una lluita intensa els gnoms bons van guanyar i es van posar la roba dels gnoms dolents.Llavors van anar fins a la cel·la del Pare Noel i el van intentar treure, però necessitaven una clau que la tenia el Pare Noel dolent.
Després de molt buscar,van trobar el despatx del Pare Noel dolent.Els gnoms hi van entrar a poc a poc mentre el Pare Noel dolent dormia.La clau la tenia a la mà.Un dels gnoms va intentar agafar la clau però el Pare Noel dolent ,tot i estar ben adormit , la va agafar més fort .
Un gnom va tenir una idea:Li podien canviar per un bolígraf.Després de pensar ho van intenta i ,final ment , un gnom ho va aconseguir.
Vam marxar corrents a buscar el ^Pare Noel i van aconseguir alliberar-lo. Quan anaven a sortir per la porta, va aparèixer el Pare Noel dolent, que s’ havia despertat i els va dir que si no marxaven dispararia un misil a la seva casa.
El Pare Noel va dir-li que no hi havia raons per ser dolent.
Llavors el Pare Noel dolent li va explicar que, quan ell era petit,li va demanar un tren de joguina , però no li van porta mai . També va dir que no i li havia portat mai res que li agradés.
El Pare Noel va dir que , ell no podia portar tot el que volguessin tots els nens, perquè sinó hi haurien nens que no en tindrien cap.
Llavors li va dir que , si volia , podia anar amb ell a repartir els regals .El Pare Noel dolent ho va comprendre i li va dir que si.
A partir d ‘aquell dia , cada anys els dos pares Noels repartien conjuntament els regals entre els nens i les nenes de tot el món .
Guifré 5è
EL GOS ABANDONAT
Hi havia una vegada un gos que tenia el pèl fet nusos.Era de color groc del cos i tenia taronja el cap.Era un pastor alemà.
Vivia a Barcelona en un carrer ; i dormia dins de capses de cartró.Un dia un amics el van anar a passejar.
En aquell grup de nois n’ hi havia un que tocava la guitarra molt bé . Sovint tocava a la Rambla ..Quan el noi acabava els gossos passejaven entre la gent amb una gorra a la boca a veure si els hi donaven diners.Aquella era la seva feina.
Un dia un senyor molt amable els hi va demanar si podia tocar el violi amb ells .
El noi li va dir que sí .Aleshores van començar a tocar els dos junts i tenien força èxit .
Cada dia tocaven a la Rambla de Barcelona i quan acabaven els gossos pasejaven entre la gent i recollien diners .
Hug 3er
EL MEU NADAL !
-La nit de Nadal mengem torrons
-i també neules i bombons.
-El tio ben tip està
-no se pas el que em cagarà.
-Ai,quin fred que fa!!!!
-que bé que s’està
-a la voreta del foc
-amb la familia, tots al lloc!!
-El Pare Noel ja ha arribat
-a la xemeneia,com cada any,s’enfilat
-Cap d’any ja ha passat
-i un any més les 12 campanades han tocat
-Els Reis ja han arribat
-i tota plena de joguines
-la casa m’ han deixat
-quan pel mati m’he aixecat.
Guifré 5è
–
El gos i la serp
Hi havia una vegada un gos. El gos era petit, tenia les potes curtes i el pèl blanc, marró i taronja. Vivia en una casa abandonada al camp.
Cada dia sortia a caçar. Un matí intentava trobar conills però no en va trobar cap en tot el matí. Tornant , decebut, cap a casa al mig del camí hi havia una serp que estava prenent el sol .
El gos, al veure-la, s´hi va apropar i la va olorar . La serp el va atacar i se li va enrotllar per tot el cos. El gos es va moure molt ràpid i va treure’s la serp del seu cos. La va tirar al camp i la serp es va escapar.
Al dia següent quan el gos es va despertar va veure la serp dintre de casa seva aprop seu. El gos quan la va veure no li va fer res perquè sabia que ella tampoc li faria res.
El gos va sortir a caçar però no va caçar res. Quan va arribar a casa la serp encara estava dins. Aixi va passar una setmana sencera.
La serp cada dia ajudava al gos a caçar, s’amagava entre les herbes i feia sortir els animals, aleshores el gos els caçava.
Van viure els dos junts sempre més.
Ainoa 4art
El gos que li agradava anar amb vaixell
Vet aquí una vegada un gos vivia amb el seu amo en un pis al centre de Dover. El gos es deia Flash , era un huskie, tenia el pèl blanc com la neu i li agradava anar a passejar per la vora del mar i pel port, perquè els vaixells li semblaven interessants.
Si en veia algun de molt llarg eren encara més impressionants per al gos.
Un dia mentre passejaven pel port, en Flash va començar a bordar a un vaixell que havien vist.
Era l’Oasis i, un vaixell que havia sortit moltes vegades a les noticies . En deien que que era el vaixell més gran mai vist.
A l’ amo del Flash, en Mack, també li semblava interessant, així que quan van arribar a casa, van buscar entrades per internet per passar uns dies al v vaixell Oasis . Van agafar un camarot de segona classe. Els va costar mil-dos-cents cinquanta-tres lliures. Com que als dos els interessava el vaixell, van comprar-ho.
Al cap d’ uns dies van rebre una carta on hi posava que el vaixell salpava el 15 de Juny . Ja faltaven pocs dies!!! Anava de Dover a Nova York. El dia d’embarcar al vaixell van passar pel control de seguretat i van anar a veure la seva cambra. Quan hi van arribar es van sorprendre, era molt bonic, tenien un llit molt gran, un lavabo i molts armaris, un balcó i moltes finestres que donaven al mar.
Després de deixar les maletes al camarot , l’ amo i el gos van sortir a donar un passeig per coberta.En Flash havia d’ anr lligat perquè els gossos podien viatjar en aquell vaixell però havien d’ anar lligats .
Al vaixell Hi havia moltes barques per si passava alguna cosa , o el vaixell s’ enfonsava . Després en Mack es va posar el banyador i van anar a la piscina a banyar-se.En Flash el van lligar a la pota de la cadira del seu amo . A la nit després de sopar se’n van anar a dormir. En Mack dormia al llit i en Flash dormia en un coixí al terra. L’endemà al matí em Mack es va despertar amb l’aigua als peus i va cridar:
-S’està enfonsant el vaixell !!
Va sortir al passadís i estava tot sec. Aleshores va adonarar-se que la nit anterior no havia tancat l’aixeta. Així que en Mack va obrir les reixes de emergència del camarot i en un tres i no res l’aigua es va retirar del camarot. Al migdia després de dinar van anar a veure el vaixell pel davant. En Mack va topar amb una pedra i quasi cau al mar, però en Flash va obrir la boca i va agafar la mà d’en Mack.
En Flash estirava amb totes les seves forçes però no podia pujar-lo. Així que amb una pota de davant va agafar l’altra mà del Mack i el va pujar. El gos va caure al terra de tant cansat que estava. En Mack va abraçar a en Flash. Van anar a la tenda del vaixell i van comprar menjar per recuperar forçes. Tot seguit van anar a dormir. L’endemà van passejar per la coberta del vaixell. A la nit, abans de sopar, van veure un objecte davant del vaixell, no hi havia ningú al timó en aquell moment ja que quan el vaixell semblava que navegava en aigües tranquil·les posaven el pilot automàtic .
Com que estaven a punt de xocar van col.locar-se al pont de control i en Mack va girar el timó a la dreta. Però, no podia girar-lo del tot, així que en Flash va ajudar-lo a girar i van evitar que el vaixell xoqués.
Van veure que era era una illa que no sortia als mapes ja que no era massa gran . Era una illa deserta.
En pocs minuts ,degiut al moviment que va fer ell vaixell, va arribar la tripulació i van preguntar que havia passat .En Mack va repondre:
-Hi havia una illa i l’hem evitat que el vaixell xoqués.
-Bub , Bub!. Vv fer en Flash movent el cap i la cua de content .
Es van covertir en els herois del vaixell i es van fer famosos a tot el món. Van tornar a Dover. Va ser tota una aventura que no oblidarien mai.
Joel 5è
Comentaris