En Buck estimava molt a en John i en John estimava molt el seu gos. Encara que gaudia de la companyia d’ en John al gos també li agradava molt explorar el bosc. Un dia va trobar a un llop i es van posar a jugar i córrer pel bosc.
El gos sempre tornava al campament. Un dia quan hi va tornar va veure que en John estava mort i els seus dos companys també. Els indis els havien mort .Havien matat també als gossos.
Aleshores en Buck , molt enfadat, va matar els indis.Una vegada acabada la lluita Buck va jeure al costat d’ en John . Semblava com si s’ estés acomiadant del seu amic.
Al cap d’una estona en Buck va sentir uns llops. Quan els llops van arribar al campament , un d’ells va intentar atacar-lo, però un altre de vell i prim s’ hi va apropar . El gos va reconéixer el seu amic del bosc.
Aleshores en Buck va marxar amb ells i es va convertir en el seu líder.
Els indis encara recorden la llegenda d’un gos que menava una llopada i que era molt valent i astut.

OPINIÓ PERSONAL:
No perquè els indis van matar a en John,perquè no m’agrada els contes de gossos i al final que es queda amb els llops. La part que més m’ha agradat es quan en Buck arrossega el trineu de 300kg.

EL RECOMANARIA…
a un amic o amiga que li agradin els contes de gossos.

NOTA: 4’75.

Adelín Borza 4art