Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 14 desembre 2017
Poema de Nadal : El pessebre
(Aquest és el poema que recitarà l’ Hug)
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d´argila i de paper.
Corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un reg.
una altra que enfila
i un vell que té fred.
Uns àngels que canten
d´un núvol encès.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.
Ramon Muntanyola
Poema de Nadal : Les estrelles
(Aquest és el poema que recitarà l’ Adelín)
El cel és un camp
ple de meravelles ;
l’ha llaurat del sol
la lluna es qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.
Quan apunta el Sol,
les flors se repleguen;
Quan el Sol se pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.
Apel·les Mestres
Canço de Nadal
(Aquest poema el recitarà l’ Ainoa)
Del fons de la plana
veníem sorruts.
Hi havia una estrella
segons els llanuts.
Passàvem de pressa
davant un portal.
A dins celebraven
la nit de Nadal.
Rondaven tenaços
pel poble desert;
ningú no ens obria
res no ens era ofert.
Comptaven les hores
amb aire enutjat;
plovia, i plovia
tot era tancat.
Al mig de la plaça
cantàvem cançons.
Menjaven per força
neules i torrons.
Tot era silenci
enllà dels carrers.
La pluja ens havia
mullat els papers.
Tornaven a casa
quan ja es feia clar.
Ningú no ens havia
vingut a escoltar.
Durava la gresca
dins del portal.
Fugíem pels rostos
i ja era Nadal.
Poema de Nadal : NON-NON
( Com cada any, per Nadal, els alumnes reciten un poema . )
Aquest poema el recita el Joel
Què li darem
al Noiet de la mare?
Què li darem que li pugui agradar?
L’ovella diu:
-Esquileu-me la llana,
que un matalàs ben tovet se’n farà.
Diu el vel, pi:
-Recolliu-me les branques
i enceneu foc per donar-li escalfor.
Muuuuuunyiu-me bé
-diu la vaca calmosa-
i de llet deu-li un bon petricó.
Jo faré mel
-diu l’abella feinera-
que el llavi tendre li pugui endolcir.
-Jo-diu el vent-
arracono les boires
perquè l’Estel il·lumini el camí.
Si tingués veu
-diu la flor-,jo voldria
fer-li cantades bressant-lo en el llit.
El seu desig
ple d’amor fa el prodigi.
Sense cantar-li, l’Infant s’ha adormit.
(Joana Raspall)
Comentaris