Archive for novembre, 2017
Conte 1 .La princesa de Xaxars
La Princesa de Xaxars
( És el primer conte del concurs que treballarem )
En Jofre de Trencafort és un noble cavaller que arriba a Castellflorit de Xaxars amb l’encàrrec d’anar a cercar a la princesa Margalida de Xaxars, que s’ha escapat del conte, farta que “la mà que tot ho escriu” ho decidís tot per ella. Li agradava dur el cabell curt, vestir amb pantalons i volia tenir una espasa… però es veu que aquestes coses, no fan per una princesa.
Valors i objectius del conte :
Un conte sobre estereotips de gènere, tant pel què fa als femenins com els masculins.
37è Concurs de dibuix sobre contes
Aquest curs, com vam fer el passat, participarem al 37è concurs de dibuix que promou la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA.
Aquest concurs té com a objectiu estimular la creativitat dels alumnes en la faceta del dibuix a través de la lectura de 6 contes escrits per Sílvia Prunés i Massaguer .
Són sis contes que els alumnes hauran d’ il·lustrar segons el que els suggereix la seva lectura .
Hi treballarem tot tipus de competències emocionals com : l’ empatia , la diversitat de gènere , la convivència, la inclusió…..
El cirerer a la tardor
El meu cirerer és alt i rodó
i les fulles li cauen a la tardor.
És molt alt i gran
i fort com el gegant.
Ell està en un camp
un dia li va caure un llamp.
Viu al costat d’un pomer
i també d’un llimoner.
Un niu al seu tronc hi ha
i ple d’ocells està
També hi ha un formiguer
que molesta al cirerer.
A mi m’agrada el cirerer
perquè cireres a la primavera sol fer.
Un llibre m’agrada anar-hi a llegir
i tota la tardor cada mati.
ADELIN 4T
L’oliver a la tardor
L’oliver a la tardor
dóna el seu fruit rodó.
Les seves branques són allargadetes
i les seves fulles fines i verdetes.
Jo tinc un oliver al jardí
per collir olives cada matí.
Al costat de l’oliver hi ha un espanta pardals
perquè no es mengin les olives per Nadal.
Al meu oliver hi viu un cuquet
amb el seu amic , l’esquirolet.
A la seva soca hi ha un formiguer molt petitet
on les formigues han fet un caminet.
Quan era petita me’l vaig comprar
i en un test el vaig posar.
Cada dia el vaig a regar
i quan es va fer gran al jardí el vaig plantar.
AINOA 4art
EL POMER A LA TARDOR
Té llargues les branques el pomer,
i les fulles com qualsevol altre fruiter.
El tronc força gruixudet,
i el fruit el té força verdet.
Les fulles se li tornen de color marrò,
quan veu que arriba la tardor.
Els fruits anem plegant,
i els cistells de pomes anem emplenant.
A l’horta de Lleida en podem trobar,
on d’ arbres fruiters molts n’hi ha.
També en trobem a la muntanyeta,
encara que el fred les pot gelar.
Al pomer hi viu algun animalet,
i així no passa fred.
Hi podem trobar un esquirolet,
i un alegre pardalet.
Tinc un pomer en el meu jardí
i el seu fruit podrè recollir.
El vaig plantar amb una llavor petiteta,
i va créixer de mica en miqueta.
Joel Boixadera 5è
EL PI A L’HIVERN
El pi és molt alt i gran
tan gran com un gegant.
A l’hivern té el de color verd
perquè mai les fulles perd.
Jo tinc un pi
al mig del jardí.
Quan arriba el fred
es queda molt solet.
Hi viu un esquirolet.
molt alegre i petitet
Quan comença a fer fred
l’ajuda a estar calentet.
Fa anys el vam plantar
i ha crescut sense parar.
M’agrada poder-m’hi enfilar
i els núvols intentar tocar.
Guifré Tufet 4art
El presseger a la primavera.
El presseger a la primavera,
comença a treure flors a l’era.
Les seves flors són rosetes
i neixen de totes les branquetes.
Jo el vaig veure en una caseta
en un jardí molt boniqueta,
feia una ombra molt gran
que adornava tot el camp.
Quan em vaig apropar
vaig veure molts animalets,
tots vivien per allà.
Hi havia formigues, aranyes i ocellets.
El primer dia que me’l vaig trobar
venia del poble passejant,
em vaig asseutre per descansar
i la seva ombreta poder disfrutar.
Ainhoa 6é
Poema :L’ esquirol
L’esquirol és petit i bufó
i també de color marró.
La seva cua és llarga i peludeta
com la seva poteta.
Viu a la vora d’un prat
on està molt amagat
En un arbre té un foradet
on hi té el seu rebostet.
A la tardor l’ esquirolet
va buscar menjaret
pei seu petitet rebostet
fins que es fa fosquet.
Jo tinc un esquirolet,
és el meu amiguet.
Ell és molt petitet
i el vaig molt malaltet.
Poema: El cérvol
El cérvol té les potes llarguetes,
igual que les seves banyetes.
Tot ell és de color marró,
com el color de la tardor.
Viu en un bosc a la muntanya,
i no podria viure a la plana.
Perquè allà hi fa més caloreta,
i a ell li agrada la fredeta.
Cada matí s’aixeca aviat,
per anar a menjar al prat.
No fos cas que algú el trobés,
i amb una escopeta el cacés.
A mi del cérvol m’agradat parlar,
i també poder-lo tocar.
El seu color marró em va agradar,
i que a la muntanya pogués tornar.
Poema : L’ hivern
A l’hivern fa molt fred,
i jo vaig molt abrigadet.
A l’hivern hi ha menys claror,
al final de la tarda comença a fosquejar.
A l’hivern comença a nevar,
i al jardí de casa un ninot de neu vull muntar.
Un amic meu vaig a cridar,
per fer una guerra de boles de neu sense trigar.
A l’hivern les pistes d’esquí van obrint
i jo hi pujo , no fos que que algú estés patint .
A mi m’agrada tirar-me amb trineu,
i passar-ho genial amb tanta neu.
Joel Boixadera
Comentaris