Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for octubre, 2017
EL LLADRE FRACASSAT
Dins una mina de ferro.En Joan ,un dels miners ,està buscant ferro i de repent troba or, un diamant i un rubí .
ESCENA I
JOAN (Emocionat ) He trobat pedres precioses.
MINERS.(Esvalotats)Visca, li hem de dir a tothom!
Tots van a trobar l’ alcalde del poble
ALCALDE(content)Qui és el que m’han dit que ha trobat pedres precioses?
MINERS ( Cridant) Ha sigut en Joan!
ALCALDE(Dirigint-se a en Joan)Et felicito noi, però hauràs de guardar les pedres precioses en un lloc segur.
JOAN(Pensatiu)Ho podriem guardar en un despatx de l’ajuntament en una caixa forta a dins d’un armari ?Li smbla bé senyor Alcalde?
ALCALDE(Decidit)Si em sembla molt bé, trucarè a la furgoneta de l’ajuntament perquè s’emporti les pedres precioses.
NARRADOR:En Joan se’n va tornar content cap a casa
ESCENA II
Un lladre va sentir pel televisor, que en Joan havia trobat pedres precioses i va anar al poble per robar-les.
LLADRE(Dubitatiu)Com que el poble no té magatzem ho hauran amagat a l’ajuntament.
NARRADOR:El lladre va anar cap l’ajuntament, però tots els policies el seguien en secret.
LLADRE(Content)Allà hi ha un armari, potser a dins hi ha les pedres precioses.
POLICIES Quiet lladre!
LLADRE(Arrepentit)No, m’han atrapat!
Els policies agafen al lladre pel clatell i se l’ emporten .
EL POBRE I EL RIC
Hi havia una vegada un noi que es deia Miquel. Era alt. Tenia el cabell negre, els ulls marrons i tenia 35 anys.
En Miquel no tenia casa perquè era pobre. Un dia estava assegut a la vora d’unes escaleres, esperant i esperant que li dones diners però no li va donar ningú. Quan es va fer de nit en Miquel no podia dormir perquè feia molt fred, però finalment es va dormir. El dia seguent en Miquel es va despertar esperant que algú li dones diners. Primer va passar 4 nois que anaven a l’escola i portaven motxilles. Van veure a en Miquel i es van burlar del noi.
Desspres va passar un gos. En Miquel pensava que el mossegaria però no li va fer res. Aquell gos es va quedar amb ell, el gos era petit de color blanc, semblava abandonat. Al dia seguent pel mati va passar un nen que també portava motxilla. Al cap d’una estona va venir un noi, era alt. Tenia el cabell negre. Va vindre amb un cotxe. Aquell senyor li va deixar uns quants bitllets. El Miquel quan va contar els diners hi havia 1.500$. Aquell senyor li va dir que amb aquells 1.500$ vagi a comprar roba, menjar, llogar una habitació, dutxar-se, rentar-se, anar a comprar menjar per el gos i rentar el gos. El noi aquell li va donar l’adreça per que l’anes a veure. En Miquel es va comprar una bici de segona ma. Llavors va anar a la casa d’aquell amb la bici i el gos acompanyant-lo.
Quan va arribar va trucar a la porta i va obrir un noi alt vestit de negre i el va acompanyar fins al despatx d’aquell noi. El noi li va dir que treballaria de jardiner i el Miquel es va ficar molt content. El gos es va quedar com a vigilant. Potser el gos li havia portat una mica de sort.
EL GARAIG
Hi havia una vegada un garaig on hi havia motos ; hondes ,vespes, harleys, motos de cros,,,i tot tipus de motos que per la nit es reunien per queixar-se dels seus amos .
Primer van començar les motos de cros”A nosaltres ens tiren a terra ,ens embruten de fang ens destrossen i a vegades amb alguna pedra ens fan malbé les rodes ” . Estaven molt enfadades .
Després van agafar la paraula les vespes :”A nosaltres ens fan anar massa ràpid,no saben que no correm, som per anar tranquil-les i passejar”.Estaven esgotades .
Després van parlar les harleys : ” A nosaltres ens fan anar lentes i volem córrer i en el cas d’ algunes no ens netegen mai, quan ens encanta sempre anar elegants. També ens deixen alguna vegada al carrer . A veure si ens perdran “.
Una nit les motos van decidir que deixarien de funcionar un dia a veure si els amos s’ adonaven del problema .Van decidir avisar a totes les motos del món.Algú va pensar que haurien de parlar amb els cotxes, patinets, bicicletes i tot cosa amb rodes .
Van parar de funcionar durant un dia .
Aquell dia un noi de 26 anys que tenia una vespa que tractava molt bé havia d’ anar a la universitat però ….
Continuarà
Hug 3er
LA FORMIGA I LA PUÇA
Vet aquí una vegada en un prat ple de flors hi vivien una formiga i una puça. La formiga era molt treballadora i només descansava a la nit.
Estava tot el dia treballant . En canvi la puça era molt gandula i mai treballava ni feia res que no fos descansar.La formiga era tan petita .
A la primavera la formiga treballava per sembrar l’hort, a l’estiu recollia el menjar de l’hort i a la tardor recollia tot el menjar que trobava pel prat . A l’hivern descansava a casa, un petit foradet en una paret d’ una casa abandonada.
La puça a la primavera descansava en una fulla, a l’estiu es reia de la formiga i a la tardor continuava gandulejant.
Al’hivern tot va canviar, la puça es pelava de fred i la formiga era a dins de la seva caseta menjant-se les provisions que s’havia guanyat amb tot l’esforç que havia fet al llarg de l’ any.
La puça va rebre un càstig just per haver estat tan gandula.
El càstig va ser congelar-se al prat i que la formiga s’estigués a casa tant tranquil·la.
<< Si volem viure bé,no em de ser ganduls >>.
EL GAT I L’ OCELL
Hi havia una vegada un gat que vivia en una casa abandonada. Era un gat gran, allargat i de color gris.
Cada dia anava a caçar al camp de davant de casa seva. Un dia va veure un ocell. El gat es volia menjar l’ocell però va veure que l’ocell era molt bonic. Li va fer pena.
L’ocell va marxar, agraït de que no se’l mengés. El gat va continuar caçant però no va caçar res. De cop i volta va veure venir a l’ocell. El gat al marxar cap a la casa pel camí es va trobar un nen. Es deia Jordi, tenia deu anys, tenia el pel castany i els cabells marrons. Tornava de buscar bolets. Portava molts bolets a la cistella i estava molt cansat. Vivia en una masia vora el bosc amb els seus pares.
El nen per agafar l’ animalet i li va donar una mica d’entrepà.
Aleshores el nen va agafar el gat i se’l va emportar cap a casa.
El gat hi va anar molt content perquè tenia molta gana i a casa del nen , pensava, que li donarien menjar.
A l’ arribar a casa no li van donar menjar i el van tancar al garag dins de una caixa de cartró. L’ocell va saber que el gat estava a la masia.
Va decidir ajudar-lo : va entrar per la finestra del garaig i va sentir el gat dins de la caixa de cartró.
L’ocell va començar a picotejar la caixa fins que va fer un forat. Llavors el gat va sortir de la caixa i tots dos van sortir per la finestra i van anar cap al bosc.
A l` arribar al bosc, tots dos van anar cap a la casa abandonada i van viure els dos junts . El gat sempre va estar agraït de l’ocell. Van viure feliços sempre.
Ainoa 4art
FI
LA PLAGA DE RATOLINS
Fa molt de temps una senyora alta, prima i tossuda li agradava donar de menjar a les rates.
Un dia va marxar a passar el dia a casa de la seva filla.
Quan va tornar i va encendre el llum va veure una muntanya de ratolins.Va cridar i cridar durant uns minuts.Llavors després d’ una estona es va tranquil·litzar.
Va anar al poble a buscar paranys però la tenda era tancada.
Llavors va agafar el telèfon i va trucar a un exterminador.
L’exterminador va intentar matar el ratolins però no ho va aconseguir fins que se li va ocórrer agafar verí màgic
Quan el va tirar ,les rates van sortir cames ajudeu-me i no van tornar mai més.
Aniversari de l’ Ainhoa
Aquesta setmana hem celebrat l’ aniversari de l’ Ainhoa . Ja n’ ha fet 11. Per molts anys !!!
Carta 1
Cubells, 12 de juny de 2017
Hola Guifré, acabo de tornar de classe de robòtica i m’ha agradat molt, el Pau també hi ha anat i hem decidit d’anar-hi també la setmana que ve .
Allà vam desmontar un robot. Tenia força peces , sort que el vam montar seguint les instruccions perquè sinó el robot no hauría funcionat adequadament . Allà hi havia un robot que en lloc d’anar endavant, anava endarrera.
Això era perquè el professor , sense voler havia montat el motor al revés .
Ens vam descarregar dues aplicacions a la tauleta o al mòbil. Una aplicació era per controlar el robot i l’altra per programar-lo . Nosaltres vam intentar que el robot fes una creu medica però, era molt difícil i no vam poder
acabar la programació.
També amb fustes que hi havia, vam fer un laberint per controlar el robot, sense tombar fustes i trobar la sortida. VAm jugar amb el sensor d’objectes. El sensor d’objectes fa que quan el robot s’apropava a un objecte se n’anava cap aun altre joc. També hi havia un sensor de línies negres.Quan veia una línia negra la seguia gràcies al sensor. Jo li hauria afegit un sensor de precipici perquè el robot no caigui al terra i es trenqui.
Adèu Guifré, i fins aviat?
Joel
PD:Ah, se m’ oblidava, li vam ficar un nom molt graciós al robot: Willy!
L’àngel i el Joel
Hi havia una vegada un home que es deia Joel.
Treballava en una empresa de mobles i treballava molt. Era alt, tenia el cabell marró i tenia 45 anys. Vivia amb la seva dona, la senyora Lluïsa ,i la seva fills, l’Anna, que tenia 4 anys. Quan l’home s’aixecava la seva dona i la seva filla ja havien marxat.
Aquell divendres al Joel li va sonar l’alarma a les 9 del matí, com cada dia, s’aixecava pensant lo malament que s’ho passaria al treball.
Quan va anar al lavabo a vestir-se, pentinar-se i rentar-se la cara es va trobar la roba ja preparada. Va pensar que se l’ havia preparat ell la nit anterior .
Seguidament va anar a la cuina a esmorzar Es va trobar l’esmorza fet!! Va pensar que havia sigut la seva dona.
Finalment va tornar a anar a l’habitació a fer el llit i agafar el maletí, però el llit ja estava fet. El Joel es va sorprendre molt!!!
L’home amb una mica de por va dir “hola” cridant una mica , llavors al cap d’uns segons va sentir una veueta que deia:
-Hola, aquí dalt, sóc el teu àngel de la guarda i només em pots veure tu.
L’ home es va sorprendre al mirar cap a dalt i va veure com un angelet el mirava des de dalt del seu cap. En Joel el va mirar i li va preguntar:
-Així que tu estàs aquí per fer-me la feina?
L’àngel va fer que si amb el cap i el Joel va somriure ,va agafar el maletí i va marxar cap a treballar. Al principi li agradava molt la idea perqu’e no havia de fer res , però al cap de unes setmanes es va començar a avorrir perque no havia de fer res.
Una nit a l’arribar a casa ,el Joel li va dir a l’àngel:
-No m’agrada que m’ho fagis tot!!
-Vale, llavors què fem?-va respondre l’àngel.
-Jo puc fer algunes coses i tu unes altres o només ajudar-me?
-Si!!!Molt bona idea!!-va dir l’àngel content.
-Doncs ,ja està!!- va dir el Joel i se’n anar a dormir.
A partir d’aquell moment l’home va poder treballar sempre amb ajuda de l’àngel.
Comentaris