Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 17 octubre 2017
EL GARAIG
Hi havia una vegada un garaig on hi havia motos ; hondes ,vespes, harleys, motos de cros,,,i tot tipus de motos que per la nit es reunien per queixar-se dels seus amos .
Primer van començar les motos de cros”A nosaltres ens tiren a terra ,ens embruten de fang ens destrossen i a vegades amb alguna pedra ens fan malbé les rodes ” . Estaven molt enfadades .
Després van agafar la paraula les vespes :”A nosaltres ens fan anar massa ràpid,no saben que no correm, som per anar tranquil-les i passejar”.Estaven esgotades .
Després van parlar les harleys : ” A nosaltres ens fan anar lentes i volem córrer i en el cas d’ algunes no ens netegen mai, quan ens encanta sempre anar elegants. També ens deixen alguna vegada al carrer . A veure si ens perdran “.
Una nit les motos van decidir que deixarien de funcionar un dia a veure si els amos s’ adonaven del problema .Van decidir avisar a totes les motos del món.Algú va pensar que haurien de parlar amb els cotxes, patinets, bicicletes i tot cosa amb rodes .
Van parar de funcionar durant un dia .
Aquell dia un noi de 26 anys que tenia una vespa que tractava molt bé havia d’ anar a la universitat però ….
Continuarà
Hug 3er
LA FORMIGA I LA PUÇA
Vet aquí una vegada en un prat ple de flors hi vivien una formiga i una puça. La formiga era molt treballadora i només descansava a la nit.
Estava tot el dia treballant . En canvi la puça era molt gandula i mai treballava ni feia res que no fos descansar.La formiga era tan petita .
A la primavera la formiga treballava per sembrar l’hort, a l’estiu recollia el menjar de l’hort i a la tardor recollia tot el menjar que trobava pel prat . A l’hivern descansava a casa, un petit foradet en una paret d’ una casa abandonada.
La puça a la primavera descansava en una fulla, a l’estiu es reia de la formiga i a la tardor continuava gandulejant.
Al’hivern tot va canviar, la puça es pelava de fred i la formiga era a dins de la seva caseta menjant-se les provisions que s’havia guanyat amb tot l’esforç que havia fet al llarg de l’ any.
La puça va rebre un càstig just per haver estat tan gandula.
El càstig va ser congelar-se al prat i que la formiga s’estigués a casa tant tranquil·la.
<< Si volem viure bé,no em de ser ganduls >>.
EL GAT I L’ OCELL
Hi havia una vegada un gat que vivia en una casa abandonada. Era un gat gran, allargat i de color gris.
Cada dia anava a caçar al camp de davant de casa seva. Un dia va veure un ocell. El gat es volia menjar l’ocell però va veure que l’ocell era molt bonic. Li va fer pena.
L’ocell va marxar, agraït de que no se’l mengés. El gat va continuar caçant però no va caçar res. De cop i volta va veure venir a l’ocell. El gat al marxar cap a la casa pel camí es va trobar un nen. Es deia Jordi, tenia deu anys, tenia el pel castany i els cabells marrons. Tornava de buscar bolets. Portava molts bolets a la cistella i estava molt cansat. Vivia en una masia vora el bosc amb els seus pares.
El nen per agafar l’ animalet i li va donar una mica d’entrepà.
Aleshores el nen va agafar el gat i se’l va emportar cap a casa.
El gat hi va anar molt content perquè tenia molta gana i a casa del nen , pensava, que li donarien menjar.
A l’ arribar a casa no li van donar menjar i el van tancar al garag dins de una caixa de cartró. L’ocell va saber que el gat estava a la masia.
Va decidir ajudar-lo : va entrar per la finestra del garaig i va sentir el gat dins de la caixa de cartró.
L’ocell va començar a picotejar la caixa fins que va fer un forat. Llavors el gat va sortir de la caixa i tots dos van sortir per la finestra i van anar cap al bosc.
A l` arribar al bosc, tots dos van anar cap a la casa abandonada i van viure els dos junts . El gat sempre va estar agraït de l’ocell. Van viure feliços sempre.
Ainoa 4art
FI
Comentaris