Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 6 octubre 2017
L’àngel i el Joel
Hi havia una vegada un home que es deia Joel.
Treballava en una empresa de mobles i treballava molt. Era alt, tenia el cabell marró i tenia 45 anys. Vivia amb la seva dona, la senyora Lluïsa ,i la seva fills, l’Anna, que tenia 4 anys. Quan l’home s’aixecava la seva dona i la seva filla ja havien marxat.
Aquell divendres al Joel li va sonar l’alarma a les 9 del matí, com cada dia, s’aixecava pensant lo malament que s’ho passaria al treball.
Quan va anar al lavabo a vestir-se, pentinar-se i rentar-se la cara es va trobar la roba ja preparada. Va pensar que se l’ havia preparat ell la nit anterior .
Seguidament va anar a la cuina a esmorzar Es va trobar l’esmorza fet!! Va pensar que havia sigut la seva dona.
Finalment va tornar a anar a l’habitació a fer el llit i agafar el maletí, però el llit ja estava fet. El Joel es va sorprendre molt!!!
L’home amb una mica de por va dir “hola” cridant una mica , llavors al cap d’uns segons va sentir una veueta que deia:
-Hola, aquí dalt, sóc el teu àngel de la guarda i només em pots veure tu.
L’ home es va sorprendre al mirar cap a dalt i va veure com un angelet el mirava des de dalt del seu cap. En Joel el va mirar i li va preguntar:
-Així que tu estàs aquí per fer-me la feina?
L’àngel va fer que si amb el cap i el Joel va somriure ,va agafar el maletí i va marxar cap a treballar. Al principi li agradava molt la idea perqu’e no havia de fer res , però al cap de unes setmanes es va començar a avorrir perque no havia de fer res.
Una nit a l’arribar a casa ,el Joel li va dir a l’àngel:
-No m’agrada que m’ho fagis tot!!
-Vale, llavors què fem?-va respondre l’àngel.
-Jo puc fer algunes coses i tu unes altres o només ajudar-me?
-Si!!!Molt bona idea!!-va dir l’àngel content.
-Doncs ,ja està!!- va dir el Joel i se’n anar a dormir.
A partir d’aquell moment l’home va poder treballar sempre amb ajuda de l’àngel.
LA BICICLETA MÀGICA
Hi havia una vegada un nen que es deia Martí. Era alt, tenia 10 anys, tenia els ulls marrons i el pel ros.Vivia en un poble gran al costat de una ciutat. Vivia amb la seva mare i el seu pare.
Un dia va anar a comprar una bicicleta amb la seva mare. La mare es deia Marina. Era alta, tenia el cabell llarg i castany i els ulls verds.
La bicicleta era gran, de molts colors i amb el seient molt còmode.
El nen quan va arribar a casa va provar la bicicleta. Va sortir al carrer i va anar cap a la plaça. Abans d’arribar hi havia una pujada i de sobte el Martí va notar que la bicicleta pujava la pendent sola sense pedalar. El Martí es va quedar sorprès.
En arribar a la plaça, el Martí va pensar que amb aquella bicicleta podia anar on voldria: pujar les muntanyes més altes del món, passejar per pobles i ciutats…
I així que cada dia anava a passejar pel poble amb la bicicleta màgica.
FI
PROTESTA AL GARAIG
Vet aquí una vegada ,en un garatge públic , els cotxes cada nit es trobaven per protestar de les coses que els feien els humans. Ara mateix començava una assemblea:
-El meu amo em tracta de qualsevol manera. Fuma dintre meu , cosa que hauria de estar prohibit i, a més a dintre dels cotxes, molta gent, quan el cotxe esta brut o fa pudor no hi posen cap ambientador – va dir el Peugeot.
– De vegades el meu amo fa patir el meu motor, no canvia de marxa i em costa molt accelera -va dir el Mercedes set places.
-Ara li toca parlar al cotxe vell -va dir el Ferrari.
-Com que sóc vell el meu amo ja no m’arregla . Com que costa molts diners arreglar-nos, ens venen i no ens agrada!
-Quan anem per la carretera el meu amo supera el límit de velocitat. he sabut que n’hi ha que van a 300 quilòmetres per hora i després hi ha accidents a la carretera – va dir el Ferrari de 1000 cavalls.
-El meu amo no vigila de no ratllar-me i de xocar . Hi ha altres amos que vigilen, però no n’hi ha masses. Hi ha molta gent que a l’obrir la porta del cotxe xoca amb la paret i això es com si ens pessiguessin i això no ens agrada!
-No sé de que us queixeu, a nosaltres ens tracten genial, jo vaig sempre net, sense cap ratlla i em porten a les exposicions- va dir el cotxe antic.
-És clar perquè vosaltres sou relíquies, tothom us admira . De nosaltres n’hi ha molts, però no som gaire admirats!- va dir el cotxe nou de gasoil.
Es va sentir la porta d’entrada i els cotxes es van quedar quiets com estàtues. L’amo del garaig i propietari d’un dels cotxes va veure que els cotxes estaven desordenats i va deduir que els cotxes intentaven protestar per les coses dolentes que els feien la gent.
L’amo del garaig ho va dir a tothom i els cotxes van ser mès respectats a partir d’ aquella nit.
Joel 5è
L’ ASPIRADORA MÀGICA
Vet aquí una vegada hi havia una dona una mica pobra.
La dona es deia Lluïsa, tenia 60 anys .Tenia el cabell negre, els ulls marrons i era de pell era morena. Vivia en una casa molt vella, sola en un poble molt petit i es dedicava a netejar cases ja que no la volien en cap treball.
UN dia mentre estava aspirant el terra d’ una casa es van sentir uns sorolls i de repent l’aspiradora va deixar d’aspirar . La dona preocupada va haver de netejar el que quedava amb l’escombra.
A l’arriba a casa la dona va agafar els diners que tenia, la seva vella bicicleta gris i va marxar al poble del costat que estava a 5 minuts a comprar unaaspiradora.
A l’arribar a la tenda va buscar l’aspiradora més barata que hi hagués. LI van donar una aspiradora una mica gran, blanca amb ratlles negres i dos estrelles al mig que valia 20 euros. La va comprar i va marxar a casa.
Al dia següent va anar a netejar a una casa força gran que hi havia a la vora de la seva. Va agafar l’aspiradora i les altres eines i va marxar a treballar .Quan va arribar va deixar totes les eines al menjador i només es va emportar l’aspiradora.
La va endollar ,però abans de començar a netejar ,va anar a buscar el seu bolso a l’entrada per agafar l’ampolla d’aigua que portava. Quan va tornar al menjador aquest ja estava net . La senyora es va quedar molt sorpresa. La va agafar i la va portar al lavabo, la va endollar i des de la porta la va mirar. De repent l’aspiradora es va engegar i va començar a netejar tot el lavabo. La Lluïsa es va posar molt contenta ja que als 5 minuts havia netejat tota la casa.
Tota la gent del poble volia que netegés la seva casa i així la Lluïsa, es va fer més rica i va poder viure millor!!!
Ainhoa 6è
LA RUT I L’ AINOA
Hi havia una vegada dues cosines que es deien Rut i Ainoa . La Rut tenia 3 anys, era baixeta, tenia el pèl curt i ros i els ulls blaus. L’Ainoa tenia 9 anys, també era baixeta, tenia el pèl llarg i negre i els ulls marrons. Estaven de vacances a casa de l’àvia a Balaguer.
Cada estiu anaven a passar les vacances a casa de la seva àvia.
Una nit, van pensar de montar una tenda de campanya al jardí. Despres de montar la tenda de campanya, quan estavem dormint, va aparèixer un gos que parlava .
Els va esplicar que ell coneixia un lloc molt bonic amb moltes flors.
La Rut i l’Ainoa el van seguir. Quan van arribar van veure molts nens i molts llacs.
Després de jugar tota la nit i de conéixer molts nens van descansar. Els nens tenien la seva edat.
Els nens al matí van marxar cap a casa seva perquè havien d’anar a l’escola.
L’escola estava envoltada de flors.
En aquell planeta només hi havia nens.
Quan van marxar tots els nens, la Rut i l’Ainoa van continuar jugant elles dos soles.
Quan es van cansar de jugar i es van adonar que tot havia sigut un somni. Les dues havien somiat el mateix .
Les dues nenes van desmontar la tenda, la van deixar al garaig ,i després d’ esmorzar ,li expliquen el seu somni a la seva àvia .
Ainoa 4art
Comentaris