Vet aquí una vegada en una masia de França hi vivia un gat que es deia Barbudet perquè sota de la seva cara li baixava el pèl de manera que semblava una barba .
També hi vivia un gos que es deia Paco i era molt maldestre.
Els seus amos els tractaven molt malament, només els donaven menjar cada tres dies i estaven sempre molt cansats perquè només els deixaven dormir 3 hores al dia i els feien treballar gairebé durant tot el dia i mai els deixaven jugar.
Ningú ho hauria dit però el gat i el gos eren amics. Com que feia molt temps que es coneixien es van fer amics. Al gat no li agradava la carn i al gos no li agradava fer de pastor, que era normal perquè ell no era de raça pastor, ell era un dàlmata.
Un dia, tips de que els tractessin tant malament, van decidir marxar de casa. Ho van fer quan tothom dormia, es van escapar per la finestra.
Els animals no havien sortit mai de la masia perquè els amos no els treien a passejar.
Després de caminar durant 24 hores van arribar a un poble . En aquell poble hi havia molts comerciants, aquell poble més bé era una ciutat petita.
Mentres voltaven pel poble un comerciant va atreure els dos animals amb un grapat de pinso i un tros de peix. Quan el Paco i el Barbudet van arribar al costat de l’home, el comerciant els va tancar a tots dos al maleter del seu cotxe.
El comerciant s’emportà en Paco i Barbudet a la seva gran mansió. El comerciant els va tancar en un gàbia i va deixar la gàbia en una cambra fosca i molt lletja.Aquest els tractava encara pitjor que els seus anteriors amos, perquè no els donava ni aigua ni menjar durant la setmana . Els pobres animalets van aguantar sense morir-se de set o de gana.
Durant aquells dies, el lladre els feia treballar amb altres gats, gossos i altres animals que havia atrapat.
A l’hora d’anar a dormir es van trobar a una gallina que es deia Po.
Tots tres van estar pensant una estona com escapar d’allà i de seguida es van fer amics. Van provar d’escapar per la finestra però la finestra era massa alta, així que es van pujar un a damunt de l’altre i van escapar, tornaven a estar sols.
Un dia un home i la seva dona, en Joan i Dove, els dos eren molt simpatics amb els animals així que van mirar els tres animals mig morts i se`ls van emportar a casa seva./
Aquests si que els tractaven bé, els deixaven jugar, dormien 9 hores, menjaven dos cops al dia, els treien a passejar cada dia i els portaven al veterinari quan calia .
A partir d’aquell dia van viure feliços per sempre més, i mai més van tenir un amo que els tractes tant malament.

Joel 5è