Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 29 setembre 2017
GRESCA A L’ ARMARI
Hi havia una vegada una família que vivia en una casa molt gran .Estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Cada dia quan el pare i la mare treballaven, i els fills anaven a l’escola les peces de roba es trobaven en un armari. Es trobaven les jaquetes, les camisetes, els mitjons, els pantalons, les calces, els calçotets i les faldilles.
Primer van parlar les jaquetes:
-Nosaltres som molt poques i a vegades ens avorrim.
Desprès van parlar les camisetes:
-Nosaltres no ens agraden els dibuixos i sempre estem suades.
Més tard van parlar els mitjons:
-Nosaltres sempre fem mala olor per culpa de les sabates.
Al cap de una estona van parlar els pantalons:
-Nosaltres treballem molts dies seguits sort que després descansem.
Al cap de cinc minuts les calces i els calçotets:
-Nosaltres ens embrutem molt i fem una mica de pudor.
Quan anaven a parlar les faldilles van arribar la mare, el pare i el fills.
La mare es va anar a canviar la roba, va veure totes les peces de roba en un sol armari.
La mare, el pare i els dos fills van ordenar-ho tot al seu lloc.
La mare, el pare i els dos fills van marxar i les peces de roba es van tornar a reunir però van deixar a una a gorra per vigilar si venia algú de la família.
Ainoa 4art
ELS ANIMALS I EL LLADRE
Vet aquí una vegada en una masia de França hi vivia un gat que es deia Barbudet perquè sota de la seva cara li baixava el pèl de manera que semblava una barba .
També hi vivia un gos que es deia Paco i era molt maldestre.
Els seus amos els tractaven molt malament, només els donaven menjar cada tres dies i estaven sempre molt cansats perquè només els deixaven dormir 3 hores al dia i els feien treballar gairebé durant tot el dia i mai els deixaven jugar.
Ningú ho hauria dit però el gat i el gos eren amics. Com que feia molt temps que es coneixien es van fer amics. Al gat no li agradava la carn i al gos no li agradava fer de pastor, que era normal perquè ell no era de raça pastor, ell era un dàlmata.
Un dia, tips de que els tractessin tant malament, van decidir marxar de casa. Ho van fer quan tothom dormia, es van escapar per la finestra.
Els animals no havien sortit mai de la masia perquè els amos no els treien a passejar.
Després de caminar durant 24 hores van arribar a un poble . En aquell poble hi havia molts comerciants, aquell poble més bé era una ciutat petita.
Mentres voltaven pel poble un comerciant va atreure els dos animals amb un grapat de pinso i un tros de peix. Quan el Paco i el Barbudet van arribar al costat de l’home, el comerciant els va tancar a tots dos al maleter del seu cotxe.
El comerciant s’emportà en Paco i Barbudet a la seva gran mansió. El comerciant els va tancar en un gàbia i va deixar la gàbia en una cambra fosca i molt lletja.Aquest els tractava encara pitjor que els seus anteriors amos, perquè no els donava ni aigua ni menjar durant la setmana . Els pobres animalets van aguantar sense morir-se de set o de gana.
Durant aquells dies, el lladre els feia treballar amb altres gats, gossos i altres animals que havia atrapat.
A l’hora d’anar a dormir es van trobar a una gallina que es deia Po.
Tots tres van estar pensant una estona com escapar d’allà i de seguida es van fer amics. Van provar d’escapar per la finestra però la finestra era massa alta, així que es van pujar un a damunt de l’altre i van escapar, tornaven a estar sols.
Un dia un home i la seva dona, en Joan i Dove, els dos eren molt simpatics amb els animals així que van mirar els tres animals mig morts i se`ls van emportar a casa seva./
Aquests si que els tractaven bé, els deixaven jugar, dormien 9 hores, menjaven dos cops al dia, els treien a passejar cada dia i els portaven al veterinari quan calia .
A partir d’aquell dia van viure feliços per sempre més, i mai més van tenir un amo que els tractes tant malament.
Joel 5è
EL PINTOR I EL PINZELL MÀGIC
Hi havia una vegada un noi que es deia Joan tenic 23 anys i venia d’una familia de pintors.Li agradava pintar però pintava molt , molt malament.
Un dia , el pare li va regalar un pinzeì i li va dir que era del seu padrí que el guardés molt bé però no li va dir el perquè.
Ei Joan va fer la primera pinzellada i va sentir una veu que deia:
-Vigila,tinc massa pintura !!
El pinzell havia parlat .El pinzell va explicar que el seu avi el feia pintar. En Joan li va dir:
-Em podries ensenyar a pintar? Vull ser tan bon pintor com el meu pare .
Al cap d”uns dies el pinzell ja li havia ensenyat unes quantes tècniques. I amb el temps es va convertir en un dels millors pintors.
Guifrè 5è
L’ ALUMNE I EL LLAPIS MÀGIC
Hi havia una vegada un alumne que es deia Joan . Sempre feia molta punta al llapis .Els mestres no donaven l’ abast .El mestre li va donar un altre llapis però el que no sabia el nen, ni tampoc el mestre , era que el llapis era màgic .
Un dia estava treballant i va anar al lavabo . Quan va tornar,a la taula on estava treballant, va veure que els exercicis que estava fent, ja estaven fets. El nen sa quedat inpressionat .El nen va descobrir que era magic .
A partir d’ aquell dia el nen l’utilitva massa i el llapis es va adonar que el nen no aprenia res.
Al veure que el nen no s’ esforçava gens el llapis es va negar a fer-li la feina .Només l’ ajudava a les coses difícils .
El nen, a partir d’ aquell moment ,va començar a treballar .Un dia el llapis es va adonar de que el nen ja no el necessitava perquè ja era responsable.
Hug 3er
LA NIT
Hi havia una vegada un gos de color negre com la nit, per això li deien *Nit*. Nit vivia sol en una caseta molt petita, en un petit poble. Cada dia anava a passejar.
Un matí , Nit va veure una escola i va entrar per un finestra que estava oberta. Allà dintre hi va trobar una bossa. Dintre aquella bossa hi havia molt menjar. Nit va agafar la bossa amb la boca i va marxar cap a casa. Pel cami es va trobar a un noi.
-Eh tu d’on has agafat aquella bossa, l’has robat?-li va dir.
Nit va començar a córrer fins que es va perdre. Nit no sabia que fer. Va veure una casa. Va anar a la casa aquella i va veure a un padri.
-No tens lloc per anar, eh?-va dir el padrí .
Nit es va quedar una setmana a aquella casa. Nit volia anar a la seva casa però no sabia com anar-hi perquè estava perdut. Nit va decidir marxar d’aquella casa. Anava buscant i buscant la seva casa …..i finalment la va trobar. Però trobava a faltar aquell padrí que li havia donat molt afecte.
Nit va decidir anar a viure amb aquell avi i tots dos van viure feliços.
Adelin 4t.
LES JOGUINES S’ESCAPEN
Vet aquí una vegada en una habitació d’un nen força entremaliat, hi havien moltes joguines. Els líders eren un cavaller, un soldat de metall i en Polar, un ós polar de joguina. Cada setmana es feia una assemblea de joguines a la casa de joguina, que era on vivien totes les joguines. Hi havia una habitació per cada quatre joguines i la sala més gran era per les assemblees.
L’endemà al matí, en Jaume, va agafar al portaveu, que era un extraterrestre, i el va llençar a la caseta.
L’endemà a la nit quan van fer una asemblea, primer va parlar el portaveu i va dir:
-Hem de escapar d’aquí immediatament, aquest nen és un perill, ahir em va llençar a la caseta brutalment i ara vaig amb cadira de rodes! I sinó escapem d’aquí us ho farà també a vosaltres. Però el nen sempre ens tanca la porta de la caseta.
– No per molt temps – va dir el cavaller.Sé com escapar, jo sóc un soldat i li puc donar una puntada a la porta i escapar.
Va pujar a parlar en Polar i va dir:
-Doncs si hem d` escapar ho haurem de fer de nit perquè el nen no ens atrapi. Començeu a fer les maletes, demà a les cinc del matí hem de ser fora, us sembla bé?
– Siiiii!!!! -van respondre tots.
L’endemà a les cinc del matí, van tancar la cortina de la finestra perquè el nen no es despertés amb la llum del sol.
Van escapar per una finestra, gràcies al ratolí de joguina que va sortir per un canaló i els va llençar una corda per la finestra i van escapar
-Correu hem d’arribar a la jugueteria! van dir tots cridant.
Les joguines es van posar a les estanteries de la jugueteria .
Les va comprar un nen que tractava molt bé a totes les seves joguines. Conte contat ja s’ha acabat.
Joel 5è
L’ ALUMNE I LA LLIBRETA MÀGICA
Hi havia una vegada un alumne de Balaguer que havia d` estudiar per un examen . Li costava molt i no va poder estudiar-ho tot.
El dia de l’examen, l’alumne tenia una llibreta al seu costat i va llegir la pregunta i no sabia la resposta.
Va mirar la llibreta, que estava tancada, i de forma màgica la resposta es va escriure.
Quan va corregir l’examen el mestre va veure que l’alumne havia estudiat molt. L’alumne va pensar que des d’aquell moment no estudiaria més.
A l’hora del examen tenia la llibreta sempre al seu costat i sempre treia bona nota. Un dia va perdre la llibreta i aquell dia no va treure bona nota. La seva mare el va renyar i l’alumne li va dir el que havia passat. A partir d’aquell moment estudiava més sense la llibreta i treia molt bones notes.
Adelin 4t
LA CADENA LIADA
En un poble de la Noguera , hi vivia una família que tenia dos nens : l’ Hug i el Guifré .
El Guifré és un nen alt i fort, i té 10 anys . Té el pèl castany.
El Nil és ros ,baixet i li agrada viatjar .És un amic del Guifrè.
Un dia que estàvem a casa del Guifrè,vam agafr les bicis i vam marxar.
Mentre pujaven a dalt del poble, al Guifré li va sortir la cadena de la bici.
-Guifrè,que t’ha passat?
-Res,nomès se m’ ha tret la cadena.
-A d’acord!!
-Podem baixar aprofitant el pendent.
Un cop a casa del Guifrè,van intentar ficar la cadena, però es va picar els dits.
-No se si ha aconseguirem…
-Anem a buscar la teva mare ,Guifrè- va dir el NIl .
La seva mare, després d’una estona , va poder posar la cadena i el Guifrè i el Nil van poder anar a jugar amb les bicis una altra vegada.
Guifre 5è
Comentaris