Vet aquí una vegada h i havia un gos abandonat en un poble molt petit de muntanya. Era petit ,el seu pèl era marró i tenia 5 anys. Quan era petit el van abandonar uns caçadors i des de llavors no havia trobat cap casa on viure.Tothom li donava menjar. Al seu poble només vivien padrins però no l’interessava a cap.
Un dia va arribar una àvia que semblava especial. Quan venien els nets dels altres avis ella sempre els hi donava galetes fetes per ella… El gos pensava que era l’ama perfecta però havia sentit que no li agradaven els animals sobretot els gossos i els gats.
La padrina tenia 65 anys , sempre portava una bata i tenia els cabells rinxolats, curts i grisos. La seva cara era molt dolça. El gos volia viure amb ella i cada dia es posava davant de casa seva per quan sortís a donar un passeig ,com cada matí, però l’avia sempre el feia fora:
A vegades li llançava una galeta i el gos l’anava a buscar.
A vegades el feia fora amb la escombra i a vegades sortia per la porta de darrera.
Una tarda van venir a visitar-la els seus fills i li van dir que no volien que estigués tan sola, que un gos potser li agradava.
El gos que voltava per allà a prop va veure una oportunitat i va anar cap allà. La filla petita el va veure i li va preguntar si li agradava. Ella va dir que no però els fills van dir que provés uns dies i no va tenir més opció que acceptar. El gos es va posar molt content.
El primer dia van anar al veterinari a vacunar-lo, rentar-lo i tallar-li el pèl.
A l’avia no li estava agradant molt. Els altres dies van estar a casa seva i pel matí i per la tarda l’àvia anava a passejar al gos. Al gos li estava agradant molt i a l’àvia també.
Quan l’àvia mirava la televisió el gos s’ asseia al seu costat , quan l’avia estava cuinant el gos li feia companyia…
Al cap d’una setmana l’àvia i el gos estaven molt contents i quan van arribar els seus fills, l’àvia els va explicar lo bo que era el gos i que se’l volia quedar. L’àvia es va quedar el gos i li va posar Dolç perquÈ li agradaven molt les galetes.