Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 22 setembre 2017
EL GOS I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada un gos que vivia en una casa de pagès abandonada . Era ja vell, tenia el pèl de color negre i els ulls marrons.
Un dia va anar a passejar pel camp a veure si trobava menjar. Quan estava al mig del camp es va trobar a un ratolí. Era petit, de color gris i tenia els ulls negres. Havia sortit per veure si trobava menjar.
El gos va estar a punt de menjar-se el ratolí, però el ratolí es va escapar cap al seu cau.
El gos també va marxar cap a la seva casa abandonada.
Un dia que feia sol el ratolí va anar a caçar i es va trencar una pota perquè se la va enganxar en una rama. El gos va anar a caçar i va veure el ratolí estirat al mig del camp. El gos va portar el ratolí cap a la casa abandonada per a curar-lo. Quan van arribar a la casa abandonada el gos va anar a buscar ajuda i va trobar un nen que anava passejant pel carrer.
Es deia Martí, tenia 11 anys, tenia el cabell ros i els ulls verds. El gos va acompanyar el nen cap a la casa abandonada.
Quan van arribar a la casa el ratolí s’havia recuperat i havia marxat i el nen es va quedar el gos.
Ainoa 4art
EL GOS PELUT
Hi havia una vegada un gos pastor que era molt pelut i molt juganer. Tenia set anys i vivia al camp amb una padrina de seixanta -quatre anys .Es deia Rosa .
Un dia el gos va anar a passejar i es va trobar una cabra salvatge perduda al bosc, tenia cinc anys. Ja li sortien les banyes que feien quaranta- cinc centímetres.
El gos va anar a casa seva a buscar l’àvia perquè ajudés a la la cabra i finalment se la van quedar. La cuidaven i la cabra els donava llet.
Van viure feliços.
Hug 3er
La serp i la padrina
Fa molts anys hi havia una ser molt llarga que tenia 8 anys. La serp vivia en un forat d’ una paret. Era de color gris, tenia els ulls de color verd i era molt ràpida. Es passava l’hivern dormint. Un dia d’estiu la serp va anar a una casa tancada, la serp no sabia si era abandonada. Va veure un cartell que ficava:
“”Atenció no feu soroll hi viu una padrina de 70 anys “”.
La serp va entrar a la casa per forat de la paret . Una vegada a dins l’àvia la va veure.
-Ui!!! No em mosseguis !-Va dir la padrina.
La serp va dir que no amb el cap. Després va marxar.
La serp va sortir de casa pel forat que havia entrat. Llavors la serp va anar a la seva casa i va pensar que fer.
Uns dies més tard la serp tenia gana i va anar a la casa de la padrina i va veure un gat , el va va mossegar al coll i se’l va menjar.
Aquell gat era de la padrina , que es deia Angeleta, i al qual estimava molt . L’ Angeleta es va enfadar molt.
Uns dies més tard la serp va anar a passejar i va veure un taxi i en un moment que a es va obrir la porta ,la serp va aprofitar per pujar al taxi.
Va veure que el taxi anava a casa de la padrina. Com que la serp es moria de gana va mossegar la padrina i al noi que era el fill de la padrina.
Van trucar l’ambulància. Van agafar la serp i la van ficar en una caixa per portar-la al zoo. Al noi i ala padrina els van donar una vacuna perquè no els passés res.
Adelín 4art
EL GOS I LA PADRINA
Vet aquí una vegada h i havia un gos abandonat en un poble molt petit de muntanya. Era petit ,el seu pèl era marró i tenia 5 anys. Quan era petit el van abandonar uns caçadors i des de llavors no havia trobat cap casa on viure.Tothom li donava menjar. Al seu poble només vivien padrins però no l’interessava a cap.
Un dia va arribar una àvia que semblava especial. Quan venien els nets dels altres avis ella sempre els hi donava galetes fetes per ella… El gos pensava que era l’ama perfecta però havia sentit que no li agradaven els animals sobretot els gossos i els gats.
La padrina tenia 65 anys , sempre portava una bata i tenia els cabells rinxolats, curts i grisos. La seva cara era molt dolça. El gos volia viure amb ella i cada dia es posava davant de casa seva per quan sortís a donar un passeig ,com cada matí, però l’avia sempre el feia fora:
A vegades li llançava una galeta i el gos l’anava a buscar.
A vegades el feia fora amb la escombra i a vegades sortia per la porta de darrera.
Una tarda van venir a visitar-la els seus fills i li van dir que no volien que estigués tan sola, que un gos potser li agradava.
El gos que voltava per allà a prop va veure una oportunitat i va anar cap allà. La filla petita el va veure i li va preguntar si li agradava. Ella va dir que no però els fills van dir que provés uns dies i no va tenir més opció que acceptar. El gos es va posar molt content.
El primer dia van anar al veterinari a vacunar-lo, rentar-lo i tallar-li el pèl.
A l’avia no li estava agradant molt. Els altres dies van estar a casa seva i pel matí i per la tarda l’àvia anava a passejar al gos. Al gos li estava agradant molt i a l’àvia també.
Quan l’àvia mirava la televisió el gos s’ asseia al seu costat , quan l’avia estava cuinant el gos li feia companyia…
Al cap d’una setmana l’àvia i el gos estaven molt contents i quan van arribar els seus fills, l’àvia els va explicar lo bo que era el gos i que se’l volia quedar. L’àvia es va quedar el gos i li va posar Dolç perquÈ li agradaven molt les galetes.
EL NOU GOS DE GRANJA I EL RATOLÍ
Vet aquí una vegada hi havia un gos que vivia en una ciutat, el gos es deia Ànec perquè les poques vegades que s’escapava de casa el trobaven a la vora del riu observant els ànecs que nedaven a l’aigua. El gos era de raça pastor i havia fet unes proves per veure si valia per a ser un gos pastor.
Els seus amos van decidir donar a l’Ànec a un granger perquè ja no el podien cuidar i perquè van pensar que viuria molt millor en una granja envoltat de fauna i naturalesa.
Quan el camió on anava el gos va parar a la granja, el gos va baixar del vehicle i es va quedar parat envoltat de boscos, prats i molts animals.
El granger se’l li va apropar i li va dir:
-Vinga gosset!!, tanca les ovelles a l’estable!
El gos quan va veure les ovelles es va recordar de les proves que havia fet per ser un gos pastor i va començar a córrer darrere de les ovelles, i les va guiar fins a l’estable.
-Molt bé gosset et felicito-li va agrair el granger.
-Com et dius? -va dir-li el granger .
Aleshores el granger li va observar la placa que duia penjada al coll.
Ah, Ànec! -va exclamar el granger.
-Molt bé Ànec, ara ves a dormir a la teva caseta, avui ha sigut un dia molt llarg -va dir-li el granger.
El gos va estirar-se a la seva caseta a descansar i quan ja s’estava a punt d’adormir va escoltar:
-Quina gana que tinc, On hi ha menjar?! -va xiuxiuejar un ratolí que voltava per allà.
-Qui diu això? -va preguntar el gos.
-Soc jo, un ratolí, em dic Spit. I tu qui ets? -va preguntar el ratolí
-Jo sóc l’Ànec, un gos.
-Què et passa? -va preguntar el gos.
-Que fa dies que no menjo res! -va dir el ratolí
-Si vols et dono el meu pinso i carn. Li va oferir el gos.
– Gracies Ànec! Amb una mica ja en tinc prou per recuperar força.-li va agrair el ratolí
El ratolí era jove, igual que el gos, era de color gris fosc i sempre estava content.
L’endemà al matí tots els animals de la granja buscaven al granger per tot arreu, el gos i el ratolí van anar a veure què passava i els animals els van dir que el granger havia desaparegut i ningú sabia on era el granger.
El gos i el ratolí van anar a inspeccionar la casa del granger i per trobar-lo van veure que al seu diari personal del hi deia que el granger tenia un enemic que vivia a trenta quilometres de la granja i van deduir que l’ enemic del granger el podria haver segrestat. El gos i el ratolí hi van anar sense pensar-ho dues vegades. El ratolí va pujar a damunt del gos i van marxar galopant. Es van trobar amb un llac molt gran i tots dos van exclamar:
-Que gran que es el llac, però com el travessem?
– Ja ho sé. Nedant-va dir el gos.
-Però , jo no se nedar-va dir el ratolí.
-Doncs puja al meu damunt mentre nedo.-va dir-li el gos.
Van travessar el llac i van arribar a la mansió.
Hi havia un guàrdia a la porta, el gos se li va llençar al damunt, van obrir la porta i van trobar el granger lligat amb una corda, el gos va llençar al segrestador al soterrani i el va tancar amb clau. El ratolí va rossegar les cordes amb les que estava lligat el granger i el va alliberar. El granger els va dir:
-Moltes gracies Ànec i moltes gracies ratolí.
Se`n n van tornar a la granja i van viure feliços per sempre més.
Joel 5è
M’he fet mal
Hola!em dic Ainhoa i visc a Cubells.
Avui us explicaré una història que em va passar fa uns quants mesos, un dia estava a casa fent tombarelles:
-Ainhoa vigila que et faràs mal-va dir la meva mare.
-No,no, és impossible, jiji-vaig dir rient.
Al cap d’una estona vaig fer la roda i…:
-Aiii, quin mal, quin mal!!!-vaig dir queixant-me.
-Que t’ha passat?-va dir la meva mare espantada.
-M’he donat contra la cadira fent la roda-deia plorant.
-Ja t’ho he dit, has de vigilar dona…
-Vale, però em fa molt maaal.
-Et porto al metge?-va preguntar la mare.
-Vale-vaig dir jo pujant cap a l’habitació a canviar-me.
La meva mare i jo vam pujar al Joan , el metge,i com la porta estava oberta vam entrar. De seguida el metge ens va atendre:
-Hola Ainhoa que t’ha passat?
-M’he fet mal al peu fent la roda- vaig dir.
El metge em va donar una crema que m’havia de posar cada nit i al cap de dos setmanes se’m va curar.
Ainoha 6è
EL GOS LLAMPEC
El Llampec és el meu gos. És un gos gran, juganer i és ràpid com un llampec, d’ aquí el seu nom .Té el pèl negre i brillant i li agrada mossegar les nines de la meva germana.Us explicaré com el Lampec va arribar a casa meva.
Un dia vaig sortir a donar-li les restes del dinar als gats i vaig veure una ombra darrere un arbre.Vaig apropar-m’ hi lentament i vaig veure un gos gran i negre.Llavors li vaig donar un tros de pa i se’l va menjar ràpidament però va marxar iu no es va deixar agafar.
L’ endemà,quan vaig tornar de l’escola ,estava davant de casa. Li vaig donar un tros d’ entrepà i ara si que el vaig acaronar.
A la nit quan vaig baixar al rebost a buscar pa ,s’ estava menjant el pernil. Ràpidament li vaig demanar als pares si me’ l podia quedar i,tot i que el pare estava enfadat pel pernil,vam deixar que es quedés.I així és com el Llampec va arribar a casa.
Guifré 5è
Comentaris