Jo tinc a casa un lloro.Li dic Coloraina . És gran , té quatre colors, té el bec llarg i corbat com tots els lloros i té moltes plomes.
Un dia el meu lloro es va escapar de la gàbia perquè vam deixar la porta oberta.
Al cap de una estona ,vaig anar a beure aigua i al passar pel davant d’ on normalment hi ha la gàbia , el Coloraina no era a la gàbia.
Llavors vaig anar a cridar a la meva mare.
El meu pare quan va arriar a casa va veure que la mare i jo buscàvem al lloro.El pare va venir de treballar i tenia molta gana.
El pare va fer-se el dinar i es va posar a dinar, mentre nosaltres dues continuàvem buscant i cridant l’ animal .
Després de dinar el pare la mare i jo ens vam posar a buscar al lloro.
Primer el vam buscar per casa.Primer dalt dels armaris de la cuina perquè li agradava posar-s’hi, després per la meva habitació perquè li agradava posar-se a la finestra i mirrar el carrer tot mofant-se de la gent que hi passava, després pel rebost perquè li agradava el formatge que teníem…I com que no el vam trobar per casa el vam buscar pel carrer.Al carrer hi havia molts arbres.Vam buscar per tots els arbres i no el vam trobar .
El pare , la mare i jo estàvem molt nerviosos i es començava a fer de nit.
Vam anar a casa per buscar una llanterna per continuar buscant el lloro i quan vam entrar el vam trobar dins de la gàbia.Vam tancar la gavià i vam anar a dormir.El Coloraines també va dormir.

Ainoa Montoliu 4art