Vet aquí una vegada en un poble on només hi vivien animals, hi vivia una gata. Era gran, tenia el pel blanc i taronja i era molt dolenta.
Sempre anava robant menjar i culpava als altres per a que no l’agafessin.
Un dia va anar a casa de la seva amiga l’ànec. Mentre l’ànec va anar al lavabo la gata va aprofitar per robar-li tot el menjar i li va dir com a excusa que havia d’anar a comprar, va marxar.
L’ànec en veure que li havien robat tot el menjar va pensar que havia pogut ser la seva amiga però va pensar que ella no li hauria fet mai una cosa així, així que va anar a avisar els lleons que eren la policia.
La policia li va dir que no era el primer cas d’aixó i que ho deixés estar.
l’ànec li va molestar el que li van dir però va haver de marxar.
pel camí ho va estar pensant i va decidir que podia espiar a la seva amiga ja que era la més sospitosa.
L’endemà l’ànec va anar a veure a la gata, ja que per ella era la més sospitosa.
Justament no estava a casa però hi havia una finestra oberta i va entrar per allà. Va estar buscant pistes per la seva cuina i al cap d’uns minuts va sentir que la porta s’obria i es va amagar sota de la taula.
Quan la gata va entrar a la cuina l’ànec va veure que portava molt menjar i la gata va dir:
-Que fàcil es robar menjar.
L’ànec va sortir del seu amagatall i va agafar a la gata. La va portar a la policia els lleons.
Quan estaven a punt de posar a la gata a la presó va dir:
-Siusplau no em poseu a la pressó mai més tornaré a robar.
El lleó va pensar que no ho tornaria a fer i la va deixar lliure.
Des de aquell moment la gata no va tornar a robar mai mé i va ser molt bona.
“No em de robar ni dir mentires”