Fa molt temps en una casa de pagès tenien un gos.Bé en tenien més de gossos però aquesta història parla del Xuan un gos una mica especial El gos era gran,tenia les potes llargues i el pÈl marró.Era un gos esverat.
Cada dia , després de fer enfadar algun dels seus companys que tenien lligats al voltant de la casa de pagès, sortia a passejar pels voltants de la masia . Normalment caçava algun conill i se’l menjava . El solia trobar als camps del voltant .Un dia el gos va anar a caçar però no va trobar cap conill.La majoria dels conills havien marxat de la zona perquè tenien por d’ aquell gos tant esverat que a diferència dels seus companys que sempre estaven lligats , ell sembpre voltava .El gos va tornar cap a casa.
Al dia següent va tornar al camp i va trobar un conill.El va intentar agafar però el conill va fugir cap al seu cau.Com que el gos no hi cabia dins del cau va marxar cap a casa seva.
Cada dia tenia més gana pequè s’ havia acostumat a menjar conill i el que li donaven a la masia no li agradava .No sabia que fer.
Al dia següent el gos va tornar al cau del conill i li va dir que tenia molta gana i no trobava res per a menjar.El gos li va comentar si el podia ajudar a trobar un lloc .
El conill li va dir que si però ell menjava herba i que no se’n fiava.El gos li va prometre al conill que si sortia del cau no li faria res .
El conill no va trobar solució perquè al gos no li agradava l’herba.El conill va intentar convèncer al gos de menjar herba però… no el va convèncer.Cada dia el gos s’estava quedant més prim.
Finalment el gos li va dir al conill que menjarìa herba.Va ser un dels primers gossos herbívors .
I es van fer amics per sempre.