Archive for 20 abril 2017

El rei conill!!!

8 anys
per a CURS 2016 -2017

Fa anys i anys a la sabana africana hi vivia un lleó molt vell. Tenia el cabell groc, el cos taronja i era alegre.
El lleó era el rei d la sabana però com era vell es va morir. No tenia família, perquè els seus últims fills havien estat portats a un zoo. Tampoc hi havia cap més lleó en aquella zona. Calia que trobessin algun animal per ser rei. Era tradició en aquella zona de la sabana que el rei portés un collaret perquè tothom sabés qui manava .Així doncs els animals d’ aquell lloc tenien un problema : calia trobar un rei .
Els consellers del rei, el tigre i l’ elefant van convocar una reunió amb tots els animals de la sabana i el tigre els va explicar:
-Amics meus ja que el nostre rei s’ha mort hi ha cap més lleó entre nosaltres, hem decidit que cal que busquem algú que ens representi .
Tothom escoltava amb atenció. Ell va continuar:
-Hem amagat el collaret que ha portat tots aquests anys el lleó en algun lloc de la sabana. Qui el trobi serà el rei. Nosaltres no hi participarem.
Tots els animals van acceptar i es van posar a buscar-lo.
Van passar mesos i ningú, el trobava. Havien buscat per tot arreu: Per damunt i per sota dels arbres, pels forats , entre els arbustos, entre les fulles…
Un dia, un conill jove va anar a passejar. El conill era petit, marró i amb taques negres i blanques .Era un animal alegre al que tots els animals respectaven perquè era molt ràpid i cap caçador de la sabana havia caconseguit atrapar mai .
Mentre anava passejant el conill tenia molta molta calor ja que era estiu . Va anar a donar-se un bany a un petit llac que hi havia a la vora del seu cau . Va estar-se una estona nedant i quan ja estava a punt de marxar va fer l’ última bussejada .
Mentre estava bussejant va veure alguna cosa que brillava al fons del llac . Va acabar de baixar més avall per veure què era .
Quina sorpresa!!! Era el collaret!!!
Ràpidament , molt emocionat va anar a trobar els consellers del rei, el tiqre més vell i l’ elefant .
Uns dies més tard el conill es va convertir amb rei. Diuen que va ser un rei molt savi assessorat en tot moment pels seus cinsellers : el tigre i l’ elefant .

EL CÉRVOL I EL COCODRIL

8 anys
per a CURS 2016 -2017

Fa molt i molt de temps,en una cabana feta de branques vivia un cérvol alt,ràpid i pelut.Era jove .Sempre estava content i era molt treballador.Portava al coll un penjoll amb una dent de cocodril que s’ havia trobat a la vora del riu on anaven a beure aigua tots els animals.
Un dia molt calorós,mentre s’estava refrescant amb tres companys més el va atacar un cocodril llarg,fort i que semblava afamat.
El cérvol va començar a córrer però amb la sorpresa va ensopegar amb una pedra i va caure a terra. Ràpidament,el cocodril se li va tirar a sobre i el va i el va agafar.Però quan el cocodril es va moure per donar-li una queixalada al coll,li va veure el penjoll.
De cop l’ animal encara que estava molt afamat va recordar el que li havien explicat els seus avantpassats .No s’ho podia creure,era la dent del seu avi.
El cocodril li va dir que li perdonaria la vida si li deia on l’havia trobat.El cérvol li va dir que se l’havia trobat a la vora del riu i li regalava el penjoll si li perdonava la vida.
I així ho van fer.
Des d’aquell dia el cérvol no va ser molestat per cap altre cap cocodril.Tots els cocodrils sabien que aquella dent era del cocodril més famós que havia existit en aquella zona .

El gat i l’ ocell

8 anys
per a CURS 2016 -2017

Fa un parell d’anys en un bosc proper a les parts més altes del Pirineu hi va haver un ocell que despertava cada matí a tots els animals del bosc amb el seu cant.Aquest ocell tenia les plomes de color verd,vivia en un pi,era molt alegre i li agradava molt cantar.
Un dia un gat que passejava pel bosc -ja sabeu tots que als gats els encanta caçar ocells-va veure a aquell ocell dormint a la branca d’un arbre i va decidir atrapar-lo i menjar-se’l.
El gat tenia el pèl gris- el que el feia dificil de detecta i amés era molt sigilós-,tenia els ulls blaus,era molt trapella i no tenia molts amics. perquè normalment els gats només tenen amics per interessos i aquest era un d’ ells .
Aleshores el gat es va enfilar fins a la branca on hi havia l’ocell, el va agafar amb les dents, va saltar de l’ arbre i va anar a buscar una ombra per menjar-se´l . Finalment se’l va cruspir.
Després del gran sopar li va agafar son i va marxar a dormir a la seva cova,que era on vivia.
L’endemà al matí el gat es va despertar ja que feia una estona que sentia un cant familiar però que no sabia d’on venia.
Va buscar per tot el bosc,però no va trobar l’origen del cant.Llavors es va adonar que el soroll sortia de la seva panxa. Es va començar a espantar. semblava que tenia algú dins . Finalment va entendre que l’ocell que sabia cruspit el dia anterior era qui feia el soroll.Com podia ser ? Potser encara era viu quan se’ l va menjar o potser era cosa de màgia ???’
El gat va comprendre que aquell ocell cantaria tots els matins i no el deixaria dormir gens,però lo pitjor era que a partir d’aquell dia ell seria el nou despertador.

El gos i el conill

8 anys
per a CURS 2016 -2017

Fa molt temps en una casa de pagès tenien un gos.Bé en tenien més de gossos però aquesta història parla del Xuan un gos una mica especial El gos era gran,tenia les potes llargues i el pÈl marró.Era un gos esverat.
Cada dia , després de fer enfadar algun dels seus companys que tenien lligats al voltant de la casa de pagès, sortia a passejar pels voltants de la masia . Normalment caçava algun conill i se’l menjava . El solia trobar als camps del voltant .Un dia el gos va anar a caçar però no va trobar cap conill.La majoria dels conills havien marxat de la zona perquè tenien por d’ aquell gos tant esverat que a diferència dels seus companys que sempre estaven lligats , ell sembpre voltava .El gos va tornar cap a casa.
Al dia següent va tornar al camp i va trobar un conill.El va intentar agafar però el conill va fugir cap al seu cau.Com que el gos no hi cabia dins del cau va marxar cap a casa seva.
Cada dia tenia més gana pequè s’ havia acostumat a menjar conill i el que li donaven a la masia no li agradava .No sabia que fer.
Al dia següent el gos va tornar al cau del conill i li va dir que tenia molta gana i no trobava res per a menjar.El gos li va comentar si el podia ajudar a trobar un lloc .
El conill li va dir que si però ell menjava herba i que no se’n fiava.El gos li va prometre al conill que si sortia del cau no li faria res .
El conill no va trobar solució perquè al gos no li agradava l’herba.El conill va intentar convèncer al gos de menjar herba però… no el va convèncer.Cada dia el gos s’estava quedant més prim.
Finalment el gos li va dir al conill que menjarìa herba.Va ser un dels primers gossos herbívors .
I es van fer amics per sempre.

El hàmster mut i l’ home sord

8 anys
per a CURS 2016 -2017

Vet aquí una vegada, hi havia un home sord. Es deia Joan i tenia 22 anys. Portava el cabell curt. Tenia un hàmster al que li havia posat Ramon .
Vivien en un poble petit de la plana de Lleida. L’home era sord i el hàmster mut. No podien comunicar-se perquè un era sord i l’altre mut. I d’això tracta l’historia.
Ja n’estaven tips de no poder-se comunicar.
Un dia mentre passejaven pel poble, que era el que els agradava mñés als dos, van intentar inventar un mètode per poder-se comunicar. Amb el hàmster damunt l’ espatlla tots dos pensaven i pensaven però no van poder trobar cap mètode.Després d’ un passeig fins a la posta de sol tots dos van tornara casa . Es van posar molt tristos.
Mentre tornaven a casa pel camí van trobar un senyor ja gran que es deia Lluís .
-Per què esteu tant tristos? -va preguntar aquell home vell.
Cap dels dos no va respondre , perquè l’home no podia escoltar el que li preguntaven i el hàmster no podia repondre. L’home vell va arribar a la conclusió: L’home era sord i el hàmster mut i va preguntar al hàmster si ell era mut i l’home sord i el hàmster va fer que sí amb el cap.
El Lluís li va ensenyar una frase al hàmster amb l’idioma de signes per dir-li a en Joan que havien d’anar a una escola per aprendre l’idioma de signes.No el normal sinó un per poder-se comunicar un animal i una persona Però l’escola era en un lloc molt llunyà, al Tibet a Àsia.
Ells hi van voler anar. Primer van agafar un avió fins a París, després un tren fins al Tibet i finalment un cotxe fins arribar a aquell poble ,
fins a l’escola. Es van quedar a viure allà durant una temporada.
En dos anys ja interpretaven l’idioma de meravella . Van estar molt agraïts als mestres que els hi van ensenyar .
Llavors van decidir tornar cap a casa.
I just quan van arribar , va trucar el pastisser a la porta. Portava la mona en un carro , ja que era Pasqua . L’home es va menjar un tros de la mona i el hàmster una altra mica .
I conte contat ja s’acabat.

Go to Top