Archive for 18 abril 2017
La mona!!!
Ja fa gairebé un mes vam celebrar la mona.
Tot va començar quan vam arribar d’un viatge que havíem fet a Londres amb els meus pares i el meu germà.
El meu pare es diu Mario, té 40 anys i té el cabell i els ulls de color negre.És una persona molt amable . Porta un camió .
La meva mare es diu Toñi .Té 40 anys i té el cabell arrissat i marró i els ulls negres.treballa de secretària i m’ estima molt .
El meu germà, el Pol, té 16 anys .Té el cabell marró i els ulls també.És molt treballador i gens rondinaire i a més li agrada jugar a basquet . I jo, l’Ainhoa una nena normal divertida,”quegica” i guapa, bé és el que hem diuen .. Sóc baixeta ,tinc el cabell i els ulls marrons i tinc 10 anys.
Vam arribar de Londres a les 12 del matí a l’aeroport de Barcelona.
Vivim a un pis petit de Barcelona .
A Londres vam comprar un bonic pastis el qual faríem servir com a mona.
Vam arribar a casa esgotats pel viatge i jo em vaig asseure al sofà. La mare em va dir que els ajudés i posés la roba a l’ armari .Vaig deixar el pastis damunt de la taula i després de posar la meva roba a l’ armari vaig marxar a fer un passeig.
Com ja he dit, jo sovint protesto. Quan vaig arribar a casa per dinar hi havia un plat de puré i espinacs amb patates xafades. Em vaig enfadar molt. Quina mena de menjar era aquell, quin fastig!
Em vaig començar a enfadar però com ja era de costum, no vaig tenir més remei que menjar-me-la.
Després de menjar em vaig estirar a l sofà i em vaig adormir.
Al cap d’una estona em vaig aixecar i els meus pares em van dir que la mona havia desaparegut. Jo m’ho vaig creure.
Ràpidament vaig agafar la bici i vaig anar a una pastisseria al costat de casa .Vaig comprar una altra mona ja que jo en volia menjar. Al cap d’uns 20min vaig tornar a casa, vaig entrar al menjador i taxam… Adivineu què?? M’havien enganyat !! Els pares i en Pol tan tranquils s’estaven menjant la mona. Havia après que no m’he de queixar per tot.
Al final ens vam menjar les dos mones i tot va acabar bé.
La gallina d’ or
L’any tirolany hi va haver un granger que es deia Edu.Ell tenia 53 anys,vivia en un poblet anomenat Salàs,tenia el cabell marró i era molt alt.La seva feina era cuidar les gallines d’una granja molt gran.
Quan va arribar la Setmana Santa,el seu nebot va anar a passar uns dies amb ell.El nen es deia Albert,tenia 8 anys,era ros i era molt simpàtic.
Un dia l’Albert li va preguntar al seu tiet si li compraria una mona i ell va acceptar.L’Edu sabia que el seu nebot volia un ou de xocolata,aixi que va anar a comprar-lo.,però…no en va trobar cap en tota la comarca!
Ell buscava una solució,però no hi havia manera.Aleshores va marxar a la granja i quan va arribar-hi…va veure que hi havia una gallina diferent a les altres:tenia les plomes daurades.Ell,sorprés,la va agafar i va veure que havia posat un gran ou de xocolata!
El granger sabia que si venia aquella gallina es faria ric,però va decidir quedar-se-la i cuidar-la.
Finalment l’Albert va rebre la seva mona amb l’ou de xocolata i l’Edu va decidir canviar de feina i fer-se pastisser.Des d’aquell dia ell i la seva gallina van viure feliços per sempre.
FI
Comentaris