Archive for gener, 2017
Les aventures del tionet
Hi havia una vegada un tionet petit amb el barret vermell i els ulls negres. Un dia de Nadal, com que estava avorrit, va voler demanar feina al director dels tions. L’endemà al tionet li tocava anar a casa d’un nen de Cubells, en Joel. El nen tenia nou anys i vivia a Cubells amb els seus pares i amb els seus avis. Tant content , va començar a caminar.
Al cap d’una estona es va topar amb una autopista de sis carrils! El tionet es va espantar molt . Llavors es va amagar darrere d’un pi. Aprofitant va pujar en un tractor a la vora de l’autopista. L’amo del tractor va portar el tractor fins a l’altre costat de l’autopista. El tionet va baixar del tractor i va continuar anant a casa del nen. Va travessar muntanyes , rius, planes i barrancs. Després de molt caminar, un dia gelatde la setmana de Nadal va arriba a Cubells. Es va haver d’amagar de tothom! Al final va entrar a casa del Joel i el nen es va posar molt content. Li va donar una fruita.
Ell era molt simpàtic i l’estimava molt com el tionet a ell. S’ho van passar molt bé junts.
Encara faltaven unes hores per la nit de Nadal i el tió i el Joel estaven nerviosos. El tió era la primera vegada que havia de cagar i no sabia si ho faria bé. El Joel el tranquil·litzava. La família del nen, abans de fer cagar el tió van sopar, i com que van sopar molt van trigar molta estona . mentre el nen li va donar al tió un tros de torró per a fer baixar els regals. Quan van acabar de sopar, van començar a cagar el tió. Primer van anar a cantar una nadala. Quan van acabar de cantar la nadala, van fer cagar el tió. Van començar a fer cagar el tió. Van començar a picar amb els bastons .
Desprésd0 uns quants cops van aixecar la manta i hi havia quatre regals i una ceba per cuinar.
Joel
L’ hivern
L’ hivern és molt brillant
tots els camps gelats estan
Tots esperem calentets
a casa ben abrigadets.
A l hivern és tot gelat
i tots els arbres han canviat.
Els han caigut les fulletes
i les branquetes s’ han quedat tristetes .
Per Nadal fa molt fred
quan caguem el tiònet .
I jo al costat de l’estufeta
estic ben calenteta .
Ainoa
El tió
Hi havia una vegada nena que es deia Laura.La Laura vivia en una casa molt vella al mig del bosc.Vivia amb el seu pare i la seva mare.Tenia una germana que es deia Maria.Per Nadal posaven el tio al menjador.Cada dia li posaven una mandarina.Però un dia no li van posar res.La Laura tenia 9 anys,li havien caigut 9 dents i anava vestida amb unes mitges i un vestit.
El 25 de desembre la nena estava preparada per cagar el tio.Van cantar la dita “Caga tió”.Quan van acabar de cantar la dita van aixecar la manta i la nena va dir:
-No hi ha res.
Van tornar a dir la dita i li va cagar una joguina de fer polseres i moltes llaminadures . Van tornar a dir la dita caga tio i li va cagar dues cebes i dues patates i el seu pare va dir:
-Guardem el tio fins l’any que ve .
Però el dia següent quan anaven a guardar el tio ell ja havia marxat i van quedar sorpresos i es van esperar fins l’any que ve.
FI
Aquest hivern
A l`hivern fa molt fred
i jo em poso ben abrigadet
surto al carrer que està gelat
i per no caure passo pel costat.
A l`hivern fa alguna nevadeta
i a casa ens calentem amb la estufeta.
Quan surto a fora m`abrigo amb la jaqueta
i també amb la bufandeta.
Els arbres pelats van quedant
i tristos van esperant
a que arribi la primavera
i que els surtin les fulletes.
Adelin
El meu hivern
Al meu hivern ha gelat
i tothom va abrigat .
A la panxa del bou m’ amagaré
i la primavera esperaré.
Amb els pares aniré a la neu
i per la muntanya em tiraré amb un trineu.
Potser amb un arbre xocaré
o una tombarella faré.
Al carrer no sortiré ,
només a l’escola aniré .
Per la voreta caminaré,
potser pel mig , relliscaré.
A mi l’hivern no m’agrada
per una simple raó:
la nit s’allarga
però el dia no!
Ainhoa.
L’ hivern
L’ hivern que fa molt fred
jo em quedo ben glaçadet .
L’hivern ens porta el Nadal
i el tió , un regal
Al carrer sortiré abrigat
i amb el trineu em tirare aviat .
Hauré de vigilar
que amb el gel no pugui relliscar .
A l’ hivern els arbres estan pelats
pobres, es queden ben destapats,
la boira els cau al damunt
i es mullen un munt.
Guifré Tufet
La màgia del tió
Hi havia una vegada una família pobra que vivia a Tremp.El pare,l’Adrià tenia 34 anys, no treballava;la mare,la Paula tenia 30 anys i cuidava al seu fill i la padrina,la Teresita no feia res,només ficava llenya al foc.
Havia arribat el Nadal i era hora de cagar el tió.Al fill li va cagar una joguina,a la mare unes sabates,al pare una jaqueta i a la padrina…una bossa de carbó i un número de la loteria.A la padrina no li va agradar el seu regal,es va enfadar i va decidir tirar-lo al foc.
L’ endemà a les 8 del matí la padrina es va llevar,va encendre la televisió,va esmorzar i va decidir tirar el tió al foc.Quan ja l’estava a punt de tirar van informar que el número guanyador de la loteria era el 152.Quan la padrina ho va escoltar es va treure el número de la butxaca i va veure que li havia tocat la loteria.
Aleshores va deixar el tió al terra i va començar a saltar d’alegria.I des d’aquell dia aquella família va guardar aquell tió per sempre!
Pau Bosch
Hivern
L’Hivern es molt gelat
quan a la muntanya s’ha estat,
la gent va molt abrigadeta
i no surt de caseta.
A esquiar a la gent li agrada anar
i a mi amb la neu poder jugar,
la temperatura es molt baixeta
i s’ha gelat la fonteta.
Amb la neu a mi m’agrada jugar
amb la jaqueta molt ben posada,
amb el trineu de neu a la gent li agrada anar
i molt content està.
Els arbres sense fulles s’han quedat
perquè l’hivern ha arribat
fins a la primavera haurem de esperar
per a veure els arbres tornar a florar.
Els pardals a l’hivern han marxat
perquè amb el fred no s’hi poden estar,
a la primavera tornaràn
i així els tornarem a sentir cantar.
Joel Boixadera
IL·LUSTREM UN CONTE : Ara i aquí .
Continuem treballant els contes de les emocions . Una vegada escoltat aquest, en fem un dibuix .
Aquest és un conte que ens parla de la importància de viure el present i ens introdueix en el món de l’atenció plena i la meditació.
Els nens i les nenes de 2n, van d’excursió al Montseny. Els acompanya el Ramon, que els farà de guia i els ajudarà a viure la muntanya amb els 5 sentits, a estar presents en l’ara i l’aquí. Després del joc de nit, amb la Sílvia, la seva mestra, gaudiran d’una esplèndida nit d’estels, tot fent una petita meditació.
Competències: Consciència i regulació emocionals i habilitats per a la vida i el benestar
Dies d’ hivern
A l’hivern ens abriguem bé
perquè al carrer fa molt fred .
Els dies són més curts
i amb la boira no es veu ni un cuc.
El carrer està tant gelat
que no surt a caminar ni el meu gat
Només es veu el meu gos
corrent al mig del tros .
A caseta encenem l’estufeta
i quan m’aixeco al mati estic ben calenteta –
A la tarda amb una manteta
miro una pel·lícula ben distreta.
Ainoa
Comentaris