Hi havia una vegada en un cau petit, un conillet petit, blanquet i molt bo.Ell vivia a un bosc vora Cubells.
Una nit va anar a donar un passeig, el conill era amic de tots els animalets del bosc i tots l’estimaven molt.
Aquella nit va veure un nou animal al bosc: era gros, tenia pinta de ser dolent i era pèl-roig; era una guineu!
El conill va anar corrents a veure si volia ser el seu amic i la guineu li va dir:
-Potser, però abans m’has de fer un favor…
-Vale!-Va dir el conill.
L’endemà al matí la guineu va anar a casa del conill:
-Toc, toc- Va trucar a la porta a la guineu.
-Ets la guineu?- Va respondre el conill.
-Si!-Va respondre amablement.
-Passa, passa- Va dir el conill.
A la guineu li va costar entrar i al final va entrar. El conill vivia amb els seus pares que ja eren vellets.
El conill li va preguntar a la guineu si podia estar-se als seus pares mentre ell anava a buscar menjar. La guineu li va dir que si . El conill va anar a a buscar menjar tranquil·lament, mentrestant la guineu s’estava menjant als seus pares.
Al cap d’una estona el conill va arribar i va veure unes taques de sang i a la guineu.
A l’ adonar-se del que havia passat va intentar marxar corrents però no li va donar temps i la guineu se’l va menjar.
Sembla que era aquest el favor que volia la guineu del conill .

MILLOR NO FIAR-SE DE DESCONEGUTS ”

Ainhoa Ruíz