Hi havia una vegada una soca que estava perduda i abandonada en un bosc.
Un matí molt gelat de desembre uns nens van anar al bosc a buscar llenya per la llar.
Aquells nens es deien Albert, Bernat i Pau i eren germans.
Vivien en una casa roja i verda molt gran que tenia 15 habitacions i estava en un poble molt bonic que es deia Viladeallà. Vivien amb els seus pares que eren molt amables i també molt generosos.Allí al bosc van trobar moltíssima llenya.
Però quan ja estaven punt de marxar van veure una soca amagada darrere un arbre.Aquella soca era molt bonica i se la van emportar cap a casa.La van pintar i la van abrigar amb una manta.Després li van posar aigua i pa per menjar.El dia 24 de desembre per la nit van aixecar la manta,i hi havia dolços,caramels i llaminadures.Rapidament li van explicar a tothom.La tradició va començar.

Guifré Tufet