Hi havia una vegada un déu anomenat Hades que era el déu del reialme dels morts. Un dia Hades es va enamorar de Persèfone ,que més tard es va convertir en la deessa de la mort i la renovació . Hades volia reptar-la quan recollia flors; quan la va veure i anava per agafar-la, es va adonar que era Demèter, la mare de Persèfone. Hades es va quedar paralitzat en veure que no era la jove. Demèter li va demanar el motiu de la seva visita i Hades improvitzant va dir-li que volia aprendre tot el possible sobre el creixement de les plantes , ja que Demèter era la deessa de la fertilitat. Durant nou dies i nou nits Demèter li va explicar tots els seus coneixements sobre els vegetals . Aquest, cada dia estava més avorrit i més cansat de les llargues explicacions de Demèter, però no sabia com dir-li que no en volia saber res més sobre aquelles malaïdes plantes. Al final, al vuitè dia, quan Hades ja no podia més ,li va dir la veritat: que no li agradaven les plantes i que no l’interessaven per res tots aquells coneixements. En veure la primera reacció de Demèter, Hades es va espantar, però després Demèter va canviar radicalment la cara i li va dir que no es preocupès, que tingut molt mèrit que aguantès tants dies d’explicació simplement per no ferir-li els sentiments, i que li estava agraïda per haver-li dit la veritat. Hades , content de com havia acabat la història , va tornar ben content al món subterrani.
Però quan hi va arribar, es va adonar que totes les plantes estaven mortes i que tot el seu reialme s’havia tornat un desert. Desesperat pel paissatge descobert, de seguida va saber qui era la responsable, però com que estava tan enfadat, es va esperar a tranquil·litzar-se per planejar una bona venjança. Va rumiar i rumiar durant uns quatre dies sense menjar, dormir i tancat a la seva habitació , i finalment tenia el pla perfecte. Reptaria la filla de Demèter (Persèfone), ja que per una mare el més important són els fills, li faria menjar aliments del món dels morts (un cop menjaves qualsevol aliment del món dels morts ja no podies surtir-ne) i la faria la seva esposa per tal que no poguès tornar al món dels vius. Així decidit a enfonsar Demèter , va tornar al món dels vius i va reptar a Persèfone, la va portar al món subterrani i va seguir el seu pla fil per randa.Persèfone ,innocent com un àngel, no se n’ adonava de res i va acabar convertint-se amb la seva esposa i per això tranformant-se en la deessa de la mort i de la renovació.
Demèter en adonar-se’n no sabia què fer ja que tenia prohibida l’entrada al món subterrani, i l’únic que se li va acudir va ser anar a visitar a Zeus, explicar-li el que havia passat i que aquest l’ajudès , però l’únic que va treure de Zeus va ser: No reperteixis maldats, si no vols rebre’n.
Demèter va viure escarmentada la resta de la seva vida i mai més va tornar a fer una cosa així.
Violeta Casadesús Cabral
4tB
És molt bonica i inesperada aquesta història. Saps que encara hi pots canviar el que consideris oportú, fins i tot el dibuix.
M’ha agradat molt l’últim tros que té la lliçó, molt xula la història, i imaginar Hades tancat en una habitació ,pensant, haha, molt bé ,molt bé,
Jessica
Violeta, es una molt bona versió del “mite de les estacions”, és divertit i el dibuix està molt ben trobat. La part final es una bona lliçó” tal faràs tal trobaràs”. M’ha agradat felicitats 🙂
Trobo que aquesta versió canviada del mite de les “Quatre Estacions”, és original, m’ha agradat la història i el final, ja que em pensava que el faries acabar bé. Com he dit abans, trobo que aquesta idea de canviar els mites es molt original i divertit. M’ha agradat bastant 🙂
Trobo que has sabut molt bé com desenvolupar aquesta versió del mite de les estacions, t’ha quedat molt maco i original. M’ha fet bastanta gràcia tot el mite en general però sobretot el tros de que està escoltant durant tants dies a Demèter sense cap interès… pobre Hades!;) i també m’ha agradat molt la “moraleja” del final, molt encertada.
M’agradat molt aquesta versió i l’he trobat divertida. M’ha fet gràcia el tros que diu que Hades monta un rotllo perquè no l’enxampi sa germana Demèter, pobret ha ahgut d’escoltar tot el rotllo de la Demèter sobre la natura!!!!!
M’ha agradat bastant!!!!!!!
M’agradat molt aquesta versió del mite de les estacions, es nota que has fet una versió molt original. Sobretot el dibuix, tot i que costa molt de fer un dibuix amb el Paint, t’ha quedat prou bé! 🙂 i la frase vermella del final, o sigui la moraleja ,trobo que està molt ben encertada i aquesta moraleja no tothom la posa en pràctica i s’hauria de fer!