Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu: dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i a partir d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.
Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós
Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara, que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços, Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor , Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.
París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.
París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.
Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser. Paris es desesperà i agafant una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà estés al terra, mort. Els seus últims pensaments van ser què hauria passat si hagués escollit a Afrodita i a la noia més bella del món.
Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)
Gina m’ha agradat molt el “nou mite”, està molt ben trobat i queda molt bé. La relació entre els dos mites ha estat molt encertada. Et felicitu.:)
Gina m’ha agradat molt el “nou mite”, està molt ben trobat i queda molt bé. La relació entre el “judici de Paris ” i “Dafne i Apol·lo” ha estat molt encertada.EL que m’ha agradat és el final ja que també pot servir per donar una lliçó a aquelles persones que ho volen tenir tot i al final es queden sense res. Et felicito.:)
M’ha agradat molt aquest article, ja que m’agrada la cançó i l’havia sentida bastants cops, però no sabia que tingues referències mitològiques. Lo del carnaval també està molt bé, són coses curioses que fa gràcia saber. Molt bon article, felicitats.
Què bó Gina, la pulsera “Pandora” encaixa perfectament amb la història, i això de Paris de la revistes i el Miss Olimp, m’he rigut bastant la veritat, pobret Paris, que és mort, crec que va fer bé de triar Hera, però tonto per desaprofitar-ho.
Jessica
Trobo que aquest mite versionat és divertit i original, i molt entretingut de llegir. M’ha fet gràcia el fet que sigui una pulsera “Pandora” la referència a la poma de la discòrdia, ja que és precisament Pandora la que va portar la discòrdia i el desordre al món amb la seva famosa caixa.
Trobo molt original aquesta versió,Sobretot he trobat molt original posar que encomptes de un poma és una pulsera…ho he trobat molt graciós.
Aquest article, m’ha agradat molt, l’he trobat molt original i divertit a l’hora de llegir-lo. Hi ha moltes frases molt originals com la polsera de Pandora, la millor joia de les joieries i el tema de les revistes del cor i fins i tot Versalles. En definitiva, m’ha agradat molt el mite versionat.