Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.
A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.
Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.
A part d’aquests personatges, a aquest mite apareix el fill de Dèdal, el cosí d’aquest, Thalos, la reina Pasifae i per últim, apareix el rei de Sicília, Colcas. Un altre laberint conegut és el laberint d’Horta, a Barcelona.
Al mite, Minos posseïa un preciós toro blanc i l’havia de sacrificar perquè era molt valuós i, en aquests casos, aquests animals s’havien d’oferir als déus. Com que Minos no va voler sacrificar-lo, Posidó, el rei del mar, va voler castigar Minos fent que la seva dona, Pasifae sentís un enamorament per aquest toro i tingués relacions. D’aquest amor, Pasifae va quedar embarassada i va donar llum al Minotaure, el que van tancar al laberint.
Altres animals mitològics són el sàtir, meitat home i meitat cabra, el centaure, meitat cavall i meitat home, les sirenes, meitat dona i meitat ocell, el pegàs, un cavall amb ales, i l’esfinx meitat lleó i meitat dona.
El rei Minos, va donar nom a una civilització, la Minoica, que es desenvolupà a l’illa de Creta. Aquesta civilització feia servir una llengua encara no desxifrada, anomenada “Lineal A”, però més endavant el grec es va introduir a la seva cultura i s’han trobat textos escrits en l’anomenat “Lineal B”, ja desxifrat.
Ana, sobre el còmic del mite del minotaure, ha set molt encertat. Es molt curiós i te un cert punt divertit. La relació amb el mite es bastant clara, ja que la clava. Molt ben trobat Ana!
Quins altres personatges apareixen al mite? Colcas és el rei de Sicília, Thalos era el cosí de Ícar que va morir assassinat per Dèdal.
-Coneixes altres laberints?
Sí conec altres laberints com el famós laberint de Belfast, però no té referència clàssica.
-Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Zeus es va convertir en toro ja que es va enamorar de la seva gran bellesa.
-Creus que l’escultura reflexa plenament el mite de Pasifae?
Sí força ja que Pasifae està dintre del bau, així de fort és l’amor que fins i tot ella està dintre el seu cos. També podria significa, meitat dona i meitat brau que seria el minotaure.
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Zeus es va convertir en oca per tenir relacions amb Leda, així va surgir Helena. També conec l’Esfinx que deia endivinalles i que el famós Edip va saber contestar i matar.
-Minos va donar nom a una civilització. Quin? Explica breument les seves característiques.
Minoica era una civilització fundada per Minos a l’illa de Creta a l’Odissea Homer va fer referències als descendents Minoics. l’art minoica és considerada molt interessant i força estudiada.
A aquest mite apareixen els personatges Ícar, el fill de l’arquitecte Dèdal i Thalos, el seu nebot, Minos, rei de Creta, Pasífae, la seva dona, el minotaure, el seu fill, i posteriorment apareix Colcas, el rei de Sicília.
D’altres laberints coneixo el Laberint d’Horta de Barcelona, que té moltes referències mitològiques.
Pasífae va sentir amor per el toro perquè Minos, el seu marit, va rebre una maledicció per haver enganyat els Déus: havia promès sacrificar a aquest toro però el va trobar tant bonic que no va ser capaç, i en va sacrificar un altre. Els Déus se’n van adonar i van castigar-lo fent que la seva dona tingués relacions amb ell. Ella, per fer-ho va demanar ajuda a Dèdal, i ell va construir una vaca on ella va ficar-s’hi dins, va anar a veure el toro i van tenir relacions. Per tant, l’escultura reflexa perfectament el mite ja que es veu una dona ficada dins una vaca.
Altres animals mitològics són, per exemple, els Sàtirs (meitat home meitat cabra), els centaures (meitat home meitat cavall) i les sirenes (meitat dona meitat ocell), entre d’altres.
Minos va donar lloc a la civilització minoica. Pertany a l’edat de bronze a Creta. Els seus habitants van construir grans palaus però sense muralles, dels quals el més important va ser Cnossos, on Minos regnava. Li correspon l’escriptura “Lineal A”, la qual no està desxifrada encara, i més tard apareix el “Lineal B”, que sí que s’ha desxifrat ja.
Gemma, has de contestar les preguntes, si us plau.
En aquest mite hi apareixen personatges com Dèdal, que és un arquitecte grec molt important, el seu fill Ícar, el cosí d’aquest que és Thalos, Pasífae, Minos, el Minotaure, i més tard, el rei de Sicília, Colcas.
No coneixo gaires laberints però sé l’existència d’algun com per exemple el d’Horta.
Pasífae, la dona de Minos, es va enamorar d’un toro perquè els déus es van enfadar amb Minos ja que els havia enganyat sacrificant un altre animal quan estaven obligats a sacrificar l’animal més bonic que tinguessin, i aquest era un toro blanc. Com a venjança, els déus van maleir-lo i doncs Pasífae es va enamorar del brau albí que havia de ser sacrificat. Van tenir relacions sexuals i d’aquí va néixer el monstre del Minotaure que va ser tancat al laberint.
L’escultura de Vilanova i la Geltrú reflecteix el moment en què el brau i Pasífae tenen relacions sexuals, i el fet de que la dona estigui a dins pot significar que després a l’interior d’ella hi creixerà un ésser meitat toro i meitat humà.
Altres animals mitològics serien els sàtirs, els centaures, les sirenes, el pegàs, etc.
Minos va fundar la civilització minoica que se situa a l’etapa de bronze a l’illa de Creta. Algunes ciutats de les que hi havia no estaven emmurallades i els habitants parlaven una llengua coneguda actualment pel “Lineal A” que no s’ha pogut desxifrar. Més tard es va incorporar una nova llengua que té el nom de “Lineal B” i s’ha pogut desxifrar.
Al còmic hi aparèix, Dèdal(l’arquitecte), Minos(rei de Creta), Ícar( fill de Dèdal) i el seu cosí, que va ser assessinat per Dèdal(Talos), Pasifae( dona de Minos i la mare del minotaure, que aquest és fill d’un toro).
-no coneixo cap laberint.
-Primer de tot l’amor que va sentir Pasifae pel toro, va ser un càstig per Minos, perquè no va voler sacrificar un toro blanc i bell pels déus i va sacrificar un de normal; els déus es van sentir enganyats per part d’en Minos, un mortal que no arribava a la força dels Déus, per aixó el van castigar fent que la seva dona s’ enamorés d’aquell toro, el qual dóna lloc al minotaure (cap de toro i cos de persona-d’aquest surt el mite de Ariadna i el fill d’Egeu)
-Crec que sí reflecteix l’escultura, ja que es veu que Pasifae esta a dintre del toro.
-El sàtir, o quan Zeus es trensforma en un Toro per aconsseguir una relació amb Europa, O Zeus quan es transforma en un cigne i té una relació amb Leda, on tindrà dos ous on hi han 2 fills de zeus(Helene la bella i el Polux l’immortal)
-Minos va donar el nom a Creta com a la civilització minoica, que era l’edat de bronze.
Està molt bé la tira còmica, trobo que fa molt riure, i està molt ben encertada; en quant a les preguntes: a aquest mite apareix Ícar, Dèdal , el cosí d’aquest, Thalos, la reina Pasifae i per últim, el rei de Sicília, Colcas.
* altres laberints, si que en conec peró no tenen res de mitologia, per exemple el laberint d’Horta o el de els jardins de París ( el palau de Versalles).
*Els Deús volien sacrificar l’animal més bonic i Poseidó va portar un brau de color blanc, peró Zeus no va voler que el matessin ,així que va canviar l’animal per un altre. Els déus es van enfadar i van castigar a Pasifae que s’enamorés d’ un brau.
*Sí trobo que està molt ben trobada la estàtua perqué és Pasifae dins del
brau que jo diria que simbolitza la relació que van tenir.
*Zeus també es va convertir en oca i va tenir relacions amb Leda.
*Minoica a l’any 2000 a C era una civilització fundada per Minos a l’illa de Creta.
Andrea, el Laberint d’Horta, és un jardí mooooolt mitològic. Espero que aviat el puguis veure.
En el mite, apareix Dèdal, el seu fill Ícar, el cosí d’Ícar que és Thalos, Minos, Pasifae, el rei Colcas i el Minotaure.
De laberints, només conec el d’Horta, a Barcelona.
Pasifae, va sentir un gran amor passional amb un brau ja que Minos, va enganyar als deus, ja que havia matat un altre animal que no era el més bonic que ell tenia, el toro blanc. Els deus, es van enfadar molt, i com a càstig, van fer que Pasífae, la dona de Minos, s’enamorés del toro blanc. El toro i Pasifae, van tenir relacions i va néixer el Minotaure, meitat home meitat toro.
L’escultura, reflecteix plenament el mite ja que mostra el toro i Pasifae tenint relacions, brot del seu enamorament.
D’altres animals mitològics, conec per exemple el centaure, les sirenes, els sàtirs, els unicorns…
Minos Va donar lloc a la civilització minoica, que va tenir lloc a la illa de Creta. Feien servir un llenguatge no desxifrat, el Lineal A , més tard però, els grecs van introduir el lineal B, que ja esta desxifrat. En la civilització, els sobirans van construir palaus espaiosos i luxosos com per exemple el Cnosos.