Director : Sleeping Beauty Gènere: Animació País: Estats Units Any de publicació: 1959 Productora: Walt Disney
EL conte de la “BELLA DORMENT” va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera, però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys , la princesa es punxaria quan fes servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un princep i li fes un petó d’amor.”
Primer de tot he de dir que el doblatge és “especial” i que la imatge està invertida ,però espero que no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes hi van formar part vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellòs.
Quan torno a veure aquesta pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increible i per les cares que fan , veig que és així… Recordo que la meva àvia el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres: en tenim una cerìmònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.
Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ? Les tres fades podrien ser tres deesses ? i la fada Malèfica,no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic ( Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troiauna guerra famosa i un mite passional)
Rocío
INS Maiquel Martí i Pol
Quod sumus
Moltes gràcies, Rocío, per aquesta emocionant entrada i per compartir-la amb tots nosaltres a La cinta de Νίκη!
Hola Rocío aquest curs encara segueixo els blocs amb els que hi participes. És una llàstima que no hi siguis amb nosaltres, però com em vas dir que hi podien participar , donçs ho faig amb molt de gust. El que més m’ha cridat l’atenció ha estat el nom de la bella dorment, Aurora. És un nom molt mitològic, significa la primera llum del dia i literalment ” la de dits rosats”, i com deiem a classe, és la que obria el celcada dia. La bella dorment va omplir de felicitat als seus pares i al regne perquè la desitjaven molt.
Magda (2n Batx.)
Ei, Magda, moltes gràcies per la teva aportació.Veig que te’n recordes del que vas estudiar Ets un sol !!! fins quan vulguis.
En aquest conte trobo molta simbologia i molta mitologia. La malvada Fada Malèfica, la identifico amb Eris, la no convidada al casament de Peleo i Tetis, pares d’Aquiles, i per això va voler venjar-se causant la discòrdia entre els convidats ( semblança amb el bateig de Blancaneus). El que va fer va ser portar una poma d’or i va dir que se l’ havia de quedar la més bonica de totes les deeesses. Hi van haver discussions entre les deeses Atena, Hera i Afrodita, i finalment Zeus va fer-ho decidir a Paris, el fill del rei de Troia. Paris va rebre varis soborns per part de les deesses, però ell va triar a Afrodita que li va oferir l’amor de la dona més bonica del món i es va enamorar d’ Helena, l’ esposa de Menelau, el rei d’Esparta. Paris la va raptar i se la va endur a la seva terra, fet que va desencadenar la guerra de Troia.
El Princep, és el meu EROS, déu de l’amor, el que va despertar del seu somni etern a Psique amb un petó, quan ella va ser castigada per Afrodita. També, m’ha cridar l’atenció el fet de que sempre surti el número tres: tres fades, tres germanes, tres deesses.Després de buscar i preguntar he trobat una resposta: el número tres és el número que dona l’equilibri, per això sempre demanent tres dessitjos, tres i només tres.( Un altre pensament, les tres fades, podien ser les tres Gràcies que donaven harmonia als déus? m’ho rumio)
Un gran raonament. Busca més de les “Gràcies”, “Gratiae” en llatí i espero el teu comentari. Feliciter!!!