Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.
Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós
Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran  celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la  deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va  jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia  entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una  polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més  cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va  llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena,  Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient  el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va  intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis  Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi  guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les  revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia  d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li  fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol  d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la  victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre  l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va  proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que  desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la  polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li  concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que  desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va  decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca  i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant…  aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de  segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se  de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se  li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada.  Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar,  va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep  i la seva nova amada.
París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les  mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar  ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui,  acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les  coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.
Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res  per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a  escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així  que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles ,  quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit  roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la  clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus  últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a  Afrodita  i a la noia més bella del món.
Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)