Category Archives: LLatí

Còmic mitològic

Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.

 
A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.

Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.

Sóc de Pompeia i…

Fa temps, sota la plàcida ombra d’una muntanya i a la vora de les clares aigües del golf de Nàpols, va existir un poble, Pompeia. Però  el 24 d’agost de l’any 79 d.C. els pous deixen de tenir aigua, els gossos udolen, els ocells deixen de cantar i el terra comença a tremolar. Llavors ningú creu que pot ser perillós, però amb un terrorífic i desafiant crit , el Vesuvi entra en erupció. La vida de la ciutat va finalitzar de cop. Del cel van caure pedres, cendres, foc… que ho van cobrir tot. Pompeia es va mantenir intacta i ara podem saber com era la vida romana de l’època.
Mireu el vídeo i després narreu la vostra història ( és indispensable que surtin edificis, carrers, monuments, domus etc).

 

Nous relats mitològics!!!!

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a Afrodita  i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)

Boig per tu…I la lluna !!!

Aquesta cancó de Sau l’hem cantada mil i una vegades, la música i la lletra conviden a la malenconia, a l’amor que potser vindrà, a les papallones que sents quan el recordes i no és…
Encara que molts pensen que la cancó és el lament d’un noi envers la noia estimada, jo crec que la seva enamorada és la lluna i per això espera la nit per tornar a comtemplar-la.
El referent clàssic el trobo en la història de la deessa Selene i un pastor: diuen que quan la deessa passejava pel cel amb el seu carro d’argent, va il·luminar una cova on hi descansava el pastor. El va comtemplar i es va enamorar d’ell. Llavors aquesta va baixar a fer-li un petó, ell es va despertar quan va tocar els seus llavis. Tots dos es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís un desig al seu estimat. Zeus va accedir i el pastor va demanar un son etern on només la seva estimada el pugui despertar.

A Torelló, quan arriba el carnaval hi ha sempre una carrosssa que se’n diu “Pescallunes”. La llegenda diu que un veí del poble caminava per la nit i va veure reflectida a les aigües de la riera la lluna plena, es va quedar bocabadat de la seva bellesa que brillava a la foscor de l’aigua i va decidir que la pescaria i la tindria sempre en una cove, però no aconseguia ficar-la-hi. Algú li va dir amb burla: “què voleu fer, pescar la lluna? “ Des d’aquell dia als de Torelló li diuen “PESCALLUNES”: gent que s’il·lusiona, té somnis, romàntica i amb molta empenta per a fer coses.

BOIG PER TU Sau

En la terra humida escric: “Nena estic boig per tu”
Em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran
Entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat, ebri d’aquesta llum,
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Servil i acabat…. Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.
Ivette Pagès, 1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol
Quod sumus

Repàs de mitologia…

Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.

a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè:

REGNUM ROMANUM

La monarquia romana , en llatí Regnum Romanum ,va ser la primera forma política de govern de la ciutat estat de Roma . Cronològicament es situa entre la seva fundació llegendària el 21 d’abril del 753 aC. fins al 509 aC, quan va ser expulsat l’últim rei, Tarquini el Superb. En aquest període van haver set reis: Ròmul,  Numa Pompili,    Tul.lus Hostili, Ancus MarciTarquini Prisc,         Servi Tul·li i   Tarquini el superb  . Hi  van haver personatges i  fets que van marcar cada regnat. Aquí hi teniu la presentació que vau fer. Veure que són numerades, però no ordenades. Heu de fer:

1-Identificar, explicar i  relacionar-les amb el rei corresponen.

2-Ordenar-les.

3-Reproduir el text que apareix a la diapositiva de Servi Tul·li i traduir-lo.

4-Traducció del text que us poso a continuació. De quin autor és? A quin rei fa referència aquest fet?

Cum  ad  exercitum   recensendum  contionem in  campo ad  Caprae  paludem  haberet, subito coorta tempestas cum  magno  fragore tonitribusque  tam   denso  regem    operuit     nimbo ut  conspectum    eius  contioni   abstulerit: nec deinde  in  terris (rex)  fuit.

———————-Ab Urbe Condita
[slideshare id=11188393&doc=monarquiaromana753-509ac-120121042500-phpapp01]

Feliciter, discipulae !!!!!!!!!

    Heus! Ego Andrea sum . Puella multum laeta sedecim annorum sum. Filia unica sum. In Roda de Alba cum mea familia habito, patre et matre . Nomen mei patris Lluisus Dachus est. Meus pater tignarius faber est. Nomen meae matris Núria est atque illa non laborat.

Ego Núria, puella fusca sedecim anorum , sum . Kalendis Ianuariis nata sum . In  Roda de Alba  in magna domo  cum duos fratres habito . Mihi cubicula aprica est. Parentes , Petrus et Susagna, triginta novem annos habent.

Beata esse volo!!!!!!!!!!!!!!  FELIX     NATALIS

Ego Gemma , puella sedecim annorum, sum . Ante diem sextum Kalendas Iunias nata sum . In Roda de Alba cum mea familia, patre, matre et fratre , habito . Cotidie in schola MMP studeo . Nomina meorum parentum Xavius et Rosa sunt. Meus frater magister est.

Pingere volo!!!!!!!!!!!!!!!!

Ego Iulia, puella sedecim annorum, sum. . In Roda de Alba habito. Nomen patris Iaumus Tolosus est. Ille rotas fabricat. Nomen meae matris Marta Carbonella est. Illa venditorem est. Sororem , parva puella novem annorum, habeo et suum nomem Iana est.


Ego Ana sum et etiam puella sedecim annorum sum. In vico prope Ausam cum mea matre et meo patre habito . Nomen mei patris Rogelius est et nomen meae matris Spes est. Tres fratres , Rogerium, Eduardum et Angelum , habeo.



Dorian Grey i la Sibil·la

Hola! L’altre dia  vaig mirar una pel·licula que en un  principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però  hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde.  És la versió del 2009.

Títul original: Dorian Grey Direcció: Oliver Parker País: Regne Unit Any: 2010 Gènere: Drama 

Dorian, un jove aristòcrata,  torna a Londres després de viure la seva adolescència al  camp. Quan arriba  a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’ntrodueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsesiona per tenir l’eterna juventut i bellesa , i  per això fa un tracte amb el dimoni a qui  li dona la seva ànima a canvi de ser immortal.  Ell queda aixíns durant molts anys ,però  el retrat que li havia pintat  Basil Hallward , s’anava fent vell i corrumput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot és transforma en un  criminal perquè  mata al seu amic Basil .  La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament a la seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian disfruta de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentres que el retrat és degrada cada vegada més  i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i  en un atac de ràbia l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.

Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tan si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos.  La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en  veure que tot i haver-li garantit el desig , la Sibil·la es negava  a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentres duri Dorian no en podrà morir .
A part de la història hi ha d’altres elements  que podem observar : hi ha una escena on  Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la Deesa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força  i segur que hi té moltes coses més per a comentar , però el llibre sempre serà millor.

Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter

El Tió de Nadal

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos  i els va donar vida: així fou com va crear  l’home i  la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els  Eddas, fa menció d’aquest fet i a més,  no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida  els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui  mimem, escalfem amb una manteta  i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o  la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar,  perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria  !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP  han fet uns tions  a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.

Ambulatio per forum romanum

Cor civitatis romanae forum erat. Ibi aedificia publica et privata , templa, basilica, curia, rostra et tabernae ,erant.
Forum Romae inter duos tumulos , Capitolium et Palatium, extendebat.


Mostra un mapa més gran
Videte,facite mentionem monumentorum fori templa, basilica, curia et rostra . A més cerqueu el Forum de Trajà . Quina diferències hi trobeu?