Va ser creat l’any 1833 per Joseph Antoine Ferdinand Plateau, un físic i matemàtic que volia resoldre el problema de la persistència reteniana, és a dir, la teoria de les superfícies mínimes. Com que va estar tan implicat en aquest tema, també es coneix aquest problema com el Problema Plateau.
Plateau va descobrir que l’ull humà és capaç de retenir un estímul lluminós durant una dècima de segon. També va descobrir que la capacitat de retenció de les imatges a l’ull era més eficaç quan aquest es trobava a les fosques. És per això que les projeccions es feien i se segueixen fent amb el mínim de llum possible.
Amb aquesta informació, Plateau va crear el fenaquitoscopi, un aparell format per diversos dibuixos d’un mateix objecte però posicionats lleugerament diferents entre ells. Aquests dibuixos estaven distribuïts per una placa circular llisa. També tenia un petit forat per observar quests dibuixos. Per fer-lo funcionar, s’havia de col·locar l’invent davant d’un mirall i es feia girar, creant una il·lusió òptica de moviment al mirar pel forat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2_0E4wimlTE[/youtube]
Funcionament del fenaquitoscopi