El 14 de Maig del 1896 va arribar la primera pel·lícula a Espanya, més concretament a Madrid. Això va ser gràcies a un expert òptic, Boulade, que va ser enviat pels germans Lumière. Ell va encarregar-se d’ensenyar què feia i què podia fer el cinematògraf al nostre país. Tot i així, Boulade no va ser l’únic que va presentar aquesta nova tècnica a Espanya. Al llarg de l’any 1986, van arribar al territori espanyol molts tècnics, generalment francesos, que van possibilitar l’aparició del cinema aquí.
Malgrat aquests intents d’establir el cinema i les pel·lícules a Espanya, va haver-hi bastants problemes per aconseguir-ho. A diferència d’altres països europeus, el territori espanyol no es trobava preparat ni socialment ni moralment per suportar aquesta nova tècnica tan moderna i tan desenvolupada. Això es devia al fet de que gairebé la meitat de la població espanyola era analfabeta i, per tant, no hi havia personal preparat per dominar i manejar aquestes màquines tan innovadores i tampoc hi havia centres on aprendre a fer-ho. A més, també succeïa que la majoria de la població es dedicava al camp i, per tant, no estava preparada per afrontar aquesta nova tècnica.
Per afegir més problemes, la burgesia del poble espanyol no estava disposada a invertir molt capital per possibilitar l’establiment del cinema al nostre país. Així doncs, la indústria cinematogràfica espanyola tenia molt poc recolçament monetari quan en necessitava molt, ja que el cinema era i és molt car. Així, el resultat del cinema espanyol eren documentals, curtmetratges sobre la vida quotidiana, etc.
Així doncs, podem afirmar que des del seu any d’origen (1896) fins el 1906, el cinema espanyol va ser gairebé inexistent. Són molt poques les produccions que es conserven d’aquell període de la història i, a més, els seus directors i tècnics eren estrangers. Clars exemples d’aquestes produccions són Valle de Labradores i Llegada de un tren de Teruel a Segobre.
És important mencionar una clara excepció, el pioner del cinema espanyol: Fructuós Gelabert. La seva primera producció fou Riña en un café, la primera filmació amb argument que Espanya va donar a llum.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rRAqHyIE-PY[/youtube]
Riña en un café, de Fructuós Gelabert
Va ser durant les primeres dècades del segle XX quan van sorgir les primeres productores espanyoles, com ara Diorama, el 1902 i Films Barcelona, el 1906. Aquestes productores van sorgir a Catalunya, com gairebé tota la producció cinematogràfica d’Espanya. També va haver força activitat cinematogràfica a València, on van sorgir les productores Cuesta i García Cardona. També va ser al territori català i al territori valencià on es va desenvolupar tota la tecnologia del cinema a Espanya.
Va ser durant els últims anys de la Restauració, entre en 1919 i el 1923 quan Catalunya va tenir problemes amb el cinema. Van produir-se moltes protestes, sobretot per part de l’Església catòlica, que va suposar la pèrdua del suport de la burgesia per a la producció cinematogràfica. Així doncs, el cinema es va traslladar de Barcelona a altres ciutats com Madrid, on va ressorgir. Aquesta nova resurrecció també va ser gràcies a la importació de filmacions estrangeres, bastant més avançades tècnicament que les produccions espanyoles. Això també va causar una influència americana sobre les pel·lícules espanyoles, tot i que les produccions eren bastant diferents perquè amb la dictadura de Primo de Rivera, Espanya no disposava de suficients mitjans i tecnologies per igualar el cinema d’Estats Units. Per culpa d’aquestes diferències el cinema espanyol seguia sense estar ben valorat. No va ser fins als últims anys de la dictadura de Rivera quan a Madrid va sorgir la necessitat de produir cinema de qualitat. Així va néixer el cinema experimental, gràcies al nou pensament modernista, i es van crear sales dedicades únicament i específicament al cinema, no com abans, on les pel·lícules es projectaven en sales de teatre o en places públiques.
Van començar a destacar pel·lícules com Un mozo andaluz, que denunciaven la societat i criticaven la política espanyola. El govern espanyol va voler censurar aquestes produccions, raó per la qual molts documentals sobre la realitat de la vida espanyola com Tierra sin pan van quedar amagats per a la població espanyola.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qO86FO1bs6g[/youtube]
Tierra sin pan de Luis Buñuel