Des del seu naixement, el cinema va expandir-se des de França cap a la resta d’Europa i també cap a la resta del món. Tot i així, on més repercussió va tenir va ser als Estats Units.

Als Estats Units, el cinema va tenir un  gran èxit pel fet  d’una peculiar circumstància social. Aquest era un país d’immigrants i, per tant, molts dels quals no parlaven l’anglès. Per aquesta raó, tant el teatre, la premsa o els llibres estaven prohibits per la frontera idiomàtica, cosa que va fer que el cinema mut es transformés en una font d’esplai molt important per a ells.

Famós cartell de Hollywood

Tot ensumant-se aquest negoci i basant-se en la seva patent sobre el quinetoscopi, Edison va intentar prendre el control dels drets sobre l’explotació del cinematògraf. L’assumpte no només va arribar a judici sinó que es va lliurar fins i tot a trets. Com a conseqüència, els productors independents van emigrar des de Nova York i la Costa Est cap a un petit poblat anomenat Hollywood, on van trobar les condicions ideals per a rodar: dies assolellats gairebé tot l’any, una multitud de paisatges que podien servir com a escenaris… A més, la proximitat amb la frontera de Mèxic era molt favorable en cas que haguessin d’escapar de la justícia. Així va néixer la Meca del Cinema, i Hollywood es va transformar en el centre cinematogràfic més important del planeta.

La major part dels estudis fundats en aquella primerenca època (Fox, Universal, Paramount) eren controlats per productors que veien el cinematògraf més com un negoci que no pas com un art. Van lluitar entre si amb tenacitat, i, de vegades, per competir millor, es van fusionar: així van néixer 20th Century Fox (de l’antiga Fox) i Metro-Goldwyn-Mayer (unió dels estudis de Samuel Goldwyn amb Louis B. Mayer). Aquests estudis van mirar de controlar íntegrament la producció fílmica. Així, no només finançaven les pel·lícules, sinó que controlaven els mitjans de distribució a través de cadenes de sales destinades a reproduir només les seves pròpies pel·lícules. També van contractar a directors i actors com si fossin empleats a sou, sota contractes ferotges i injusts.

Això va marcar l’aparició de l’anomenat star-system, el sistema d’estrelles, on els actors de cinema eren promocionats en sèrie, igual que qualsevol altre producte comercial.

Només Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford es van rebel·lar contra això, podent-ho fer gràcies al seu gran èxit comercial i creant el seu propi estudi: United Artists.

Charles Spencer Chaplin

Fora dels Estats Units també van sorgir cinematografies a nivell mundial. La majoria d’aquests països van interessar-se pel cinema per aprofitar-lo com un medi de propaganda i propagació. És el cas de la Unió Soviètica, Itàlia…

A Llatinoamèrica també es va intentar crear una indústria cinematogràfica als països independents, però només ho va aconseguir Mèxic. Tot i així, la gent llatinoamericana que volia dedicar-se el cinema anava a Hollywood o a algun altre lloc a estudiar-lo.

És important destacar el naixement de Bollywood a la Índia. Ja havien aparegut indicis de cinema al territori indi l’any 1913, però la indústria filmogràfica índia va adquirir poder el 1931 amb la seva primera pel·lícula sonora, Alam Ara. Aquesta pel·lícula ja contenia el caràcter musical que tant destaca a les pel·lícules de Bollywood.