El cinema neix a París el 28 de desembre de 1895. Des d’aleshores el cinema ha anat evolucionant d’una manera espectacular en diversos aspectes. En primer lloc, en quant a la tecnologia, des del seu començament amb els germans Lumière i les pel·lícules mudes en blanc i negre fins actualment, el cinema digital del segle XXI, podem observar una evolució espectacular. Però el cinema també s’ha actualitzat al llarg del temps en quant als gèneres cinematogràfics, en els moviments del cinema…

Els Lumière van ser dos enginyers francesos que va iniciar el procediment cinematogràfic. La seva primera projecció fou L’arroseur arrosé el 1895, on un home que rega veu com la mànega deixa de tenir aigua i, al mirar el sortidor per veure què passa, queda xop perquè torna a funcionar. Després mostren L’arrivée d’un train à la Ciotat, de l’any 1896. Aquesta última mostrava una locomotora avançant cap al públic, que va quedar impressionat amb aquesta nova sensació.

El cinema va sorgir gràcies als avenços tècnics i socials que van esdevenir durant la Segona Revolució Industrial. Aquests avenços van ser:

• L’aparició de noves fonts d’energia mineral i l’aparició de l’electricitat per a usos industrials. Aquest fet va ser molt important pel naixement del cinema, ja que aquesta activitat requereix molta tecnologia moderna i molta tècnica. Sense els nous descobriments d’energia de finals del segle XIX, hagués estat impossible dur a terme aquest entreteniment.

• L’eradicació de les epidèmies i el desenvolupament de la medicina. Això va permetre que la població visqués més i més sana. No només va permetre que aparegués el cinema, sinó que va ser un gran avenç per la humanitat.

• Els nous mitjans de transport i les innovacions de la telecomunicació. Com tots sabem, el cinema és un medi de telecomunicació i va dirigit a un públic. Per tant, necessita tota la tecnologia possible per poder arribar a la gent i, gràcies als nous mitjans de transport i les innovacions telecomunicatives, el cinema va poder expandir-se i arribar arreu del món.

• La consolidació de les ciutats i l’aparició d’un nou públic de masses. El cinema, destinat a entretenir un gran públic, necessitava que la població estigués disposada a acceptar aquesta nova innovació. Això va ser possible gràcies a l’aparició del públic de masses que, evidentment, ha evolucionat molt fins a l’actualitat.

Les primeres projeccions cinematogràfiques solien presentar aspectes de la vida quotidiana, com un documental. En aquestes produccions s’observen uns treballadors sortint d’una fàbrica o un nadó menjant farinetes. La majoria de pel·lícules d’aquest període no duraven més de noranta segons. La novetat no consistia en el tema ni en l’argument, sinó en veure imatges en moviment projectades sobre una pantalla.

L’arrosseur arrosé, una de les primeres pel·lícules dels germans Lumière

Aquest fet significa que el mateix públic que abans reia sorollosament, ara fuig atemorit per no ser atropellat. Els espectadors van apreciar molt la meravella de poder sentir emocions tant diferents amb una mateixa activitat.

Ja des del naixement del cinema, els més entesos van comprendre que es podia anar molt més enllà de la descripció de la realitat. Es van adonar que podien fer sentir emocions com alegria, por i tots els altres sentiments humans que es puguin imaginar. En poc temps l’espectador voldrà riure, angoixar-se, somiar, voldrà sentir una sensació que vagi més enllà de la realitat.

També des del començament, els inventors i els productors van intentar combinar les imatges en moviment amb so sincronitzat, fet que no es va assolir fins al final de la dècada dels anys 20 gràcies a Thomas Edison. Encara que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era exclusivament mut: en els seus primers trenta anys d’història, les imatges s’acompanyaven de narradors, músics o subtítols amb diàlegs i narracions, per a compensar la falta d’àudio.

La nova era del cinema va aparèixer l’any 1927 amb la primera pel·lícula sonora, El cantor de jazz,  protagonitzada per Al Jonson i dirigida per Alan Crosland.

Una nou avenç per al cinema va ser la introducció del color a les pel·lícules. Abans de poder utilitzar els tres colors (vermell, verd, blau) per crear les pel·lícules, va haver molts passos previs que donaven com a resultat una barreja de color i blanc i negre. La primera filmació feta completament en color va ser La fira de la vanitat de l’any 1935.

Pel·lícula sencera de La fira de la vanitat en l’idioma original, anglès (Becky Sharp)