El cinema es va inaugurà com a espectacle a París l’any 1895 en blanc i negre. El cinema en color, no va arribar fins al 1917. A mesura que es va anar creant el color també es van crear empreses que ajudaven a produir pel·lícules amb aquest nou sistema, com per exemple Technicolor. Poc després Becky Sharp (1935) va fer el llargmetratge rodat totalment amb color. Tot i així, gravar en color comportava moltes complicacions, i per això va fer que es seguís gravant en blanc i negre.

Cinema en color

El color proporciona una millor adequació a la realitat, ja que el món és en color i  no en blanc i negre. La llum és un element imprescindible per al llenguatge cinematogràfic. La il·luminació crea ombres, arrugues, rejoveneix o envelleix i crea efectes. 

La utilització del color en el cinema fa més reals les escenes que es visualitzen actualment.

En 1909, en el teatre Palace-Variaté de Londres,

es van projectar per primera vegada pel·lícules en color, gràcies al sistema cinemacolor.

En 1935, es va estrenar La feria de la vanidad, entat per George A. Smith. Aquest sistema utilitzava només dos colors, el verd i el vermell, que es barrejaven de forma aditiva.

El primer llargmetratge comercial realitzat en technicolor tricromàtic, blau, verd i vermell. En 1936, es presentà The Trail of the Lonesome Pine, el primer film rodat en technicolor tricromàtic en exteriors i interiors. En 1939 amb  Lo que el viento se llevó, es va impulsar el technicolor a escala mundial.