Dijous 18 d’abril en Josep Sebastià Cid va defensar la seva tesi doctoral de la qual només em vaig quedar amb el principi del títol “Patrimoni literari i territori…” però que va ser un acte acadèmic de primer ordre i un parell d’hores inoblidables.
Quan ja s’ha assistit com a espectador a unes quantes defenses de tesi, arriscar-se a visitar l’edifici Mundet per veure’n una altra és un fet un pèl temerari; i més quan no es coneix el protagonista. La directora de tesi i el tribunal avalaven la proposta però mai se sap… El Doctor Cid parteix d’una defensa aferrissada de l’educació literària a l’Educació Secundària i ho vehicula a través de la literatura pròpia del seu territori de treball: la no sempre valorada literatura ebrenca.
L’estudi parteix de l’anàlisi de les teories literàries i didàctiques de referència per llançar-se a la recerca de maneres d’integrar la literatura ebrenca en la seva activitat docent a l’institut de Móra d’Ebre. Dins d’aquest marc teòric que no goso ressenyar, destaco la introducció de totes les possibilitats que les teories de l’hipertext estan posant sobre la taula i que han d’arribar a les aules obligatòriament. El repte? Que la seva transposició didàctica sigui encertada.
Els estudis previs de l’autor han conformat un pòsit de lectures i de referències culturals ebrenques que li permeten triar en cada moment les millors de les opcions: la literatura popular, les corrandes, el llegendari ebrenc, els autors clàssics i els que estan sortint…conformen un corpus prou ampli per tenir un marge de treball sòlid.
Els estudis sobre l’imaginari ebrenc de les dues últimes dècades han servit per mitificar un espai a través del seu paisatge, dels bandolers, de les guerres que el van malmetre, de les tragèdies naturals i humanes que ha viscut… L’autor destaca que aquesta mitificació ha sedimentat de tal manera que ja permet que apareguin unes primeres desmitificacions.
El nou repte didàctic: establir un diàleg entre aquesta literatura localitzada amb la literatura universal per tal de desenvolupar l’educació literària dels aprenents que, avui en dia, mostren a cada aula l’heterogenïtat del món.
En la part experimental de la seva proposta, presenta diversos dispositius didàctics per a l’ESO i per al Batxillerat que, de ben segur, ben aviat seran publicats per a ser manipulats pels docents que s’hi interessin. Destaco l’esforç metodològic per generar el distanciament necessari entre el professor i l’investigador que ha de realitzar el Doctor Cid quan tria la recerca acció com a mètode principal [m’hi vaig sentir plenament identificat].
Metodològicament, l’opció per les seqüències didàctiques estructurades en diverses fases:
a. treball preliminar d’acostament
b. Fitxes de treball dels textos, amb un treball força dirigit
c. Treball d’investigació de les obres, ja més obert i menys dirigit
d. Activitats final de grup classe.
Un camí cap a la transferència de l’autonomia que l’investigador observa a través dels diaris personals dels alumnes.
La tesi com a camí viu s’observa en la progressiva ampliació, variació i canvis d’ús de les noves tecnologies en les seves propostes didàctiques, totes elles models per a la formació inicial i contínua del professorat.
Com a conclusions, destaca:
– la motivació de l’alumnat,
– la facilitació de l’aprenentatge significatiu a través de la vivència,
– l’èxit de les seqüències didàctiques com a repte educatiu,
– la necessitat d’intergrar aquestes experiències sobre patrimoni amb el currículum vigent, de manera que hi hagi un equilibri.
– el reclam d’una ampliació de la relació amb l’entorn.
En definitiva, dues hores de plaer intens en les quals fins i tot el tribunal es va lluir.
Segur que les classes que haurà realitzat avui en Josep Sebastià a l’institut de Móra hauran estat delicioses.
