Didàctica

Segur que aquest títol us ha fet pensar en algun conte ben conegut. Aquests dies he estat llegint “Contes d’Islande”editat per l’école des loisirs. És un llibret amb cinc contes tradiconals islandesos força entretinguts, llunyans i propers a la vegada, com la majoria dels contes.

Una de les activitats de comprensió lectora que plantejo a vegades és donar el títol i el primer paràgraf d’un conte (on normalment es concentra tot el pla de lectura) i demanar a l’alumnat que el continuï per escrit remarcant “de forma coherent” .

Si creiem que realment l’incipit centra perfectament tota la història, aquesta activitat ens servirà per observar la riquesa de l’intertext de l’alumnat, és a dir, copsar si han activat els referents que calia per continuar la història. A la vegada, en aquest incipit tots els elements són trascendents: en la mesura que es desenvolupin, observarem la familiaritat amb el món literari.

Proposar aquesta activitat amb textos d’altres cultures sembla molt interessant (ara que la multiculturalitat abandera els currículums) ja que evita el referent directe, cal un esforç d’inferència que ens sedueix força. Un dia parlarem d’algunes versions de la història de Polifem realment fascinants. Avui us deixo l’incipit de Vilfrídur plus-belle-que-Vala.

Il était une fois un couple que habitait dans une ferme; on ne mentionne guère le nom du paysan, mais sa femme s’appelait Vala. Elle était belle mais elle avait le coeur dur. Ils eurent une fille qui s’appelait Vilfrídur et, comme on la trouvait encore plus belle que sa mère, on la surnommait “plus-belle-que-Vala”. La mère en était très affectée et c’est pourquoi elle haïssait sa fille.

La història està clara, no? Quedaríeu parats de les semblances i de les diferències. I si heu arribat fins aquí, què us sembla l’últim conte:

Búkolla et la petite fille

Il y avait une fois un homme et une femme qui vivaient dans une chaumière; ils avaient trois filles, qui se nommaient Sígrídur, Signy et Helga. Ils aimaient bien Sigrídur et Signy, mais pas Helga, qui passait tout son temps à remuer les cendres.

I bé, per acabar un enllaç que us pot resultar curiós: http://pedagogie.ac-toulouse.fr/ien31-rieux/article.php3?id_article=335

Una de les activitats que m’agrada més fer amb els meus alumnes de secundària és llegir-los contes en veu alta. Sembla que aquesta activitat està força en voga tant en textos didàctics com en recomanacions d’escriptors: Espinàs i Teixidor la defensen en els seus últims llibres.

Contràriament al que jo presuposava, els nens i nenes d’ESO (i de Batxillerat) gaudeixen molt d’aquesta activitat, fins al punt que sovint és força relaxada i tot. Algun dia parlaré dels textos que els llegeixo. Avui simplement us ofereixo unes simples instruccions que he passat algun cop als meus alumnes quan són ells els encarregats de llegir un conte sencer davant dels seus companys.

Us les transcric i, al final, trobareu un arxiu pdf per si nus interessa.

Per llegir en veu alta un text qualsevol, com pot ser un conte per exemple, cal tenir en compte una sèrie de factors per tal d’aconseguir que l’auditori no s’avorreixi mentre dura la lectura.

En primer lloc, el lector o lectors han d’entendre el sentit global del text, de manera que puguin arribar a comunicar-lo d’una forma efectiva. És per això que realitzareu uns exercicis de comprensió lectora de suport.

Quan ja sapigueu què heu de comunicar, us heu de concentrar en la manera com ho fareu.

La lectura en veu alta acostuma a ser molt més lenta que la silenciosa, d’aquí que el lector hagi de compensar aquesta “pèrdua de temps” amb uns complements que la facin molt més agradable. Aquí en teniu uns quants que hauríeu de procurar seguir.

–         Donar a cada frase l’entonació adequada segons els signes de puntuació que presenti el text. Exclamacions i interrogacions però també els punts i les comes. Cal tenir en compte que, a més a més, els mateixos signes no tenen sempre la mateixa funció.

–         El ritme de dicció ha de variar segons allò que està passant al conte. De totes maneres, és millor anar a poc a poc que no córrer massa.

–         El to de veu no ha de ser sempre el mateix. Sobretot, hi ha frases que, per la seva importància, s’han de subratllar. Com que ja sabreu quines són, marqueu-les per recordar que s’han de dir d’una forma especial.

–         Les pauses serveixen per agafar aire i, sobretot, per ajudar a pair el text al lector. Marqueu en quins llocs convé aturar-se un parell de segons.

–         Podeu acompanyar les vostres paraules amb una mínima gestualitat que col·labori a transmetre el seu sentit.

–         Cal mantenir la tensió des del principi fins al final. Llegir un conte implica estar llegint durant una sèrie de minuts, fet poc habitual. Com que ho fareu en petit grup, podeu anar canviant de lector quan creieu convenient. Això sí, hauríeu de mirar que aquest canvi de veu tingués sentit:

a) canvi de temàtica del text

b) parla un personatge diferent

c) el narrador fa un aclariment…

d)també podeu intentar llegir alhora algun fragment, si creieu que és millor així.

ARXIU: Lectura d’un conte