El Gènere literari com a eix vertebrador del desenvolupament de la formació literària dels alumnes de Secundària

Aquesta patacada de títol no pot ser res més que el títol d’una tesi doctoral, en aquest cas la meva, que mai es publicarà en paper per respecte a la natura i al sentit comú. Afortunadament, els petits moments de lucidesa que vaig tenir es poden difondre per la xarxa i si algú pateix d’insomni o té manies estranyes, la podrà gaudir en la intimitat de la pantalla.

Si seguiu aquest enllaç, us la podreu descarregar: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1121106-120213/

De totes maneres, copio aquí el resum per facilitar les coses als possibles curiosos.

La tesi doctoral parteix de la insatisfacció del doctorand envers la seva pròpia competencia didàctica i de la intuïció que calia una alternativa a la forma tradicional d’ensenyar literatura.

A partir d’aquestes bases, elabora el seu marc teòric fonamentant-se en tres pilars. En primer lloc, la teoria literària i concretament els treballs elaborats per Schaeffer (1989) i Canvat (1999) sobre els gèneres literaris. En segon lloc, una extensa anàlisi de la didàctica de la literatura, abordant sobretot les teories d’Antonio Mendoza (1998 i 2003) sobre el procés de lectura i el paper actiu del lector; la importància de la LIJ defensada per Teresa Colomer (1998), Gemma Lluch (2002) i altres; la defensa de l’escriptura literària com un mitjà actiu per a la formació literària; el paper de les estratègies de lectura i la comparació com a eina bàsica de funcionament per part del lector. Al costat de tot això, s’amplien els pocs estudis relatius als materials didàctics amb què treballen els alumnes de l’ESO i, sobretot, es reivindica una forma organitzativa de la formació literària centrada en les seqüències didàctiques centrades en els gèneres literaris. En tercer lloc, i actuant de pont amb la recerca empírica, es realitza un ampli estudi de les concepcions dels professors de literatura, de manera que es mostren les distàncies i les coincidències entre les propostes didàctiques actuals i el professorat en actiu.

La part experimental de la tesi consisteix en l’elaboració, implementació i anàlisi de dues seqüències didàctiques inspirades en aquesta filosofia genèrica sota la metodologia de la recerca acció.

La primera seqüència té com a nucli conceptual els gèneres teatrals. Simultàniament, se centra en les fases inicials del procés de lectura a través d’un acostament progressiu als textos literaris. Activitats centrades en el títol, en el paratext i en els principis de les obres, sempre des d’una perspectiva comparativa i potenciant al màxim l’activitat dels aprenents. El valor d’aquesta seqüència rau en la demostració de la riquesa d’aquests constituents de les obres literàries i la seva potencialitat didàctica. A més a més, s’experimenten diverses formes d’avaluació formativa que poden resultar transferibles a d’altres àmbits. Finalment, s’ha de destacar l’interès de la feina portada a terme en la definició genèrica per part dels alumnes i en la sistemàtica realització d’expectatives de continuació que contribuiren a potenciar aquest moment del procés de lectura.

La segona seqüència s’inspira en l’anàlisi comparativa dels quatre primers capítols de Dràcula amb tres de les seves versions cinematogràfiques. Es tracta d’una seqüència clàssica de llegir per escriure. La primera activitat cerca desvetllar l’intertext inicial dels aprenents. Les tres activitats següents procuren ampliar aquest intertext a partir de la lectura atenta de la versió literària, de l’observació de la versió cinematogràfica i de la comparació de les diferents realitzacions. La seqüència acaba amb un exercici d’escriptura creativa guiada que permet als alumnes recontextualitzar tot el que han integrat al seu intertext. A més a més, l’anàlisi exhaustiva d’aquests exercicis d’escriptura ha permés observar diferents nivells de riquesa per part dels aprenents i, sobretot, indicar camins d’intervenció literària realistes i d’acord amb els principis del gènere.

En conclusió, la tesi fa dues aportacions fonamentals. D’una banda demostra la possibilitat d’emprar amb èxit la recerca acció a les aules de secundària amb una finalitat d’autoformació professional concreta i efectiva. D’altra banda, estableix les bases que permetrien confegir una organització de la formació literària per gèneres a l’ESO realista i d’acord amb les aportacions que en els darrers anys ha fet la didàctica de la literatura.

Aquest article ha estat publicat en PUBLICACIONS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *