Comentar aquest recurs telemàtic resultar balder avui en dia perquè és un dels més coneguts del nostre país. El servei que pot arribar a fer al professorat de qualsevol nivell educatiu és tan ric i variat que gairebé resulta indefugible el seu ús quan es vol portar la poesia a les aules. La posada al dia tecnològica que suposa engresca els alumnes i els internàutes curiosos i l’organització temàtica i per edats permet tot tipus d’acostaments. El que potser no és tan conegut és tot el que hi ha al darrere, el grup POCIÓ de la Universitat de Barcelona encapçalat per la Glòria Bordons.
Dijous passat vaig poder assistir a un dels seminaris que organitzen i van passar dues coses que normalment no passen alhora quan un participa en seminaris o jornades de formació diverses: em vaig divertir i vaig aprendre, parlant sempre de poesia. Val a dir que els “malalts” de poesia som éssers estranys que fruïm en excés quan ens trobem, però poder trobar gent de cultures tan diverses unides pel vincle de la poesia en el món de l’educació va ser molt reconfortant. No deixeu passar l’oportunitat de deixar-vos seduir per www.viulapoesia.com i, si voleu trobar la bastida teòrica, a www.pocio.cat hi ha un bon arsenal d’informació que us servirà.
I, tenint en compte que no tinc vergonya, us deixaré el verset impresentable que vaig improvitzar al taller d’un astre francès que desconeixia: Michel Ducom, membre del Groupe Français d’Éducation Nouvelle:
C’est une punition mentale
une erreur typique qu’il faut éliminer,
celle de considérer que les professeurs
préfèrent un Calippo à la poésie.
La révolution est en train de se faire chaque jour
La poésie survie dans nos classes.
