Projecte Eines

Benvolguts amics i amigues,
Us haureu adonat que porto un curs molt apagadot a la xarxa, però avui us vull anunciar que en pocs dies tindrem als instituts uns nous llibres de text que hem coordinat conjuntament amb en Joan Busquets.

L’editorial Castellnou ens ha donat la possibilitat d’elaborar uns materials didàctics per a l’ESO que segueixen plenament el nostre pensament, el qual heu pogut anar llegint en aquest bloc en els últims anys.
Estem especialment orgullosos d’haver elaborat uns materials amb aquestes orientacions:
a) Unes unitats didàctiques que són autèntiques unitats didàctiques i que estan dissenyades amb un clar enfocament comunicatiu.
b) Una gramàtica centrada en l’ús, pensada per a ser explicada i consultada i endreçada en un sol bloc del llibre.

c) Unes activitats d’escriptura i de reescriptura que segueixen les línies més innovadores de l’expressió escrita actuals.

d) Uns instruments d’avaluació que fomenten l’autoavaluació i la coavaluació de l’alumnat.

e) I una edició fantàstica de l’editorial i del sol del nostre editor.

Això són només unes pinzellades del que hi trobareu. Ens encantaria que us els miréssiu i que hi diguéssiu la vostra, sigui quina sigui la vostra opinió. De moment en teniu un tastet i les unitats inicials al web de Castellnou.

Publicat dins de PUBLICACIONS | Etiquetat com a | 2 comentaris

El miracle de les llengües maternes

Després d’un bon grapat de mesos de gestació, us enllaço una unitat didàctica sobre sociolingüística que pot tenir moltes utilitats a classe.

La presentació de la unitat i els materials per al professorat els podeu trobar aquí. Si voleu accedir directament als materials, hi podeu anar per aquí.

Publicat dins de ENLLAÇOS COMENTATS, General, PUBLICACIONS | 3 comentaris

Humor en vies d’extinció

ganxoneries1Fa una anys, remenant en un llibreter de vell, vaig trobar una petita joia: Ganxoneries. Contes humorístics ganxons. Es tracta d’una rara edició d’històries recollides a Sant Feliu de Guíxols cap allà el 1930. A la introducció ja se’ns explica que són fets d’un altre temps, o sigui que ja us podeu imaginar…
Més enllà de la qualitat literària de l’exemplar, necessàriament irregular, el que més em va apassionar del recull és la transparència d’un humor català sense embuts, ple de sobreentesos, amb un punt de mala llet, políticament incorrecte i un vocabulari col·loquial que no crec que torni. Són històries que mostren el sentit de l’humor de l’avi, el meu avi, però també el dels amics del meu avi, i el dels avis dels meus amics. Un humor, mal m’està el dir-ho, que sovint no entenen els joves i que sovint no s’accepta a tot arreu.
Aquesta capacitat de riure’s de tot sense fer mal, simplement com a manera de ser, no m’estranyaria que formés part de l’essència de la catalanitat i que ens hagués ajudat a sobreviure com a poble a les circumstàncies que ens ha enviat la història.
Malauradament, es fa difícil portar aquest humor a l’escola. El problema ja no és que l’entenguin, això seria qüestió de paciència; el problema és que avui dia tothom s’ofèn per tot. Amb l’afany prohibidor que ens envaeix, no m’estranyaria que qualsevol dia prohibeixin el sentit de l’humor.
Mentrestant, us proposo un exercici impossible, que segurament no podrem fer, però que seria fabulós.
Llegiu el començament magistral d’aquest ganxó i continueu la història:
“Cada poble té amb els seus habitants la més o menys nombrosa col·lecció de tipus d’aquests que en diem desequilibrats, els quals per la seva singularitat o extravagància solen cridar l’atenció. Els uns es caracteritzen per la borratxera crònica, els altres per la gandulitis endèmica i algun que altre per desarreglo cerebral. Si són de gènit pacífic o inofensiu, com generalment solen ser-ho, a més de ser populars arriben fins a ésser mirats amb quelcom de simpatia atenuant la seva falta. Ganxònia anys enrere en fou molt rica d’aquests tipus i, algun d’ells, en morir-se, fins es trobaren enyor les seves gracioses extravagàncies. Bé és veritat que en aquella època en la qual les qüestions socials eren desconegudes, regnava amb els conveïns una franquesa i bonhomia tal que feia que aquest tipus semblessin com de la família i no faltava mai que es preocupés que no passessin fam ni fred. En Fortunato …

Publicat dins de EXERCICIS, PARAULES, TEXTOS | Deixa un comentari

Feliç 2011

Aquest any ha estat difícil per a molts de nosaltres. La feina ha acompanyat més o menys, hem perdut poder adquisitiu, que en diuen. La salut ens ha donat algun ensurt que, afortunadament, hem pogut resoldre. L’educació, ai, l’educació d’aquest país! Tantes idees i tan poc coordinades.

Tanmateix, m’agradaria encomanar-vos l’esperit d’aquests poemes que reciten els meus fills, la importància de cada una de les petites coses i la lluita constant per aconseguir fites que molts ens volen convèncer que són impossibles. Només demano al 2011 que em conservi les ganes de seguir fent coses amb els que m’envolten.

Publicat dins de PARAULES, TEXTOS | 2 comentaris

El registre de lectura

Benvolgudes i benvolguts, fa temps vaig presentar aquesta activitat en castellà, però se m’ha demanat en català per la qual cosa us ofereixo el text, la fitxa i la imatge de l’activitat.

Recordeu que vaig publicar aquesta activitat al llibre:MENDOZA, Antonio (coord.) Textos entre textos, Horsori, Barcelona, pàgines159-168. En aquesta publicació analitzo les possibilitats i els resultats de l’activitat.


PER QUÈ EL CEL ÉS TAN LLUNY (Somàlia)

Extret de Mites, contes i llegendes dels cinc continents de José Manuel de Prada Samper amb les il·lustracions de Lluís Filella (Editorial Joventut) Una perla, tot sigui dit de passada.

Al principi dels temps, el Cel era tan a prop de la terra que la gent no havia de fer més que aixecar la mà per tocar-lo. El Cel protegia els éssers humans i els animals dels vents freds i de l’escalfor del sol, i els donava aixopluc. La gent comptava sempre amb la protecció del Cel i era molt feliç.

Així estaven les coses quan, un dia, dues mestresses de casa es van posar a moldre gra amb un d’aquests grans morters la mà dels quals és un bastó llarg i gruixut. Les dues dones eren al pati de casa seva, i volien preparar menjar per als seus marits. Van començar a moldre el gra, però cada vegada que alçaven les llargues mans de morter, aquestes colpejaven la superfície del Cel, el foradaven i 1i provocaven un gran dolor. Al Cel no li va fer cap gràcia que el tractessin d’aquella manera, i va amonestar seriosament les dones:

-Ei, vosaltres!Pareu d’una vegada de clavar-me cops, que em feu mal i m’esteu omplint de forats. Que no sabeu que us protegeixo dels vents freds i de l’escalfor del sol? Si seguiu clavant-me cops ha esguerrareu tot.

Però, concentrades en la seva feina, les dues dones no van cas de les paraules del Cel. Sense ni tan sols immutar-se, van continuar molent el gra.

El Cel va aguantar tant com va poder, però al final va ser incapaç de resistir el dolor que li causaven les per-que-el-celdones i, de mica en mica, es va anar allunyant de la terra fins que es va quedar on és avui dia. D’aquesta manera, per culpa d’aquelles dones desconsiderades les criatures van quedar exposades als elements i van perdre protecció del Cel.

El que anomenem estrelles són els forats que les dones van fer a la superfície del Cel amb les seves mans de morter, quan el Cel era a prop nostre. De nit, el sol s’amaga, però part de la seva brillantor es filtra per aquests forats, que resplendeixen en la foscor. És a causa d’aquests forats que els que vivim aquí, a la terra anomenem el Cel Daldaloole, el que esta foradat.

La gent també explica que els núvols són una noia molt bonica que porta a casa seva un càntir ple d’aigua que treu del pou. Quan la noia torna cap a casa, el càntir es balanceja i l’aigua es vessa pertot arreu, i cau cap a la terra a través dels forats del Cel Aquesta aigua, la gent d’aquest món l’anomena pluja.

En veure que la seva aigua cau cap a la terra, la noia-núvol

crida al Cel desesperada:

-Cel, per favor, no deixis caure la meva aigua!

I el Cel li respon:

-Com ho puc impedir, quan les criatures de la terra clamen demanant aigua?

I així és que, si aquelles dones desconsiderades no haguessin foradat el Cel, i si la noia-núvol no vessés de tant en tant el contingut del seu càntir pertot arreu, la terra no rebria l’aigua que tant necessita.

A diferencia d’altres països africans} a Somàlia la major part de població és d’una única ètnia} i parla la mateixa llengua. La forma de vida tradicional dels soma lis és el pasturatge.


FITXA EN PDF: per-que-el-cel-es-tan-lluny-fitxa

Publicat dins de EXERCICIS, General, PUBLICACIONS, Test comprensió lectora, TEXTOS | Etiquetat com a , | Deixa un comentari