Materials al Cosmocaixa amb 4t d’ESO

Aquest matí, amb la gent de 4t d’ESO de Física i Química, hem fet una visita al Cosmocaixa.

Ací teniu les fotos de l’activitat.
A més, a sota també teniu un vídeo amb els efectes de l’Heli i l’Hexafluorur de sofre. Més vídeos amb efectes del nitrogen líquid o del gel sec

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/sT8T-5h3Wxg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Lazcano, origen i evolució de la vida

Us adjunte tres vídeos d’Antonio Lazcano sobre l’origen de la vida per completar les activitats sobre els experiments de Miller.

Lazcano és catedràtic d’Origen de la vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i expert en l’estudi de l’origen i l’evolució de la vida a partir de les anàlisis de gens i genomes, així com en genòmica comparada i en els primers estadis de l’evolució cel·lular; a coordinat el Comitè Avaluador de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA i és president de l’ISSOL,  essent el primer cientific latinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en altres temps van  ocupar Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller i Joan Oró .

  • En el primer vídeo, també el podeu trobar al Youtube, tracta de respondre breument a les qüestions Com apareixen les primeres cèl·lules?, És possible la vida en altres parts de l’Univers? i Quina és la relació entre genètica i evolució.
  • El segon és una conferència a la Universitat de Barcelona el cinqüentenari de l’experiment de Miller.
  • El tercer, conferència a les Jornades  ‘La Teoría de l’Evolució i els contes creacionistes’,  dins dels actes del Día de Darwin.

Pel mateix preu us deixe l’enllaç a dues entrevistes, una el’0rigen de la vida, l’evolució, la selecció natural, l’atzar i la investigació. I l’altra on també reflexiona sobre el disseny inteligent.

Edu3.cat

Sessió mols i estequimetria

A la sessió d’avui, la memòria que haureu d’entregar és un document de text amb els resultats de les activitats següents:

  1. Els enunciats i la resolució dels problemes sobre el mol i l’autoavalució.
  2. 5 reaccions correctament  ajustades.
  3. Les 16  reaccions ajustades d’aquesta  pàgina
  4. Com a ampliació podeu complementar-la amb qualsevol activitat d’aquesta entrada.

Correccions i comentaris activitats forces.

Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les activitats que falten comentar. Recordeu també el glossari per dilluns i les entrades sobre vídeos i materials de repàs.

  • Pel què fa als tres recipients amb el mateix líquid, la mateixa alçada i diferent forma. Tots tres tenen la mateixa pressió en el fons, ja què no depèn de la forma del recipient sinó de la densitat del líquid, la gravetat i l’alçada a la qual es troba el líquid. Com que, en aquest cas, l’únic que varia és la forma del recipient, la pressió serà la mateixa en tots els casos.
  • Si el líquid que hi ha és aigua la pressió hidrostàtica (P = d · g · h) serà d = 1.000 kg/m3 g = 9,8 N/kg h = 6 cm = 0,06 m
    P = 1.000 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,06 m = 588 N/m2 = 588 Pa
  • Pel que respecta a l’activitat sobre els objectes submergits en aigua:

Objecte A
• Paparent = 3,4 N    Empenyiment = P – Paparent = 5,4 N – 3,4 N = 2 N
• P = m · g   5,4 N = m · 9,8 N/kg   m = 5,4 N / 9,8 N/kg = 0,55 kg
Segons Arquímedes E = dlíquid · Vcos · g  2 N = 1.000 kg/m3 · Vcos · 9,8 N/kg   Vcos = 2 N / 9.800 N/m3 = 0,0002 m3
• d = m/V  d = 0,55 kg / 0,0002 m3 = 2.750 kg/m3 La densitat de l’objecte és més gran que la densitat de l’aigua: dobjecte > daigua
Objecte B
•Novament Arquímedes:  E = dlíquid · Vcos · g  E = 1.000 kg/m3 · 0,00001 m3 · 9,8 N/kg  E = 0,098 N
• En la bola buida l’empenyiment serà el mateix, ja que no ha variat cap magnitud: densitat del líquid, volum del cos i gravetat.
• d = m/V  m = 20 kg V= 0,00001 m3  dbola= 20 kg/0,00001 m3 = 2.000.000 kg/m3
Com que la densitat de la bola (2.000.000 kg/m3) és més gran que la de l’aigua (1.000 kg/m3), s’enfonsarà.

  • Al baròmetre de Torricelli, com a bon fluid que és l’aire, podrem conèixer la pressió atmosfèrica segons P = d · g · h
    d = 13.600 kg/m3  g = 9,8 N/kg   h = 700 mm = 0,7 m  P = 13.600 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,7 m = 93.296 Pa
    93.296 Pa · 1 bar/100.000 Pa = 0,93296 bar
  • Per ordenar les diferents mesures, primer haurem de convertir-les a la mateixa unitat per poder comparar-les, per exemple a Bars:

1.300 hPa · 1 bar / 1.013 hPa = 1,28 bar
800 mm Hg · 1.013 bar / 760 mm Hg = 1,066 bar
2 atm · 1.013 bar / 1 atm = 2,026 bar
100.000 Pa · 1 bar / 100.000 Pa = 1 bar

I ara ja podem ordenar-les de menor a major :100.000 Pa, 800 mmHg, 1.300 hPa, 2 bar, 2 atm

  • I acabem amb l’exercici sobre l’empenyiment que faltava de l’auto-avaluació:

E = dL · Vd · g  dL = 1.800 kg/m3 Vd = 0,003 m3  g = 9,8 N/kg
E = 1.800 kg/m3 · 0,003 m3 · 9,8 N/kg = 52,92 N
P = m · g  m = 5 kg  g = 9,8 N/kg
P = 5 kg · 9,8 N/kg = 49 N
Com que el pes és menor que l’empenyiment, el cos surarà

Estequiometria digital, exercicis i ampliació

Us deixe uns quants enllaços per continuar exercitant-vos en l’estequiometria.

Treball al laboratori

Abans d’una sessió pràctica, no està de més que feu una repassada  a aquesta molt completa presentació que recorda les principals mesures i materials de treball al laboratori

[slideshare id=711942&doc=treballallaboratori-1225487022325720-9]

Glossari unitat 4: Reaccions químiques

Ací teniu les paraules clau de la unitat 4 Reaccions químiques:

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

canvi físic; canvi químic; catalitzador; coeficient estequiomètric; enzim; equació química; energia d’activació; estequiometria; Llei de conservació de la massa; massa atòmica; massa molar; massa molecular; mol; nombre d’Avogadro; precipitat; producte; reacció química; reactiu; reactiu en excés; reactiu limitant; velocitat de reacció

Reaccions químiques

Us adjunte un seguit d’enllaços per a que aneu fent boca amb les reaccions químiques.

En aquest portal trobaràs diverses activitats per sintetitzar i aplicar allò que saps sobre les reaccions químiques. Trobareu enllaços a d’altres activitats digitals -com una webquest, presentacions sobre ajust de reaccions o una valoració en línia- al blog de Competència digital en FiQ.

Des del blog Química fàcil, podeu trobar enllaços a diversos vídeos per visualitzar tipus variats de reaccions. També us adjunte un genèric del CanalUPC.o, a sota, la visualització de diversos tipus.

En aquesta entrada parlava de diverses aplicacions en linia per treballar la estequiometria i l’ajust de reaccions

Finalment, per sintetitzar i ampliar, un parell de presentacions que parlen sobre les reaccions químiques i el seu estudi.

[slideshare id=229194&doc=reaccions-quimiques-ies-badalona-vii-1200428342972929-3]

[slideshare id=993828&doc=estudi-de-les-reaccions-quimiques-1233858573414874-1]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RGrdYqPgZ1o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Radiació i radioactivitat

radioactius
radioactius

A la sessió de laboratori, aquesta setmana farem una cacera del tresor per conèixer una mica més sobre les radiacions i la radioactivitat.

Treballareu per parelles i, com a memòria de la sessió, heu d’entregar un document de text amb les contestacions de les pistes, les fonts que heu fet servir i la contestació a la pregunta.

Per dur a terme aquesta cacera, heu de seguir les pistes per acomular informació i  poder tindre opció a contestar la pregunta final

Per què diem que la radioactivitat ens perjudica i ens beneficia a la vegada ?

Escriu una opinió raonada i justificada, fent referència a les fonts d’informació consultades

Com a activitat d’ampliació, podeu dur a terme la tasca d’aquesta webquest centrada en l’obra de Marie Curie i la seva relació amb la radioactivitat. En compte d’una web, podeu elaborar una presentació de diapositives.

Marie Curie
Marie Curie

Enllaços químics. Iònic, covalent i metàl·lic

Trobareu diverses pàgines que parlen dels enllaços, en general o fent una síntesi sobre l’àtom. Més concretament sobre l’iònic entre un metall i un no metall, com aquest, o tots tres tipus.

Al final de l’article hi ha un seguit de vídeos, dues animacions Flash i una presentació de diapositives.

A banda d’una repassada en anglès, en Visionlearning o Tutorvista trobareu diverses animacions, amb la recreació d’una reacció entre el sodi i el clor. En aquesta, trobareu un llistat amb enllaços a d’altres simulacions,  i ací podeu predir el resultat i visualitzar-lo. Finalment una completa síntesi amb un test final.

Teniu un Jclic, diversos applets sobre els enllaços i més generals I per acabar uns reculls d’animacions variades i demés.

[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/misc/BondingReview.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/bonding/bondingflashes/bond_types.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[slideshare id=1486839&doc=enllaqumic2009-090525144155-phpapp01]

Videos sobre l ‘enllaç covalent i l’iònic.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CGA8sRwqIFg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QqjcCvzWwww" width="425" height="350" wmode="transparent" /]