Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Fa un any em feia ressó en aquest article dels preparatius de l’any Darwin i del 149è aniversari de la publicació del seu llibre més conegut On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life… també anomenat L’Origen de les espècies.
Doncs ara que ja ha passat un any, per celebrar l’arribada al segle i mig d’edat, i la seva bona salut… tot un seguit d’articles floreixen a la web.
Com a exemple aquest on el Juli Peretó fa una crònica de com va anar la seqüència de la publicació o el del Ben Fry on fa una acurada comparativa de les evolucions, adicions i modificacions, de les edicions que es van succeir el 1859 i els següents anys. Hi ha també un curiòs recull del diari The Guardian, amb aproximacions evolutives tan variades com per incloure un festival de cinema darwinià que relaciona cinema i evolució.
Per acabar amb una mica de música, a sota de tot teniu el primer dels vídeos del Genomic Dub Collective que ens presenta L’Origen a ritme de Dub, i a continuació una lectura de Richard Dawkins del text de Darwin. Així doncs, PER MOLTS ANYS!!
Fa uns dies, en aquesta entrada, comentava una interessant aplicació de la universitat de Utah per “viatjar” ràpidament del nivell macroscòpic, al micro i ultramicroscòpic.
Doncs bé, llegint el diari a Vilaweb, m’he assabentat que tot sembla una actualització d’un curiós vídeo de l’any 1977. A la pel·lícula, anomenada Powers of ten, se’ns mostra la relativitat d’allò que diem gran o petit i la força de l’escala. Cada vegada que afegim un zero a qualsevol nombre, esdevé deu vegades més gran… una nova potència de deu.
Partint d’un home dormint, cada deu segons la imatge obri un zoom deu vegades més allunyat… en arribar al límit de l’univers conegut (1025), el viatge s’invertix i fem salts de deu acostant-nos altra vegada fins a saltar a l’interior del dormidor i arribar al nivell d’un quark (10-18). En poques paraules, és espectacular i fet amb uns mitjans tècnics molt més minsos que avui en dia 😉
Teniu més informació a la pàgina que celebra el dia de les potències de 10. Podeu ordenar les imatges d’aquest joc?
La setmana vinent comencem el bloc centrat en la salut i ho farem amb unes activitats relacionades a la grip innominadA, més correctament coneguda per H1N1/2009.
Des del mes d’abril la informació a la xarxa ha crescut exponencialment, fins i tot més ràpidament que el mateix brot. 😉
Per anar escalfant l’ambient us passe un parell de vídeos amb recomanacions musicades. Fins i tot el govern americà va engegar un concurs musical.
Al laboratori hem començat a fer servir diverses tècniques de separació de les diferents substàncies d’una mescla.
Per saber més sobre la filtració podeu veure el següent vídeo de la UB, dins d’una secció d’operacions bàsiques, on podeu trobar els passos per fer un filtre de plecs o un de cònic. I també podeu fer una ullada també a aquesta web.
Tal i com vam quedar, us adjunte els objectius de la segona unitat, alguns enllaços i la correcció de l’activitat 5
UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
OBJECTIUS
Justificar que la ciència i la tècnica no són èticament neutres.
Justificar la raó de ser d’altres coneixements, en particular del filosòfic, a més del científic i del tècnic.
Analitzar la ciència des d’aquestes dues perspectives: la ciència com a saber i la ciència com a activitat.
Analitzar des del punt de vista ètic l’activitat científica i tècnica.
Definir el concepte de medi tècnic.
Definir i analitzar les següents característiques de la tècnica: ambivalència, imprevisibilitat i universalitat.
Definir què és l’avaluació de tecnologies.
Avaluar algunes tecnologies i algunes pràctiques tecnològiques.
CONTINGUTS
1. Ètica, ciència i tecnologia
1.1 La ciència i la tècnica no són èticament neutres
1.2 El paper necessari de la fi losofi a i d’altres coneixements
1.3 El coneixement fi able i la capacitat transformadora
2. La ciència al servei de la humanitat i del planeta
2.1 La ciència com a saber
2.2 La ciència com a activitat
3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta
3.1 El medi tècnic
3.2 L’ambivalència i la imprevisibilitat de la tecnologia
3.3 El caràcter universal de la tecnologia
4. Avaluació de tecnologies
Reflexions de la UNESCO sobre ètica, ciència i tècnica. També té un portal específic sobre el mateix tema. En aquesta web trobareu una aproximació general, com a part d’un curs general sobre la relació química/biologia. Al blog Històries de ciència, trobareu un seguit d’interessants article sobre la publicació del llibre Anatomia del fraude científico., altre sobre el rigor en fer ciència i finalment altre que parla del paper de les revistes científiques. Finalment, en aquest post anterior trobareu més enllaços relacionats amb el tema i ací els textos que haureu de comentar la setmana vinent.
També teniu un parell de vídeos, una entrevista a Maria Casado de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona parlant sobre la frontera entre ciència i ètica i altra a Jonathan Moreno de la Universitat de Pennsilvània parlant sobre cèl·lules mare i fronteres ètiques.
Per exercitar-vos també podeu treballar aquesta webquest sobre clonació i ètica
Pel què respecta a la correcció de l’activitat 4, que no vam poder acabar a l’aula, recordeu que es tractava d’una aproximació general a un balanç de les diferents aportacions de ciència i tècnica. Per tant caldria fer una valoració benefici/perjudici una mica més profunda. Òbviament, algunes són manifestament positives, i en d’altres caldrà matisar i discutir la seva aportació. No són qüestions tancades, i l’objectiu era que us plantejareu el caràcter ambivalent de la tècnica i de la ciència. De les seves aplicacions i d’aquells que les apliquen… persones al cap i a la fi.
Trastejant pel blog de la Carmen, he vist que encara està activa la versió en línia de Home la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. Així que, si disposeu d’una hora i trenta-tres minuts, obriu bé orelles i ulls i a gaudir.
Tal com vam quedar, us adjunte un seguit d’enllaços relacionats amb els eclipsis i les fases de la Lluna. Pel mateix preu us deixe l’enllaç per descarregar-vos el programa que hem fet servir a pràctiques, l’Stellarium.
Podeu trobar generalitats sobre l’ Univers en aquesta web de l’xtec i sobre la Lluna en un curs d’astronomia. A la NASA trobareu un portal sobre eclipsis de Sol i Lluna amb informació dels de l’any 2008 al 2010. A Mr. Eclipsi hi ha un portal d’introducció als eclipsis llunars i a la BBC altre sobre els eclipsis solars. A més d’un recull de qüestions bàsiques i molts més recursos.
Podeu trobar animacions variades a la NASA o d’altres fetes amb l’Stellarium. Ací teniu una animació sobre els eclipsisis solars totals. També podeu descarregar-vos una simulació completa vista des de l’espai de l’eclipsi del 2006.
Més concretament podeu veure una pàgina a Serviastro sobre l’eclipsi parcial de Lluna de l’agost de 2008 o sobre el total de 2007. També trobareu el del 2009 a la pàgina d’Astronomia.org.
Pel que fa al Sol, a banda de qüestions generals, trobareu una animació de l’eclipsi anular del 2005 i al web d’Eduard Masana pàgines sobre els eclipsis totals del 1999 a Turquia i 2001 a l’Àfrica, on hi ha una seqüència animada. A la web de l’IEEC trobareu el que es va veure a la Península Ibèrica el 2006 amb diverses animacions. Finalment a Serviastro trobareu el total que s’ha vist a la Xina el 2009.
Pel què respecta a futurs esdeveniments, trobareu l’anular solar del 2010.
Per acabar, sobre les fases de la Lluna també disposeu d’abundant material. Generalitats a banda, hi ha una MUD a l’Edu365 o la imatge de la Lluna actual; a Serviastro trobareu totes les fases del 2009 i del 2010 i teniu dos potents simuladors com el del final de l’article ací i ací.
Al youtube hi ha gran quantitat de vídeos relacionats amb el tema, hi ha alguns que expliquen perquè els solars sols es veuen en determinats llocs o d’altres més generals. I d’altres són més artístics.
Us adjunte diversos enllaços sobre diverses visions d’ella, tot i que com sempre el millor és anar a les fonts original… la IUPAC i la seua pàgina sobre la taula on trobareu la darrera versió acceptada i algunes precedents.
Teniu les versions de l’aulanet i l’edu365, la de la wikipèdia; en català també trobareu versions dinàmiques o un recull de la traducció a diverses llengües del nom de cada element. Aci i ací teniu als alumnes guanyadors d’un concurs de taules en línia.
A la xarxa també trobareu una versió animada amb exemples de cada element i altra també molt completa, o bé llistats de cada tipologia, o també podeu trobar anècdotes relacionades. Hi ha altra versió dinàmica on trobar ràpidament gran quantitat de dades relatives a cada element. També entrobareu d’altres curioses en aquest post de Reacciona.
[slideshare id=51928&doc=taula-peridica-9971]
Per acabar un parell de jocs, el Tetris periòdic i altre per comprovar el grau de coneixement que teniu de taula i les característiques dels seus components.
I una mica de música, us atreviu amb la segona cançò? 😉
