Repassant la microscopia òptica

Microscopi de Van Leeuwenhoek
Microscopi de Van Leeuwenhoek
Per complementar el vostre recordatori manual sobre el treball amb microscopi òptic (M.O), us enganxe uns enllaços diversos:
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Què mires?
Què mires?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X-w98KA8UqU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jP9HtcAvGDk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[slideshare id=2508771&doc=historiadelmicroscopii-091116013916-phpapp01]

[slideshare id=2109368&doc=elsmicroscopisilateroriacel-lular-091002041638-phpapp02]

[slideshare id=358708&doc=com-utilitzar-un-microscopi-1227465510873938-8]

[slideshare id=2440433&doc=techniques-091106121132-phpapp01]

[slideshare id=928972&doc=microscopy-1232303509834650-1]

[kml_flashembed movie="http://www.udel.edu/biology/ketcham/microscope/sniffer.swf" width="300" height="300" wmode="transparent" /]

A sopar, amb l’Estellés…

Diada Estellés
Diada Estellés

Flesh craves flesh (Ausiàs March)

Vicent Andrés Estellés, poeta de l’amor i de la quotidianitat, va néixer el 4 de setembre de 1924 i faria avuí 86 anys. Com a record, s’ha engegat una iniciativa popular lúdico-gastronòmica consistent en organitzar àpats per aquestes dates, per recordar-lo en bona companyia i xerrar al voltant d’una bona taula, tots aquests tiberis tindran en comú:

  • Cuinar un plat del país, amb la seu beguda corresponent.
  • Sopar o dinar ben dinats o sopats.
  • Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
  • Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes.

Teniu més informació sobre l’Estellés a l’EDU365 , al Diari de l’escola o al LletrA.

Així que ja ho sabeu, a menjar, a llegir i a xerrar…

I, si no teniu clar per quin començar,  feu-ho pels Amants que no per conegut deixa de ser brutal, tant en català cantada per l’Ovidi, com en anglès.

La carn vol carn (Ausias March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/local.swf?file=02df5a7" width="310" height="250" wmode="transparent" /]

Què és ciència?… ciència ets tu

Interessant i sintètic vídeo de Phil Plait, gestor del  blog BadAstronomy, on ens planteja què és això de la ciència, com funciona i quina relació té amb nosaltres. Estem envoltats de o en ciència 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7tFkOXLcZyg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Sorra sota el ciment, crònica d’una destrucció anunciada

Tot i que per a molta gent litoral és un concepte sinònim de platja de sorra on torrar-se a l’estiu, rere aquesta paraula s’amaguen gran quantitat de matissos i importants funcions tant per al medi en general, com per a nosaltres els humans… i més en un país amb tants kilòmetres de costa i tan relacionat amb la mar, en tots els seus aspectes,  com el nostre. Però des de fa anys, la transformació i l’agressió d’aquest litoral i de les seues costes s’han incrementat exponencialment degut tant al model econòmic com al social.

Entre d’altres indicadors que podem fer servir per visualitzar-ho, l’organització Greenpeace dins de les seva campanya temàtica sobre costes, va desenvolupar l’informe Destrucció a tota costa . Ara ha presentat el corresponent al 2010, en format complet o per litorals balear, principatí i valencià. Podeu veure el vídeo de presentació.

Per ampliar la reflexió, són molt recomanables els diverses articles del previsor monogràfic Redescobrir el litoral de la revista de la UV Mètode o la presentació de diapositives Canvi global al litoral Mediterrani: el cas dels Aiguamolls de l’Empordà del Seminari Internacional de Medi Ambient de la UdG que exemplifica bé aquest procés. Amb més tranquilitat podeu llegir el llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani deRoger Cremades o

Com diu Vicenç Rosselló a l’entrevista a Mètode: “El més terrible és que no hi ha hagut mai una idea clara de què fer amb l’ocupació del litoral, no hi ha declaració ni llei que diga si açò pot acabar algun dia, si té límits”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tnrW-dYRJYU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Grups sanguinis i transfusions animades

sistema ABO
sistema ABO

Us heu preguntat alguna vegada com funciona això dels grups sanguinis i de les transfusions de sang?, sempre us ha agradat jugar a metges?, voleu treballar amb agulles, tot i que al centre no podeu?… doncs ara és la vostra.

Al portal Nobelprize.org van desenvolupar, entre molts d’altres, un joc-simulació en xarxa per tal de treballar tot açò.

Relacions donat receptor
Relacions donat receptor

A la xarxa hi ha més animacions sobre la determinació del tipus o de la realització d’un frotis. Des de Serendip, entre les moltes activitats de que disposen, podeu descarregar una completa proposta per treballar a l’aula l’ús dels tests per identificar criatures i criminals.

Per saber una mica més de sobre el sistema ABO i la determinació del grup sanguini, podeu fer una ullada a aquest vídeo o aquesta presentació de diapositives. Des de la universitat de Utah teniu un portal per treballar la relació amb la genètica , com també des d’aquesta simulació del Biology corner que inclou diversos caràcters i més recursos encara al complet Biology Project.

També hi ha un complet portal al Banc de Sang, i una explicació en diapositives de com i perquè s’ha de comprovar el grup d’un malalt. Per si us plantegeu com i què treballar, des des Projecte C3 plantegen algunes orientacions i una completa proposta didàctica. I si el que us plantegeu és si donar sang

[kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/landsteiner/blood.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CduLOqZb_XQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[slideshare id=3038630&doc=transfusio1-2-100131031302-phpapp02]

No cal bossa, gràcies

3 de juliol dia sense bosses
3 de juliol dia sense bosses

Tot i que amb uns dies de retard, vull fer-me ressó que el passat dia 3 de juliol fou un dia per treure’s del cap les bosses de plàstic i clavar-hi les problemàtiques que generen. Aquesta activitat, promoguda per la  Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, arriba enguany a la tercera edició sota el lema Treu-te-la del cap amb l’objectiu d’internacionalitzar-se.

Encara podeu, si voleu, adherir-vos a la Declaració del 3 de Juliol o, si no, fer una ullada a les persones que ja ho han fet o als materials gràfics editats o al grup del Facebook

banner 3 de la campanya
banner 3 de la campanya

Podeu també fullejar més informació relativa a aquest tipus de residus o a d’altres envasos plàstics. Com els resultats de la campanya Pacte per la bossa del 2009 o com va el 2010;  el vídeo Catalunya lliure de bosses o  la campanya que el suporta. Exemples internacionals els tenim a la campanya Garbage Patch o a la Plastics at Sea. També des d’Austràlia, tant el govern com diverses organitzacions es plantegen el tema, com també ho fa el Worlwatch Institute , el diari The Guardian o la National Geographic.

De l’altra banda, també la indústria del plàstic vol dir-hi la seva, fins i tot amb un portal favorable a l’ús de les bosses.

Finalment, a l’Organització de consumidors (OCUC), trobareu unes pautes per dur a terme un consum responsable.

I si no fixeu-vos en el que passa a la mar cada vegada que un polp es troba amb una guapa bossa… Quan aneu a comprar, porteu-la de casa 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/VzsQwwnqSGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QZtb-ok_wYA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gBZdUA8zxJ0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XxNqzAHGXvs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Torna l’estafa de la pulsereta

http://www.tentacle.cat
http://www.tentacle.cat

Tot i que l’aparició de pulseretes màgiques o amb propietats curioses és un fenomen cíclic. Tot i que moltes vegades responen més a una moda o a una qüestió estètica més que no ha una creença real.  Tot i que encara no he aconseguit entendre la relació entre un holograma i l’equilibri o l’elasticitat.  I tot i que ja fa uns mesos que està ben clar que és un nou bluff

La coincidència de veure’n diverses corrent pel centre amb les notícies de l’enriquiment del seu creador -sense entrar a valorar la seva capacitació científica– i de les denúncies creuades, així com de l’agressiva campanya de promoció amb l’ús de personatges mediàtics i esportistes… m’han dut a plantejar l’apunt per si encara hi ha algú que, de bona fe, no ho té encara clar.

A banda de fer una ullada als enllaços, també podeu valorar vosaltres mateixa el tipus de proves que mostren les propietats amb aquest vídeo… o aquest altre on es desmonten.

Finalment, si tot i les lectures encara en voleu una, no fa falta que us gasteu el 30 i escaig euros que van demanat,  navegant trobareu les instruccions per fabricar-vos-en una vosaltres mateixos. I si no sempre queda aquests grups del Twitter o del  Facebook 😛

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hlhvgG8lRhk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZX-o_z5yWC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Solstici fred, estiu calent

estiu festiu
estiu festiu

Ara que estan tan de moda les fusions fredes, al bell mig d’una tramuntanada ben refrescant ens han fet el canvi i, com sempre uns dies abans de la nit de Sant Joan, hem transitat pel solstici d’estiu. De fet fou ahir, dia 21 a les 13.28h, quan ho ferem oficialment…. Ja som a l’Estiu!!

Amb la nit més curta -a l’hemisferi nord- i el dia més lluminós hem completat altre cicle solar, després de la caminada cap als pols ara és hora de començar a desfer el camí.

Podem trobar un vídeo dels Matins, amb diverses curiositats o des del Kurdistan Planetarium una animació sobre el solstici, que com sempre es va seguir des d’Stonehenge.També podeu testejar els vostres coneixements sobre el tema o be refrescar-los amb un Meteo-K.

Com diu la dita, A l’estiu tota cuca viu, i això ja es nota fins i tot en les recuperacions d’aquests dies. Tot i que més por fa aquella de Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.

I amb la caloreta del  solstici, arranquen bona cosa de festes arreu de la nostra geografia. La Flama del Canigó encendrà fogueres i fogerons la nit de Sant Joan; a Ciutadella ja fa dies que els cavalls corren amunt i avall, i per tot arreu els dimonis encenen les metxes, les Falles al Pallars… i com no, les Fogueres d’Alacant. Així que tanquem cicle amb el poema l’Espurna de Joan Alcover des de l’institut homònim.

Estiu dAmbrogio Lorenzetti
Estiu d'Ambrogio Lorenzetti

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gPUouu-Nr9Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5jZlV51gaKA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Edu3.cat

Super size me i l’operació bikini

cartell de la pel·lícula
cartell de la pel·lícula

Super size me és relativament recent (2004) i fa poc han passat a Sense ficció la darrera del producció del seu director Morgan Spurlock, per veure més feu una passejada pel seu web, on podeu trobar una secció sobre el documental amb més continguts i diversos vídeos del mateix 😉

També hi ha quantitat de recursos relacionats amb Super…,  diverses  activitats com les de la secció de cinema de l’Xtec, de Cinebaix o com les de l’IES Montbui per a 3r d’ESO o aquestes d’Edualter sobre alimentació al món.

Tot i que, de vegades, el problema no vé per un excès sinó per una manca de nutrients… en aquest enllaç trobareu més recursos de nutrició.

Podeu trobar el documental en V.O o  la trobareu subtitulada d’aquella manera… però no he sabut trobar cap versió de qualitat traduida, si algú la té que passe l’enllaç 😛

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-1432315846377280008#" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Super size me

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kqO6wIyzwC0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Super subtitolada

Sound of science i la seguretat al laboratori

Via un antic apunt del PepQuímic,  retrobem les mesures de seguretat al laboratori amb  Safety Song, un dels vídeos de Sounds of Science, número 3 del Top10 de vídeos musicals científics.  Ampliem el recordatori amb un Lego Safety 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WZ-1lfammjk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MOfXGEbB4gg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]