Ací teniu la presentació sobre l’Univers de la Judit Castillejos i de la Mireia López… dilluns ens l’exposaran al centre 😉
[slideshare id=2491915&doc=eluniverso-091113055256-phpapp01]
Categoria: BATXILLERAT
Grip musicadA
La setmana vinent comencem el bloc centrat en la salut i ho farem amb unes activitats relacionades a la grip innominadA, més correctament coneguda per H1N1/2009.
Des del mes d’abril la informació a la xarxa ha crescut exponencialment, fins i tot més ràpidament que el mateix brot. 😉
Per anar escalfant l’ambient us passe un parell de vídeos amb recomanacions musicades. Fins i tot el govern americà va engegar un concurs musical.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l4uEJIsbVyI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_gwUdmPl0bU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Kuhn i la (r)evolució de la ciència
La importància dels paradigmes o visió majoritàriament acceptada del món i la ciència en un moment i un context concret. Es a dir, la importància dels factors social i històric en el desenvolupament del coneixements científics i en la creació i interpretació de fets i teories són algunes de les principals aportacions de Thomas Kuhn. I amb ell la possibilitat, davant de la dificultat d’explicar anomalies, del canvi de paradigma i de la forma d’interpretar un fenòmen concret. Ell ho exemplificava amb la il·lusió òptica de l’ànec-conill.
Podeu trobar un resum de les fases del progrés científic segons Kuhn a l’IES Capdellevant o al portal Filoxarxa, d’on he tret el diagrama de l’esquerra.
Al web de Xavier Vilaseca o a la mateixa wikipedia, les trobareu una mica més detallades, juntament amb pinzellades de la biografia.
Per contextualitzar a Kuhn, podeu llegir un article de Salvador Queralt sobre la vessant social de la ciència. També podeu fer una ullada a la presentació de diapositives de Josep Maria Altès, que parla de la ciència i els seus mètodes.
[slideshare id=621849&doc=03-la-cincia-1222540131600201-8]
Codi de Nuremberg, bioètica i experimentació amb humans.
Per si heu tingut problemes per accedir al document sobre el codi de Nuremberg per comentar l’article, ací us deixe diversos enllaços on també el trobareu.
A l’observatori de Bioètica, juntament amb altres textos de referència. En aquesta web també trobareu més material per a la reflexió i una ampliació de l’espectre de les qüestions.
També podeu trobar-lo a la universitat de Navarra. En PDF a la Fundació Dr. Esteve o al British Medical Journal
Arbre evolutiu, com hem arribat a ser com som.
Al portal Evoluciona.org fa un temps que van dissenyar aquest interessant arbre filogenètic amb l’evolució dels homínids fins arribar, entre d’altres, a nosaltres.
A sota teniu una animació en flash per ampliar la informació de què disposem.
[kml_flashembed movie="http://www.evoluciona.org/content/inici/didactica_evolucio/recursos_didactics/fitxes/arbre_filogenetic/00_index/files/arbre_filogenetic.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
Enigmes congelats , un concurs amb preguntes i reptes
Mitjançant el portal Infociència, la universitat de Barcelona amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, ha engegat un concurs adreçat a estudiants de secundària i joves de 15 a 19 anys per tal de fomentar la recerca de solucions originals a reptes actuals de la ciència.
La base és l’article publicat l’any 2005 a la revista científica Science amb motiu del seu 125è aniversari (Kennedy D., Norman C. What don’t we know? Science. 1 de juliol de 2005; 309 (5731):75). En l’article s’enumeren les 125 preguntes que la ciència actual encara no ha pogut respondre. L’activitat consisteix en un concurs de projectes en què s’ha de proposar una solució creativa a reptes que la ciència actual encara no ha pogut solucionar.
Algunes de les preguntes que poden servir com a base per fer el treball són:
— De què està fet l’Univers?
— El nostre Univers és l’únic existent?
— Estem sols a l’Univers?
— Quan i com es van formar les primeres estrelles i galàxies?
— Quina és la naturalesa dels forats negres?
— Quina és la darrera eficàcia de les plaques fotovoltaiques?
— Quina és la causa de l’edat de gel?
— És possible una vacuna contra el VIH?
— Per què alguns genomes són tan grans i altres tan compactes?
— Com saben els òrgans i els organismes que han de deixar de créixer?
— Com funcionen les malalties causades pels prions?
— Per què les dones embarassades no rebutgen el fetus?
— Què sincronitza els rellotges circadians als organismes?
— Com troben els organismes migratoris el seu camí?
— Per què dormim?
— Per què somiem?
— Influeixen realment les feromones en el comportament humà?
— Quina és la causa de l’esquizofrènia?
— Quina és la causa de l’autisme?
— Quina proporció de la personalitat és genètica?
— Quina és l’arrel biològica de l’orientació sexual?
— Quantes espècies hi ha a la Terra?
— Com fan les plantes la seva paret cel·lular?
— Com respondran els ecosistemes a l’escalfament global?
— Quant es pot allargar la vida dels humans?
— Com s’emmagatzema la memòria i com es recupera?
Podeu descarregar les bases i més informació.
Ací teniu una selecció de 25 qüestions per si us animeu… teniu de termini fins al 18 de desembre i podeu obtar a un bon grapat de premis. A més, sols per participar, rebreu una invitació doble al Cosmocaixa amb entrada pel Planetari. 😉
Objectius de la segona unitat i correcció activitat 4
Tal i com vam quedar, us adjunte els objectius de la segona unitat, alguns enllaços i la correcció de l’activitat 5
UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
OBJECTIUS
- Justificar que la ciència i la tècnica no són èticament neutres.
- Justificar la raó de ser d’altres coneixements, en particular del filosòfic, a més del científic i del tècnic.
- Analitzar la ciència des d’aquestes dues perspectives: la ciència com a saber i la ciència com a activitat.
- Analitzar des del punt de vista ètic l’activitat científica i tècnica.
- Definir el concepte de medi tècnic.
- Definir i analitzar les següents característiques de la tècnica: ambivalència, imprevisibilitat i universalitat.
- Definir què és l’avaluació de tecnologies.
- Avaluar algunes tecnologies i algunes pràctiques tecnològiques.
CONTINGUTS
1. Ètica, ciència i tecnologia
1.1 La ciència i la tècnica no són èticament neutres
1.2 El paper necessari de la fi losofi a i d’altres coneixements
1.3 El coneixement fi able i la capacitat transformadora
2. La ciència al servei de la humanitat i del planeta
2.1 La ciència com a saber
2.2 La ciència com a activitat
3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta
3.1 El medi tècnic
3.2 L’ambivalència i la imprevisibilitat de la tecnologia
3.3 El caràcter universal de la tecnologia
4. Avaluació de tecnologies
Reflexions de la UNESCO sobre ètica, ciència i tècnica. També té un portal específic sobre el mateix tema. En aquesta web trobareu una aproximació general, com a part d’un curs general sobre la relació química/biologia. Al blog Històries de ciència, trobareu un seguit d’interessants article sobre la publicació del llibre Anatomia del fraude científico., altre sobre el rigor en fer ciència i finalment altre que parla del paper de les revistes científiques. Finalment, en aquest post anterior trobareu més enllaços relacionats amb el tema i ací els textos que haureu de comentar la setmana vinent.
També teniu un parell de vídeos, una entrevista a Maria Casado de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona parlant sobre la frontera entre ciència i ètica i altra a Jonathan Moreno de la Universitat de Pennsilvània parlant sobre cèl·lules mare i fronteres ètiques.
Per exercitar-vos també podeu treballar aquesta webquest sobre clonació i ètica
Pel què respecta a la correcció de l’activitat 4, que no vam poder acabar a l’aula, recordeu que es tractava d’una aproximació general a un balanç de les diferents aportacions de ciència i tècnica. Per tant caldria fer una valoració benefici/perjudici una mica més profunda. Òbviament, algunes són manifestament positives, i en d’altres caldrà matisar i discutir la seva aportació. No són qüestions tancades, i l’objectiu era que us plantejareu el caràcter ambivalent de la tècnica i de la ciència. De les seves aplicacions i d’aquells que les apliquen… persones al cap i a la fi.
[kml_flashembed movie="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" width="450" height="320" wmode="transparent" /]
HOME, la película de la Terra
Trastejant pel blog de la Carmen, he vist que encara està activa la versió en línia de Home la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. Així que, si disposeu d’una hora i trenta-tres minuts, obriu bé orelles i ulls i a gaudir.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jqxENMKaeCU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Més de 50 anys de viatges espacials en una imatge
En aquesta web dinàmica del National Geographic, o en imatge fixa descarregable al Flickr, trobareu un recull de les vora 200 diferents rutes i missions enviades pels humans en els 50 anys d’exploracions espacials.
Des de les llunyanes missions del 1957 ençà del company de viatge Sputnik a les encara actives travesses del Nous Horitzons camí de Plutó on arribaran el 2015, hi ha dibuixades les 9 expedicions al Sol o les més de 70 a la Lluna o, fins i tot, l’encara actiu -després de visitar Júpiter i Saturn- viatge més enllà dels límits del sistema solar del Voyager I.
Una imatge ben gràfica on el gruix relatiu ens fa adonar-nos que tot just comencem a conèixer els voltants més propers a la nostra casa.
Mètode científic i objectius de la primera unitat
En aquest article podeu trobar els objectius que ens plantejem assolir en la unitat La comprensió de la ciència i de la tècnica.
A més a més, teniu un vídeo per conèixer les fases del mètode científic i altre on diversos investigadors i investigadores de l’IMIM plantejen que representa per cadascun d’ells la ciència i el seu mètode de treball, tot il·lustrant-lo amb la història d’un estudi d’ADN… és l’Aventura de la ciència. I un darrer de Carl sagan on planteja la relació entre mètode científic, Francis Bacon i el pensament crític.
El mètode científic també s’ha relacionat històricament amb d’altres com l’hipotètic-deductiu, en tenim exemples amb l’asèpsia, Semmelweis i Pasteur.
També podeu fer una ullada a aquesta antiga entrada amb més enllaços relatius a la forma de raonar en ciència, per diferenciar induccions i deduccions.
Podeu descarregar-vos una còpia de les fases d’una investigació científica que treballarem a l’aula. I recordeu la importància de la darrera fase del mètode, no es tracta sols de plantejar-se preguntes i comprovar possibles respostes, sinó també de comunicar-ho i socialitzar el coneixement… tot allò que no es comparteix no existeix
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2l0MfhsIqUU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4ncbgRePxcA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-oikvaCid_s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]