Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Interessant i sintètic vídeo de Phil Plait, gestor del blog BadAstronomy, on ens planteja què és això de la ciència, com funciona i quina relació té amb nosaltres. Estem envoltats de o en ciència 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7tFkOXLcZyg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’estiu és, entre altres moltes coses, una bona època per gaudir relaxadament amb la lectura, així que us deixe un parell de propostes ben sucoses.
Una primera per visualitzar i reflexionar desenfadadament sobre el paper de la ciència en la nostra societat. L’altra, encara més documentada i diversa, i no per això menys àgil, tractant els eixos biodiversitat, cooperació i paper dels humans, reflexiona i fa reflexionar sobre la història, l’evolució i el paper de la vida a la Terra, les estratègies que ha fet servir i les problemàtiques que ha patit per plantejar-nos quines propostes tenim per encarar el futur. A sota us els comente breument i us transcric un pessic de les conclusions d’ambdós.
Bon estiu i bones lectures… 😉
Ciència, societat i televisió, però ben lluny del documental i la informació Què s’amaga rere els ben documentats guionistes dels hepàtics personatges?, com es reflexa la ciència a una de les més visionades sèries televisives?. Això és del que tracta La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada de Marco Malaspina. Apilats en capítols-temàtiques, fa un àgil i documentat repàs dels episodis de la sèrie, esprement-ne el suc que s’hi condensava.
Així assaborim un reflex de la percepció social de la ciència o de la seva influència diària, tastet de les vessants més actuals, actualitzades i polèmiques. Des d’una òptica irreverent però ajustada, informada però no formativa, deformada però formadora… Així van desfilant pels diversos capítols -be tangencialment o central-, l’ecologia, la salut, la nutrició, els viatges espacials, les noves tecnologies i les biotecnologies, la gestió energètica i les tecnologies nuclears, l’evolució i el paper dels humans. També les metodologies i les persones, els debats o les mitificacions….
[…] La ciència és de fet a tot arreu, des dels laboratoris dels centres d’investigació fins als quadres de comandament dels nostre cotxe, des de la publicitat fins a les pel·lícules de ciència-ficció. Però gairebé sempre es tendeix a considerar-la com una entitat abstracta (els models de la ciència, les teories, els descobriments, els mètodes), o pel seu impacte en les nostres vides individuals (dels nous fàrmacs biològics als teixits de la nanotecnologia), o fins i tot per les seus implicacions socials (finançament de la investigació, les polítiques energètiques, les grans qüestions de la bioètica…). És molt més rar, en canvi, que es considere l’impacte de la ciència sobre la xarxa de relacions íntimes, quotidianes i per definició no especialitzada que és la família. Què passa en el sopar, a la cuina, quan a la televisió anuncien que s’espera una altra epidèmia de grip? I quan es mostren les seqüències del llançament del Shuttle? O, en ocasió de la compra d’un cotxe, amb un ull en l’estètica i l’altre en les emissions? O quan ix la nova ordenança municipal sobre reciclatge de residus? […] […] Però la mateixa quantitat de diàlegs centrats en la ciència que es donen al voltant de la taula de la família Simpson és una demostració de la importància de la ciència en la nostra vida diària. Perquè si Els Simpson és, com molts indicadors semblen confirmar, la icona cultural de la nostra època, el lloc ocupat per la ciència en aquesta sèrie animada és també en gran mesura el lloc que ocupa la ciència tout court. A més, Els Simpson ensenya una cosa fonamental sobre la ciència, d’una manera tant subtil que ni es nota; una cosa que poques vegades s’apren a l’escola o a la universitat, perquè no és apta per a ser ensenyada, i no obstant això s’introdueix en la pell, tant si és de color groc com si no ho és, i s’hi queda per a llarg. Per dir-ho sense embuts, Els Simpson ensenya a faltar al respecte. En paraules més delicades, podríem dir que en aquestos dibuixos s’apren a ser irreverent cap a l’autoritat, escèptic amb els polítics. Ens assabentem que la ciència és inevitablement bruta, i que els científics poden ser molt febles. Però és deixant de costat la delicadesa, i acceptant de bon grat els aspectes menys políticament correctes d’aquest dibuix tan descarat, que podem comprendre millor l’eficàcia del seu principi actiu contra l’apatia i la uniformització, i per tant el seu valor educatiu més valuós. Es a dir, aquell còctel únic de tossuderia i llibertat que fa de la ciència no només un mètode rigorós, sinó també extraordinàriament en sintonia amb les ments joves, ambicioses i, per què no, rebels.[…]
L’any de la biodiversitat és un bon moment per rellegir El elefante en la cacharrería. El hombre en la biodiversidad. de Robert Barbault. La Història de la vida a la Terra és molt anterior a l’aparició de la nostra espècie… i serà també molt posterior, tot i que de vegades estem massa convençuts que som la culminació d’alguna mena d’història. Les extincions, degut a les transformacions del medi, i les adaptacions i evolucions de noves espècies han estat una constant al llarg dels milions d’anys del nostre petit planeta. L’ecologia ens dona poderoses eines per entendre una mica millor com s’ha donat aquest procés evolutiu. A partir de l’exposició d’aquest procés i d’algunes de les estratègies associatives que la vida ha fet servir, Barbault ens proposa una relectura del paper a la natura dels humans -passats, actuals i futurs-, així com de la nostra relació amb ella i amb la resta d’espècies que coexisteixen amb nosaltres, a bord del mateix vaixell còsmic.
[…] Inspirem-nos, doncs, en la natura, eixa infatigable subministradora d’innovacions, i recordem les dues lliçons principals que ens dona i que hem tractat àmpliament en les dues primeres parts del llibre:
Tot i que per a molta gent litoral és un concepte sinònim de platja de sorra on torrar-se a l’estiu, rere aquesta paraula s’amaguen gran quantitat de matissos i importants funcions tant per al medi en general, com per a nosaltres els humans… i més en un país amb tants kilòmetres de costa i tan relacionat amb la mar, en tots els seus aspectes, com el nostre. Però des de fa anys, la transformació i l’agressió d’aquest litoral i de les seues costes s’han incrementat exponencialment degut tant al model econòmic com al social.
Entre d’altres indicadors que podem fer servir per visualitzar-ho, l’organització Greenpeace dins de les seva campanya temàtica sobre costes, va desenvolupar l’informe Destrucció a tota costa . Ara ha presentat el corresponent al 2010, en format complet o per litorals balear, principatí i valencià. Podeu veure el vídeo de presentació.
Per ampliar la reflexió, són molt recomanables els diverses articles del previsor monogràfic Redescobrir el litoral de la revista de la UV Mètode o la presentació de diapositives Canvi global al litoral Mediterrani: el cas dels Aiguamolls de l’Empordà del Seminari Internacional de Medi Ambient de la UdG que exemplifica bé aquest procés. Amb més tranquilitat podeu llegir el llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani deRoger Cremades o
Com diu Vicenç Rosselló a l’entrevista a Mètode: “El més terrible és que no hi ha hagut mai una idea clara de què fer amb l’ocupació del litoral, no hi ha declaració ni llei que diga si açò pot acabar algun dia, si té límits”.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tnrW-dYRJYU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Us heu preguntat alguna vegada com funciona això dels grups sanguinis i de les transfusions de sang?, sempre us ha agradat jugar a metges?, voleu treballar amb agulles, tot i que al centre no podeu?… doncs ara és la vostra.
Al portal Nobelprize.org van desenvolupar, entre molts d’altres, un joc-simulació en xarxa per tal de treballar tot açò.
A la xarxa hi ha més animacions sobre la determinació del tipus o de la realització d’un frotis. Des de Serendip, entre les moltes activitats de que disposen, podeu descarregar una completa proposta per treballar a l’aula l’ús dels tests per identificar criatures i criminals.
Per saber una mica més de sobre el sistema ABO i la determinació del grup sanguini, podeu fer una ullada a aquest vídeo o aquesta presentació de diapositives. Des de la universitat de Utah teniu un portal per treballar la relació amb la genètica , com també des d’aquesta simulació del Biology corner que inclou diversos caràcters i més recursos encara al complet Biology Project.
També hi ha un complet portal al Banc de Sang, i una explicació en diapositives de com i perquè s’ha de comprovar el grup d’un malalt. Per si us plantegeu com i què treballar, des des Projecte C3 plantegen algunes orientacions i una completa proposta didàctica. I si el que us plantegeu és si donar sang…
[kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/landsteiner/blood.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CduLOqZb_XQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[slideshare id=3038630&doc=transfusio1-2-100131031302-phpapp02]
El 1990 fou llançat a l’espai el Telescopi Espacial Hubble (HST), anomenat així en honor d’Edwin Hubble.
A l’XTEC i a la wiki trobareu completes pàgines amb enllaços sobre el telescopi i sobre ell.
Edwin Hubble fou dels primers a plantejar l’expansió de l’Univers, així que té la seva lògica que el primer telescopi extra-terrestre -ja que d’això es tracta d’un telescopi en òrbita a l’espai- dugués el seu nom.
Hi ha diversos portals que es nodreixen de les imatges que va fent arribar. Podeu trobar un portal específic a la NASA i a la ESA, que també ha llançat un portal l’Spacetelescope propi. També està el portal educatiu Hubble Heritage Project amb quantitat de recursos.
En el Hubblesite podeu trobar una selecció de les millors imatges comentades i podeu descarregar-vos-en algunes a diferents resolucions, com la que veieu a la dreta de l’estel menjant-se a un planeta. Trobareu més, fins i tot per a fons d’escriptori, a la galeria.
Camina poc a poc cap a la seva substitució, crisi mediant, cap al 2014 pel Telescopi Espacial James Webb (JWST), que també conta ja amb dos portals dels impulsors, el de la NASA i l’ESA, i un de propi. Sobre l’home, podeu trobar un seguit d’imatges a LIFE.
Tot i que l’aparició de pulseretes màgiques o amb propietats curioses és un fenomen cíclic. Tot i que moltes vegades responen més a una moda o a una qüestió estètica més que no ha una creença real. Tot i que encara no he aconseguit entendre la relació entre un holograma i l’equilibri o l’elasticitat. I tot i que ja fa uns mesos que està ben clar que és un nou bluff…
La coincidència de veure’n diverses corrent pel centre amb les notícies de l’enriquiment del seu creador -sense entrar a valorar la seva capacitació científica– i de les denúncies creuades, així com de l’agressiva campanya de promoció amb l’ús de personatges mediàtics i esportistes… m’han dut a plantejar l’apunt per si encara hi ha algú que, de bona fe, no ho té encara clar.
A banda de fer una ullada als enllaços, també podeu valorar vosaltres mateixa el tipus de proves que mostren les propietats amb aquest vídeo… o aquest altre on es desmonten.
Finalment, si tot i les lectures encara en voleu una, no fa falta que us gasteu el 30 i escaig euros que van demanat, navegant trobareu les instruccions per fabricar-vos-en una vosaltres mateixos. I si no sempre queda aquests grups del Twitter o del Facebook 😛
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hlhvgG8lRhk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZX-o_z5yWC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Super size me és relativament recent (2004) i fa poc han passat a Sense ficció la darrera del producció del seu director Morgan Spurlock, per veure més feu una passejada pel seu web, on podeu trobar una secció sobre el documental amb més continguts i diversos vídeos del mateix 😉
També hi ha quantitat de recursos relacionats amb Super…, diverses activitats com les de la secció de cinema de l’Xtec, de Cinebaix o com les de l’IES Montbui per a 3r d’ESO o aquestes d’Edualter sobre alimentació al món.
Tot i que, de vegades, el problema no vé per un excès sinó per una manca de nutrients… en aquest enllaç trobareu més recursos de nutrició.
Podeu trobar el documental en V.O o la trobareu subtitulada d’aquella manera… però no he sabut trobar cap versió de qualitat traduida, si algú la té que passe l’enllaç 😛
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-1432315846377280008#" width="400" height="326" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kqO6wIyzwC0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Narració d’una jornada en la vida del Pierolapithecus catalaunicus de la Reina Calderón per a CMC.
Un dia en la vida de Pau
Amaneix novament, és un nou i maravellós dia per al nostre amic, Pau, avui començarà un altre cop la seva animada agenda de treball, el primer que farà serà baixar-se de l’arbre a que està condemnat, ja que el bipedisme encara no havia arribat completament, però segons els experts el Pierolapithecus Catalaunicus, És el primer pas que condueix a l’aparició de la bipedestació en l’ésser humà.
Pau tenia una habilitat especial per enfilar-se i que ho enllacen amb els grans antropomorfs moderns,i que per tant va tenir una capacitat de moviment més quadrúpeda. La seva dieta va consistir principalment en la dieta frugívora, encara que al igual que els ximpanzés no faria fàstics a la carn si es presentava l’oportunitat.
Pel que fa a les característiques físiques cal citar segons els paleontòlegs espanyols, el tòrax ample i aplanat, característica que distingeix els grans simis vius d’animals com el mico, el gos, el gat i el cavall, que el tenen de la forma idònia per moure’s a quatre potes. És la part anatòmica més important d’aquest fòssil, perquè és la primera vegada que s’ha trobat un tòrax similar al dels simis antropomorfs en la història dels fòssils.
El seu hàbitat, una selva densa i humida semblant a les de Sumatra i Borneo, subjecta a un clima sense estacions, però amb una època de pluges.
Narració d’una jornada en la vida de l’Homo sapiens del Marc Gil per a CMC.
Doncs m’aixecaria de bon matí i tindria que anar a caçar, ja que no tinc nevera ni un armario n guardar els aliments.
Un cop caçada o peix o recollit, doncs menjaria el que tingués.
Llavors, passaria el matí amb la meva família o el meu grup, perqué sóc sedentari i llavors visc en grup, així que suposo que hem passaria el matí amb aquest grup caçant o entretenint-me pels voltants, jugant amb trepar arbres o nedant pel llac etc..
A l’hora de menjar hauria d’encendre un foc per poder cuinar els aliments, i com som ommnívors ens podem alimentar de qualsevol tipus de carn o peix.
Un cop menjats, llavors i hauria una estona per descansar.
Cal concretar que la nostra comunicación es basa en els signes encara que intentem parlar com podem i encara no ens entenem del tot bé.
Doncs bé, avui a la tarda un altre grup d’homínids de la Nostra espècie ha vingut al nostre territori i els hem hagut de fer fora. I com sempre hem de recòrrer a la violència per aquests casos, i hem tingut la pèrdua important de un dels membres del nostre grup.
Ja a la nit intetem sopar el que podem, les sobres del dia, així no fem l’esforç de sortir a la nit al bosc ni a la sabana.
Una vegada sopats, anem a dormir, encara que sempre esperem a qué els nens es dormin abans.
Narració d’una jornada en la vida de l’Austalopithecus anamensis de la Judith Castillejos per a CMC.
La meva espècie I jo vivim a nord-est d’Etiòpia, en el vall d’ Awash, encara que no vivim tots aquí sinó que hi ha més espècie en Kenia.
Les característiques que ens diferencien de les altres espècies són que tenim un esmalt gruix i això ens permet no menjar només fulles i fruits sinó que aliments més durs, diuen que els dents i la mandíbula presenten encara similituds amb els simis.
Unes altres característiques és que ja estem en la època del bipedisme i altra és que som els avantpassats directes dels Australopitecs afarensis.
El dia d’avui ha sigut una mica com sempre, pel dematí em anat a caçar, em aconseguit caçar 2 senglars per a tota la manada, al arribar a la tribu ens els em menjat crus i després em estat construint noves eines els homes i les dones han estat cuidant als nens.
El bipedisme és una de les evolucions més útils ja que ens permeten utilitzar les eines per a caçar, portar menjar als de la tribu o també per altres coses com per exemple per tenir les mans lliures per a algunes utilitats.
Les evolucions van tenint una sèrie de característiques i cada cop van anant evolucionant per a millor, apart del bipedisme trobem una nova manera de viure pels infants ja que tenen una millor educació en l’etapa infantil per la seva prolongació o una altre cosa bona és que la capacitat cranial ha evolucionat i ara en tenim de més superior que els nostres avantpassats .