R.MANKIEWICZ. Historia de las matemáticas

Amb pròleg d’Ian Stewart, Paidós va apostar en l’any 2000 per aquesta història de les matemàtiques. Si ens preguntem què és el que la fa diferent d’altres històries publicades, la resposta l’obtindrem fàcilment en fullejar el llibre: és una història plena d’imatges i fotografies en color. El capítol 0 del llibre ve precedit per una tauleta cuneiforme babilònica de càlcul del 2400 aC i ens parla dels inicis de la matemàtica a les civilizacions mesopotàmica i egípcia. Una altra tauleta cuneiforme amb una taula de multiplicar i  el papir Rhind complementen una exposició que, sense entrar en detalls, és clara i contundent. Cadascun dels vint-i-quatre capítols dels llibres conté un total de tres o quatre pàgines on el lector s’emporta ràpidament una idea del tema i ja aprofundirà en cas que l’interessi. Moltes vegades busquem informació als llibres o a internet i el resultat obtingut són llargues filípiques plenes de dades que, no només no ajuden en la recerca, sinó que ens fan pensar que no tenim nivell per entendre-ho. Per exemple, el capítol 3 es titula “El teorema de Pitágoras” i en només cinc pàgines, Mankiewicz t’enuncia el teorema, t’envia a la tauleta babilònica Plimpton 322 del 1800 aC (amb la corresponent imatge), fa un cop d’ull a les civilitzacions índia i xinesa i ens ensenya una pàgina d’un manuscrit àrab a tot color. El capítol acaba amb una breu descripció de la vida del genial matemàtic grec i un comentari sobre la demostració del teorema recollida als Elements d’Euclides (s. III aC), contingut del quart capítol. De fet, el recorregut de tercer capítol es repteix en els següents ja que el cinquè i sisè capítols descriuen la matemàtica xinesa i índia i el setè, està dedicat a la Casa de la Saviesa de Bagdad. El llibre arriba a l’Europa medieval a la pàgina 52 i en el capítol novè, la “perspectiva renaixentista” ens rep amb una il·lustarció d’Albert Durer i dos famosos quadres de Piero della Francesca: La flagelació de Jesucrist i l’Anunciació, madonna i fill amb els sants. El Judici final de Miquel Àngel obre la porta al següent capítol dedicat a l’arribada de l’aritmètica àrab a Europa. En els següents tres capítols, l’Àlgebra d’al-Khwârizmî, Nicoló Tartaglia i Gerolamo Cardano, René Descartes, Nicolau Copèrnic, Johannes Kepler, Galileu Galilei i Isaac Newton són alguns dels protagonistes de les seves pàgines mentre que en el capítol 14, la projecció de mapes i la nova astronomia són el tema principal. Les matemàtiques ortodoxes tornen sota el títol “Polinomios de quinto orden” i aquí la història continua amb Niels Henrik Abel i Évariste Galois. En aquest moment, Mankiewicz decideix dedicar els últims nou capítols del llibre a la matemàtica més contemporània. Comença amb les geometries no euclídees, a Lobachevsky, a Möbius i a Riemann i va avançant fins a arribar al caos i els fractals: una de les últimes imatges és pel famós drac de Mandelbrot que, des de la seva funció generatriu F(z) = z·z – m, on z és un punt del pla complex, ens mostra els punts negres de pantalla on la funció tendeix a infinit en successives interaccions.

Personalment, hi ha un paràgraf de Stewart que en el pròleg dóna una bona idea del punt en el qual es troba aquest llibre: “los matemáticos han jugado un papel clave al facilitarnos la creación de mapas, la navegación, la perspectiva en el arte, la radio, la televisión y el teléfono. Sin esto, las compañías aéreas serían incapaces de funcionar eficientemente, la televisión vía satélite tendría sólo unos diez canales y las provisiones mundiales de comida no podrían alimentar a la población. No estoy diciendo que debamos todo esto exclusivamente a las matemáticas, pero éstas han sido un componente esencial. Y tampoco digo que estas cosas sean necesariamente buenas, pero han sido muy influyentes“. Les matemàtiques han anat avançant des de temps pretèrits per acabar estan a casa nostra, tant a la televició (com diu Stewart) com en el nostre sofà o al bol que conté les nostres taronges. Fins i tot la forma en la qual estan apilats aquests cítrics tan gustosos és matemàtiques. I en aquesta ruta es mou el llibre. Si bé els llibres d’història de la matemàtica no solen resultar còmodes per llegir a l’estil d’una novela, en aquest cas el lector es pot aventurar a intentar-ho sense morir en el intent.

FITXA TÈCNICA:

PUNTUACIÓ (sobre 5):

NIVELL: ESO/Batxillerat.     Nº PÀGINES: 192.        ISBN: 84-493-0951-4

EDITORIAL: Paidós

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *