Tornem a usar la revista Temas 1 d'”Investigación y Ciencia” i concretament el seu article “Srinivasa Ramanujan” (pàgines 120-128) de Jonathan M. Borwein i Peter B. Borwein per explicar la vida d’un dels matemàtics més importants de la humanitat. Pertanyent a la casta dels brahmans, Srinivasa Aiyangar Ramanujan va néixer el 22 de desembre de 1887 a la localitat índia d’Erode. El seu pare era comptable a Kumbakonam i Srinivasa va passar allà la seva infantesa demostrant la seva gran habilitat matemàtica. La seva precoç intel·ligència va provocar que li arribés una beca per estudiar a l’escola pública local en 1895 i als dotze anys, ja s’havia après el tractat de trigonometria Plane Trigonometry de S.L.Loney, un dels dos llibres que van resultar fonamentals en la seva obra futura. L’altre va ser la Synopsis of Elementary Results in Pure Mathematics la qual va tenir a les seves mans als quinze anys i que consisteix en 6.000 teoremes recopilats pel professor de la universitat de Cambridge G.S.Carr. En 1903 va ser admès en un col·legi universitari local on va suspendre els exàmens donat el seu únic interès per les matemàtiques i fet que es va repetir quatre anys més tard a l’escola universitària de Madràs. Es va casar en 1909 i va haver de buscar-se una feina al costat d’un ric mecenes matemàtic: R. Ramaxandra Rao. Va aconseguir un dispendi mensual a partir de les recomanacions de diversos matemàtics indis i en les seves pròpies investigacions i resultats que ja havia deixat plasmats en les seves llibretes. En 1912, va ocupar una plaça a la Junta del port de Madràs presidida per l’enginyer britànic Sir Francis Spring i on va coincidir amb el director gerent V. Ramaswami Aiyar, fundador de la Societat Matemàtica Índia. Tots dos van insistir a Ramanujan per a que publiqués els seus resultats i ho va fer a tres notables matemàtics britànics dels quals només li va respondre el professor Godfrey Harold Hardy (1877-1947) de Cambridge. La història explica que Hardy i el seu amic E.Littlewood van seure després de sopar a analitzar les 120 fórmules i teoremes que Ramanujan els hi havia enviat (16 de gener de 1913) pensant-se que estaven davant d’un dels nombrosos intents de matemàtics per aconseguir una reputació no merescuda. Aquesta vegada però, estaven davant de l’obra d’un geni. L’article dels Borwein explica que el propi Hardy en la seva “escala del talent pur” va assignar-se un 25 a ell mateix, un 30 a Littlewood, un 80 a David Hilbert i un 100 a Ramanujan! Davant d’aquest talent, Hardy va convidar a Ramanujan a Cambridge on va anar en el mes de març de 1914. Durant els següents cinc anys, Hardy i Ramanujan van treballar al Trinity College i tal com llegim a l’article, “la destreza de Hardy unida a la brillantez ‘en rama’ de Ramanujan, fructificaron en una colaboración sin par. Publicaron una serie de artículos seminales sobre las propiedades de diversas funciones aritméticas y prepararon el terreno para afrontar problemas como: ‘¿cuántos divisores primos es probable que tenga un número dado? ¿De cuántas maneras distintas puede expresarse un número en forma de suma de enteros positivos menores que él?“. En 1917 va ser admès com a membre numerari de la Royal Society de Londres i del Trinity College i la seva reputació va seguir creixent. Tanmateix, la seva categoria intel·lectual es va veure afectada pels problemes de salut: possiblement li era molt difícil poder seguir una dieta vegetariana en una Anglaterra víctima dels racionaments. En 1919, va tornar a l’Índia on va morir el 26 d’abril de 1920.