El primer número amb el que la revista Investigación y Ciencia va iniciar l’any 1995 la seva col·lecció “Temas” va estar dedicat als grans matemàtics (http://www.investigacionyciencia.es ). Els noms que tracta la revista són els de Fibonacci, Descartes, Fermat, Monge, Weil, Gauss, Fourier, Cauchy, Escher, Penrose, Cantor, Frege, Ramanujan i el del nostre protagonista d’avui: Évariste Galois (25 d’octubre de 1811-31 de maig de 1832). L’inici de l’article no pot ser més revelador respecte del personatge que tenim davant: “Évariste Galois, joven prodigio y matemático francés, contaba tan sólo 20 años de edad cuando en la madrugada del 30 de mayo de 1832 escribía a sus amigos Napoleón Lebon y V. Delauney: ‘He sido provocado por dos patriotas… Me es imposible rehusar. Os ruego vuestro perdón por no habéroslo dicho. Pero mis adversarios me han exigido palabra de honor de no informar a ningún patriota. Vuestra tarea es sencilla: demostrad que he de combatir contra mi voluntad, tras haber agotado todos los medios de reconciliación posibles; decid si soy capaz de mentir ni siquiera en lo más baladí. Por favor, recordadme, ya que el destino no me ha dado vida bastante para ser recordado por mi patria’. É. Galois“. Galois era conscient que el seu rival en el dol, l’activista Pescheux d’Herbinville, era molt millor tirador que ell i que la mort li era propera: el geni de vint anys estava a punt d’escriure una de les obres més importants de les matemàtiques. L’article continua amb les paraules del mateix Galois al seu altre amic Auguste Chevalier. En elles li anuncia que ha fet nous descobriments en la teoria d’equacions i en el de les funcions enteres: “en teoría de ecuaciones he investigado las condiciones de solubilidad de ecuaciones por medio de radicales […] Haz petición pública a Jacobi o a Gauss para que den su opinión, no acerca de la veracidad, sino sobre la importancia de estos teoremas. Confío en que después algunos hombres encuentren de provecho organizar todo este embrollo“. El resultat del dol va ser una bala a l’abdomen de Galois qui va quedar abandonat a la vora d’un petit llac fins que un vianant el va portar a l’hospital Cochin on va morir a l’endemà. En 1846, Joseph Liouville va publicar els seus manuscrits donant per inaugurada la teoria de grups.

Un cop introduïts en aquest personatge tan novelesc, Rothman ens apunta la importància de l’obra matemàtica de Galois al mateix temps que com a estudiant, suspenia per segona vegada l’examen de matemàtiques d’ingrés a l’École Polytechnique i va haver de conformar-se amb estudiar a l’École Normale de París, on va ser expulsat i detingut i empresonat dues vegades per motius polítics. Tot i així, la seva ment era privilegiada. Rothman reprodueix aquí les paraules de Bell sobre l’última nit: “durante toda la noche estuvo febrilmente luchando contra las fugaces horas, garrapateando su testamento científico y su última voluntad, espigando, con el tiempo en contra, algunas de las grandes cosas que había elaborado su mente fecunda, antes de que la muerte, que ya veía, le diese alcance. Una y otra vez se detuvo para anotar al margen ‘No tengo tiempo, no tengo tiempo’, para continuar enseguida esbozando velozmente otro tema. Lo que Galois escribió antes del amanecer, en aquellas horas desesperadas, mantendrá ocupadas a generaciones de matemáticos, durante cientos de años“. L’article continua amb una imatge d’una pàgina manuscrita d’aquesta última nit i segueix amb l’educació que va rebre Galois. En 1823, va ingressar al Collège Royal de Louis-le-Grand i de seguida va simpatitzar amb les polítique liberals i antimonàrquiques que hi predominaven. Galois va guanyar diversos premis en grec i llatí i vàries mencions honorífiques. Malgrat tot, va haver de repetir 3r curs. Galois va descobrir les matemàtiques gràcies a les classes de Hippolyte Jean Vernier i aquesta troballa li va canviar el caràcter: va descuidar les altres matèries i va aconseguir guanyar-se l’enemistat de força professors. Tanmateix, els seus aenços el van portar a escriure en 1829 la “Demostració d’un teorema sobr fraccions contínues periòdiques” que va publicar als Annales de mathématiques pures et appliquées. Galois no en va tenir prou i va decidir dedicar-se al problema central de la teoria d’equacions: sota quines condicions es pot resoldre una equació polinòmica amb coeficients racionals? I en cas que es pugui, quan es poden expressar les seves arrels únicament usant les quatre operacions bàsiques i les arrels? Galois va enviar el seu article al matemàtic francès més important del moment: Aufustin Louis Cauchy (1789-1857). Cauchy va quedar impressionat per l’obra de Galois i va decidir sotmetre-la a judici de l’Acadèmia el 18 de gener de 1830. Tanmateix, Cauchy va presentar als acadèmics el seu propi treball i va instar a Galois a desenvolupar més detalladament l’article i a presentar-lo a concurs. Galois va decidir concursar i presentar una monografia que va enviar al secretari de l’Acadèmia Jean-Baptiste Joseph Fourier (1768-1830) qui va morir al mes de maig pedent-se el manuscrit. Donada la seva mala sort, Galois va decidir publicar en una revista menor malgrat que de seguida va destacar com a matemàtic eminent. En el mes de gener de 1831, Galois va tornar-ho a intentar i va presentar una nova memòria al matemàtic Simeon Denis Poisson (1781-1840), qui no va entendre absolutament res i va recomanar que l’Acadèmia no la tingués en compte.