L’escolta activa

Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar, i les paraules. Cal estar atent als ulls, els gestos, els moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millora dia a dia.Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important amb els infants més petits que no sempre tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació prou madures per a dir-nos allò que volen, desitgen, els preocupa o passa. 

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord.

4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de qui ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu.

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seves opinions, encara que no les compartim.

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

No sempre tenim les condicions necessaries per a comunicar-nos des de l’escolta activa. Cal triar el moment i l’espai oportú. Escoltar els altres rentant alhora els plats no possibilita l’escolta activa.

Llegim, informem-nos  i millorem la nostra comunicació amb els altres. Si més no ternir-ho com a objectiu.

escolta-activa.jpg

Publicat dins de 2. GENERAL, L'escolta activa | Deixa un comentari

Colibrí, tot cor

El colibrí és “el ave más pequeño del mundo, su peso es de dos gramos, tiene el pico largo y estrecho, y una lengua en forma de trompa.El colibrí es el único pájaro que puede volar hacia atrás…”

El meu amic Árpád va ser la persona que em va explicar, amb un colibrí de ferro a la mà, que el cor del colibrí és el 60% del total del seu pes.

Fóra bonic imaginar que amb un cor tan gran les persones millorèssim com a persona. Una il.lusió que volia compartir.

colibri.jpg

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

La sorpresa, una emoció

La sorpresa és una emoció bàsica encara que hi ha autors que ho qüestionen. Es produeix davant una situació  imprevista, nova i/o estranya . Davant aconteixements inesperats o fora de context, ensurts, davant una activitat que es talla per  algun motiu, etc.

Quan es produeix una sorpresa hi ha respostes fisiològiques com ara increment general de la activitat cognitiva, desacceleració fàsica de la freqüència cardíaca, interrupció puntual de la respiració, dilatació pupil·lar, etc.

Sempre dic que les emocions passen pel cos i, la sorpresa també. L’expressió facial de la sorpresa es manifesta a través de l’elevació de parpelles superiors , obrint els ulls, descens de la mandíbula i obertura de la boca i elevació de la part interior i exterior de les celles.

Fa un temps que hi penso en la pèrdua d’algunes sorpreses. L’estil de vida actual, les presses i els hàbits nous fa que cada vegada hi hagi menys sorpreses. Sembla que tot està més planificat, controlat i limitat i no hi ha espai per a la sorpresa.  A més el poder adquisitiu ens permet comprar objectes, productes, etc que abans eren privilegi només d’algun o pocs dies.

Quan era petita  feia la meva llista de regals. Normalment demanava poques coses i no sempre les podien portar totes. A vegades portaven coses que no havia demanat però que necessitava. Era una sorpresa saber què podien portar els Reis d’Orient cada any.  Recordo les trobades en família la nit de Nadal. Matàvem i pelàvem el paó tot estirant de plomes i plumons. Preparàvem les pilotes de l’escudella que era el menjar més sol.licitat. Germans i cosins cantàvem les nadales amb simbombes i  panderetes…. Recordo com el dia de Nadal, els grans prenien cava! era tota una novetat! Després el bingo i els infants al cinema.

Actualment , cada vegada més, els infants fan la carta als reis i poden anar al supermercat a recollir-los. De menjar extra en tenim bastant més sovint i  sinó hi ha l’alternativa del restaurant on qualsevol celebració sembla apropiada. Les coses canvien i jo trobo a faltar les novetats, les sorpreses, les il·lusions que les acompanyen.

Últimament intento sorprendre a les persones que m’envolten, a les persones que estimo. Quedo amb el meu fill per sortir però no sap on anirà, per exemple.  Els reis de la meva filla no els veurà fins que no ens desplacem a un lloc sorpresa!

I si convideu a la vostra parella, als vostres fills, als vostres amics, a un lloc que desconeixen. Posa-hi intriga . El cos, com totes les emocions ho agrairà.

sorp11.JPG

Publicat dins de 2. GENERAL, La sorpresa | Deixa un comentari

Com viu la mort la Gina, una nena de cinc anys

Avui han enterrat al besavi de la Gina, una nena de 5 anys  amiga meva i alumna de l’escola on treballo.

Mentre pintàvem un mandala amb retoladors brillants em diu:

  • Saps, avui han enterrat a l’avi Esteban.
  • Sí, Gina he anat a l’enterrament i he escoltat com la teva mare li dedicava unes paraules tot recordant com l’avi Esteban et donava confits i piruletes quan et venia a veure a casa.

Molt tranquil.la, relaxada i amb un somriure continua dient:

  • Aquesta nit, al cel, hi haurà una estrella més, la de l’avi Esteban!

No sé què m’ha passat, però avui la Gina m’ha emocionat amb la seva visió senzilla i innocent del món.  Potser l’avi estarà amb Déu, potser la seva energia serà pols de l’univers,… no ho sé, però el més important és que la Gina mirarà al cel i trobarà l’estrella de l’avi Esteban. La  lluna plena que brilla avui l’acompanyarà.

Bon viatge estrella!

Publicat dins de 2. GENERAL, Com viu la mort la Gina | 3 comentaris

Competència bàsica

Ahir vaig anar a les conferències que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental a Castellar del Vallès.

El tema d’ahir era el de la creativitat i la plàstica com a part del treball del currículum que el Departament d’Educació proposa per desenvolupar les diferents competències de l’alumnat. D’entrada, vaig pensar que seria un espai on, molt possiblement, es faria referència a les manifestacions plàstiques en general dels alumnes, però també de les seves emocions creant i fent plàstica. No, no va ser així. Realment el Departament d’Educació ha posat totes les seves forces per fer entendre com treballar des de la perspectiva de les competències bàsiques i, tot i que cada vegada més, és un fet real que l’educació emocional forma part dels projectes educatius, no se’n parla gairebé mai. Haurem de suposar que està implícita perquè si és real que es vol desenvolupar la capacitat creativa, autònoma, crítica, etc de l’alumnat és una necessitat parlar de l’edució socioemocional. En dos ocasions el conferenciant va fer menció a les emocions però sense especificar ni aprofundir en elles.

Quan va acabar la conferència vaig parlar amb el conferenciant i li vaig fer referència a la importància de la plàstica des de la vessant terapèutica i emocional, de la que ell només va fer referència en dues ocasions. Tot reconeixent el que li explicava i la importànica del tema em va dir que la demanda per part del centre de recursos era específicament el tema de la cohesió de les competències. Jo em continuo preguntant i la competència personal i social on queda? Continuen essent importants únicament els sabers apresos des de metodologies diferents?

No deixem de posar els nostres petitíssims granets de sorra cada dia fent i aportant a les escoles el que alguns creiem la primera competència bàsica.

Publicat dins de 2. GENERAL, Competència bàsica | 1 comentari

Mirant més enllà

dsc_0968te.jpg

Què veig? Una cara que em diu coses, uns ulls entelats que miren la vida i les persones amb paciència i expectativa. Mirarà al fotògraf i la seva càmera? Què deu pensar? Què sent  en aquest moment? Quantes coses ens podria explicar del seu país, dels seus costums, dels seus records,…

Respiro pau amb ella.

M’atrauen les dones amb la pell arrugada. Són un símbol de la vida passada, de l’experiència.

Publicat dins de Mirant més enllà | Deixa un comentari

Carta de la Sònia, mare de la Berta i la Júlia

Hola sóc una mare d’una nena de P-5 de l’Escola Josep Gras.

Aquesta carta va dirigida a aquelles persones que treballen  en aquest projecte psicoemocional, com la Tere Abellán i l’Olga Pagans. 

Es parla molt que els nens d’ara pugen diferents dels d’abans. Es diu que si  els valors s’han perdut, que si els infants els hi falta seguretat, disciplina….Però, tot això canvia  quan veus que els projectes, que un bon dia ens explica la mestra d’Educació Especial  a les  reunions de curs, tenen un evident resultat.

La meva experiència personal evidencia aquest procés tant important a la vida, com és el control de les nostres emocions i buscar solucions a problemes o frustracions que ens trobem sovint.

Un bon dia, la Berta, la meva filla gran, portava dies que es queixava que li feia mal la cama, tot i que la van mirar no li van veure res. Passaven els dies i continuava el dolor, així  que em va trucar la Núria del menjador per dir-me que anava molt coixa i la vaig dur a urgències. Vam anar a l’hospital. La sala era plena d’infants, com de costum. Vam estar tota la tarda suportant les entrades i sortides continues a la consulta després de cada prova. La Berta no parava de plorar.

Quan vam sortir vam anar a recollir la Júlia i vam arribar a casa finalment. Estàvem esgotades, la Berta després de que li immobilitzessin la cama quan es va seure al sofà, es va adonar de la seva dependència per poder caminar  i  l’angoixa fa fer que comencés a plorar altre vegada desesperadament. Jo només pensava en els dies següents, però vam seure a taula per sopar i va parar de plorar. De cop,  va començar a dir:…..  Stop,Stop,Stop!!!!! (Jo i la Júlia estàvem al·lucinades i pensàvem: que li passa???)………..Respiro profundament………Penso en quin problema tincbusco la solució……. i demano ajuda si em cal.

Tant la Júlia com jo estàvem flipant i després vaig pensar que fins i tot la Júlia que fa P-3 estava al corrent, l’única sorpresa era jo. Per tant, la Berta  es va relaxar i em va demanar  que la portés i….. bona nit!!!!! Va saber controlar les emocions després d’un dia tant esgotador fins i tot per a  mi, que bona falta em feia aplicar aquest procés que ells ja tenen inculcat de ben petits gràcies a vosaltres. Per això nomes em queda donar les gràcies a la Tere i l’Olga i a tots els mestres de l’escola per creure i treballar en aquest projecte que ens ajuden a créixer com a persones tant a pares com a fills. —
______________________
Sònia Cerdan  

Gràcies Sònia. Escrits com el teu ens ajuden a seguir endavant. Amb la vostra confiança i suport.

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Carta de la Sònia | 2 comentaris

Maleta per treballar la pèrdua i el dol

Al centre de recursos de Sant Cugat trobareu una maleta per treballar a les escoles el tema de la  pèrdua i el dol.

A la pàgina de bibliografia trobareu els llibres que recomanen.

Link:

http://www.xtec.cat/crp-santcugat/maletadidacticadolcontingut1.htm

Publicat dins de Maleta per treballar la pèrdua i el dol | Deixa un comentari

Intel.ligències múltiples, intel.ligència emocional, competències bàsiques…

Per  entendre aquest mapa que a continuació veureu cal fer referència a l’Informe Delors on s’especificava la necessitat de portar a terme una educacuió basada en els sabers, saber fer, saber ser i estar i conviure.

D’altra banda, científicament, cada vegada més, concreten, especifiquen i raonen les connexions i efectes  de les emocions i sentiments, de les diferents i diferenciades capacitats humanes que conreten en les  8 intel.ligències múltiples, espais de cognició, el funcionament  neurològic i efectes biològics que es produeixen en el cos humà.

A  les escoles estem embrancats i capficats amb la incorporació de les competències bàsiques que és precisament la incorporació de la teoria de Howard Garden sobre les intel.ligències múltiples.

Les idees, els projectes, les defincions van cohesionant. Tenen sentit.

Per les persones que llegim i ens agrada el tema de les emocions és una mica més fàcil (no gaire, no us penseu) de donar forma i sentit a tots els conceptes dels que parlem. He fet un mapa de conceptes relacionats amb l’educació socioemocional per tal de donar forma i coherència als coneixements que tinc del tema.  M’agradaria saber què en penseu.

Cliqueu sobre la imatge i s’augmentarà.

intelligencies-i-competencies.jpg

Publicat dins de 2. GENERAL, intel.ligència emocional, Intel.ligències múltiples, emocional i Competències bàs | 2 comentaris

Què és l’assertivitat?

Ahir en una reunió, mentre parlava de la comunicació assertiva, una mare en va preguntar: què és l’assertivitat?

La paraula assertivitat ja fa temps que va entrar en el meu diccionari particular i emocional. La utilitzo amb molta freqüència i a vegades oblido que per a altres persones és una paraula desconeguda. Demano disculpes.

De manera ràpida, i davant la pregunta respecte què és l’assertivitat dic que és la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres. Hi ha alguns aspectes importants parlant d’assertivitat. Entre ells: la comunicació verbal i no verbal i l’escolta activa (vegeu altres articles d’aquest bloc)

A continuació enganxo un quadre que he trobat oportú. És senzill,  entenedor i  diferencia l’assertivitat del que no ho és. 

quadre-assertivitat.JPG

Publicat dins de 2. GENERAL, Què és l'assertivitat? | Deixa un comentari

Habilitats cognitives

mvc-779s.JPG

ACTIVITAT: Avantatges, inconvenients i dubtes d’una situació fictícia.

BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials

RECURSOS I MATERIALS:

  • Paper mural
  • Llapis i folis  
  • OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Treballar el pensament conseqüencial 

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 

    Primerament s’explica el contingut i l’objectiu del treball d’aquella sessió. Es recorda els cinc pensaments que ja han treballat anteriorment i es comença a preguntar què deuen volen dir les lletres A I i D dibuixades dins un gràfic en el mural que troben penjat a la classe.  

    S’explica un exemple i es fa un treball conjunt  tot fent de modelatge. El tema serà: Avantatges, inconvenients i dubtes que es plantejarien si tots els cotxes es pintessin de color groc.  Continua llegint

    Publicat dins de 2. GENERAL, 6. SECUNDÀRIA, Habilitats cognitives | Deixa un comentari

    Reconeixement de les emocions

    Una activitat més que hem fet al cicle inicial però que perfectament es pot fer en qualsevol altre cicle.

    Adjunto la fitxa.

    ACTIVITAT: Reconeixement de les emocions     

    BLOC TEMÀTIC:  Consciència emocional 

    RECURSOS I MATERIALS:

    • Fotografies  i làmines amb cares humanes manifestant diferents emocions
    • Fotografies amb la imatge de la por 

    OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

    • Reconèixer emocions diferents i saber deduir el per què de cada emoció.
    • Treballar les habilitats socials a través d’un cas fictici. 

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

    1a. Part: Plantejament inicial per treballar les habilitats socials. Cas: T’has adormit, arribes tard a l’escola i després de córrer molt la porta de l’escola és tancada i no pots entrar a l’escola. 

     2a Part: D’una en una es van mostrant les fotografies (mida gran) i els infants van dient quina emoció creuen que té el personatge de la fotografia. També diuen el per què creuen que té aquella emoció.  

    3a Part: Dibuixar i pintar una cara humana amb l’emoció de la por. 

    AVALUACIÓ: 

    Finalment s’han centrat més amb el tema de la ràbia i el dibuix l’han fet sobre la ràbia.

    Aprofito per dir que les planificacions que fem a l’escola són un punt de partida però les necessitats i les propostes dels infants també determinen el contingut d’una sessió en concret. Hem de ser capaços d’adaptar les activitats als interessos dels alumnes.

    Igualment i de manera natural, durant la sessió,  han plantejat  la curiositat per saber quina diferència hi havia entre termes sinònims d’alegria. Han sortit els següents:

    • Alegre
    • Content
    • Eufòric
    • Feliç
    • Plaer
    • Satisfet
    • A gust
    • Esplèndid
    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Reconeixement de les emocions | Deixa un comentari

    Educar amb afecte

     Arrel del comentari d’una lectora del bloc, la Mònica, he pensat en penjar fragments de persones que en parlen de la relació entre l’afecte , la disciplina i la responsabilitat personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

    PARAULES D’EN JOAN CARLES MÈLICH I JULI PALOU 

    “  l’escola que aposti per un model d’ensenyament que se sustenti en el tacte, l’afecte, la tendresa i l’estimació, formarà alumnes capaços de ser responsables del que són, del que fan, i del que tenen, i, per tant, amb una major capacitat de compromís per ser també responsables –no solament d’ells mateixos- sinó també del company, de l’amic, de l’altre, en definitiva.”

    PARAULES D’URIEL BRONFENBRENNER

    “Per desenvolupar-se normalment, qualsevol infant necessita algú que estigui boig per ell, tot combinant l’afecte amb la disciplina “

    MARIA MONTESSORI

    Educació  afectiva= educació efectiva.

    Publicat dins de 2. GENERAL, Educar amb afecte | 2 comentaris

    Són necessaris els límits per educar?

    Si parlo de límits em vénen al cap les paraules normes, disciplina, autoritarisme, sobreprotecció, necessitat, etc. Altres afegirien càstigs i premis.

    Tots els pares i mares volen educar els nostres fills/es de la millor manera i si ens preguntéssim què vol dir educar possiblement trobaríem diferents i variades respostes. La majoria podríem coincidir tot dient que, entre altres aspectes,  pretenem aconseguir que els nostres fills/es siguin feliços. Volem formar persones equilibrades, responsables, tolerants, sociables,etc. Però, com fer-ho? I aquí també coincidirem tot dient que no és una tasca fàcil i que, en definitiva,  acabem fent el que podem i sabem fer millor. Tinc un amic que sempre diu: “Els fills/es no vénen amb un manual sota el braç”  i només l’experiència ens ensenya a progressar i millorar.

    A les escoles, els mestres, fa temps que anem constatant com els infants cada vegada més manen als pares i mares. Els infants arriben a l’escola i els costa especialment seguir un mínim de normes necessàries per treballar de manera conjunta, col.lectiva, confiada  i respectuosa.

    A través del temps i dins l’àmbit familiar s’ha passat de l’estil educatiu autoritari al permissiu i aquí no vull generalitzar. Els mestres ens trobem que cada vegada més la manca de límits no beneficia als alumnes. Sovint, fins i tot, podem ser criticats pels pares i mares per com es limita i intenta posar ordre físic i alhora intern als infants.

    És bo per als infants manar als adults? Sempre han de fer el que vulguin? Són necessaris els límits? Com han de ser aquests límits? Com poden limitar els adults? Té normes i límits la societat? Funcionem amb normes i límits? Cal preparar els infants per saber que algunes normes i límits són necessaris?

    Els infants neixen sense límits i, personal i professionalment crec que cal educar-los de manera assertiva. 

    Moltes persones relacionen els límits amb els càstigs. Els famosos càstigs i premis que el conductisme va instaurar.

    D’entrada, i sempre que em pregunten, dic que no hi estic d’acord amb els premis i càstigs, referint-me a casos que podríem avaluar dins la normalitat. No als càstigs i premis perquè penso que formar persones implica fer-ho des de la pròpia responsabilitat, la que ells, com a persones, han d’anar assolint. Si parlem d’educació emocional hem de ser capaços de substituir els càstigs per un estil educatiu alternatiu on la prevenció  i el tracte assertiu és essencial. Continua llegint

    Publicat dins de 2. GENERAL, Són necessaris els límits per educar? | 9 comentaris

    Identificació d’emocions a través de la interpretació

    Fa pocs dies vaig fer un curs amb la Reina Sánchez una actriu colombiana que fa cursos per a formadors contractada per l’ICE.

    La Reina em va fer adonar de la importància i superació personal a l’hora de manifestar emocions i sentiments a través de la interpretació. Interpretar va més enllà de la pròpia interpretació. 

    L’activitat que us proposo té a veure amb la interpretació i la identificació de les emocions.

    ACTIVITAT:  INTERPRETACIÓ D’EMOCIONS

    BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional

    OBJECTIU:

  • Identificar emocions a través de la interpretació.
  • Aprendre a interpretar emocions i sentiments.
  • MATERIALS I RECURSOS: Cartronets amb situacions concretes fàcils d’interpretar per als infants.

    FONT: Programa de Competència social, Decideix.

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

    S’explica inicialment el què consisteix l’activitat. Cada vegada surt un alume i llegeix sense que la resta de companys s’assabenti del què diu. Comença una curta interpretació que els companys han d’anar encertant. El mestre/a pot anar dirigint la interpretació per tal d’anunciar l’emoció i la possible situació. El mateix alumne també pot anar dirigint i donant pistes perquè els companys endevinin el què i el com de la situació.

    PD. Si és la primera vegada que es fa aquesta activitat, el mestre pot fer de modelatge, fent la primera interpretació.

    El mestre, si està atent a les preguntes i situacions alternatives que proposen els alumnes, s’adonarà de les vivències, pors i essència de cada alumne . Una sessió interessant!

    Que tingueu sort!

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Identifiació d'emocions a través de la interpretació | Deixa un comentari

    Els infants opinem sobre el projecte emocional

    Els alumnes de 1r diuen el següent:

    Judith: Les activitats et tranquil.litzen molt (referint-se a les activitats emocionals)

    Paula: Treballar les emocions ens ensenyen la serenitat, les emocions, a estar tranquils, a no ser avariciosos, a no pegar ni insultar.

    Isaac: El racó de la serenitat serveix per si et baralles que et puguis tranquilitzar. Si es baralla algú has de respirar fondo i dir el problema que tens.

    Lluc: El joc del racó emocional és diferent del racó de Coneixement del Medi i de tots els altres. Aquí aprenem a deixar les joguines als nens.

    Ruth: M’agrada perquè has de pensar moltes coses.

    Laura: És molt important aprendre coses del racó de les emocions i la serenitat, de deixar joguines, i no has de tenir avarícia.

    Brisa: M’agrada molt fer activitats perquè són molt diferents (a la resta d’assignatures se puposa)

    Ibak: Són activitats que ens ensenyen a no maltractar els amics.

    que-pensen-els-infants-del-pe.jpg

    Crec que anem pel bon camí. Confiem en ell.

    Publicat dins de 2. GENERAL, Els infants opinem sobre el projecte emocional | Deixa un comentari

    Parc de Vigeland a Oslo

     

    El Parc de Vigeland està a Oslo. És un parc on es poden trobar 300 escultures aproximadament, totes relacionades amb les emocions.

    La Gemma, que aquest estiu ha estat allà tenia un encàrrec de part meva. Evidentment, havia de fer fotos de les escultures i passar-me-les. Aquí teniu una de les fotografies i una de les emocions. Per cert, quina emoció us suggereix?

    joan-estadella8.JPGFotografia de Joan Estadella a qui li dono les gràcies des d’aquí.

    Amb aquestes fotografies es pot fer un treball amb els nois i noies més grans de primària. Passant les diapositives van dient quina emoció o sentiment els suggereix. Una manera més de conèixer les emocions.

     

    TENIM CONTESTACIÓ!!

    L’Arnau,el Pau i jo hem observat l’escultura i hem dit que la dóna de davant amb el seu posat i cara ens mostra : sorpresa, preocupació i protecció cap a la dóna situada darrera.
    En quan a la dóna de darrera em coincidit en alguns sentiments: La veiem que s’està preguntant algo, té dubtes. Però algú li ha vist un estat d’enfadament i altres un estat d’interès per la situació.

    En aquesta escultura hem vist SORPRESA,PREOCUPACIÓ,PROTECCIÓ,DUBTE,INTERÈS

    Seguim opinant!

    Publicat dins de 2. GENERAL, Parc de Vigeland a Oslo | 3 comentaris

    Els titelles emocionals

    Us presentem els titelles que ens ha fet l’Àngels Valero del poble; la titellaire i amiga del poble.

    Els titelles ens ajuden a conèixer les emocions amb els infants més petits de l’escola. Tal i com vam aprendre de l’Èlia López, es poden introduir per contrastos; alegria i tristesa, por i valentia, etc. Nosaltres hem tingut en compte la proposta de l’Èlia però finalment hem volgut prioritzar les emocions més freqüents per edats. Cada titella té la seva llibreta on mestres, alumnes i famílies poden dir la seva respecte l’emoció en concret.

    Els titelles  passen amb els alumnes cada vegada que canvien de classe i curs.

    Us presentem els nostres titelles. Són preciosos! Gràcies Àngels!

    grup.JPG  pic_1180.JPG   3.JPG

    Us els presentem:

    l’Alegria, la Tristesa, la Sopresa, la Por i

    l’Ennuig.

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Els titelles emocionals | 4 comentaris

    Com sóc i com m’agradaria ser

    Aquesta activitat que us presento la vaig adaptar d’un material que va arribar a les meves mans quan treballava en un centre d’educació especial.

    Torna a sorgir la idea que de tot el material cal fer una adaptació sempre analitzant quin és l’objectiu de la sessió i sobretot, a qui va dirigida l’activitat. Un mateix material pot tenir funcionalitats i/o objectius diferents.

    ACTIVITAT:     COM SÓC I COM M’AGRADARIA SER                       

    BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional 

    OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

    • Prendre consciència emocional de com ens sentim.
    • Compartir el criteri personal amb la resta de companys.
    • Acceptar les possibles discrepàncies.

    AGRUPACIÓ: Gran grup

    FONT: Adaptació de M. Teresa Abellan d’un altre material. 

    RECURSOS I MATERIAL:

    • Cartronets amb dibuixos i qualitats de les persones
    • Pissarra i guixos

    DESENVOLUPAMENT:

    S’inicia la sessió explicant en que consistirà l’activitat i es fa una introducció de com podem ser les persones. Som iguals? Som perfectes? Cadascú sap com és?

    Cal anar arribant a la idea que som persones dins la globalitat. Amb els nens podem parlar de com som per fora i remarcar que per dins també d’una manera determinada.

    Amb el material al davant , cartronets amb dibuixos i qualitats escrites, es dibuixen dos grans cercles a la pissarra i es demana que surti algun infant de forma voluntària.  El nen/a ha de llegir el contingut del catró i decidir si l’enganxa dins el cercle depenent de si creu té aquella qualitat o actitud. Com creus que ets?

    Una vegada el nen ha enganxat cada cartronet dins el cercle, la resta de compnays/es diuen què en pensen, si creuen que té una percepció errònia, encertada, etc.

    Més tard es fa el mateix amb el cercle, Com m’agradaria ser?

    En aquest feedback poden sortir les reflexions interessants  respecte la perfecció de les persones, aclarir i conèixer el significat d’alguns conceptes nous que els nens van dient com ara: què vol dir ser bona persona, plantejar-se si hi ha males persones al món,…

    També poden dir qualitats del nen que el material no reflecteix i es pot apuntar a la pissarra amb el guix o enganxant un paper. La diversitat d’opinions del grup és la que pot enriquir la sessió. Cal veure-hi la riquesa des de les diferències d’opinions i percepcions.
    ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS… Es pot repetir la sessió canviant l’alumne/a.

    mvc-761s.JPGmvc-766s.JPG

    Bona feina!

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Com sóc i com m'agradaria ser | 1 comentari

    Relacions interpersonals

    A nivell més teòric i dins aquest bloc podríem dir-ne relacions interpersonals que conjuntament amb les intrapersonals formen part de la intel.ligència emocional i del treball socioemocional. A vegades penso que és tan fàcil!

    Mireu aquest vídeo tendre, humà, generós, … simplement sensacional. Fer el que fa aquesta nena per algú llinda la divinitat. Al costat d’ella tot pot semblar més fàcil.

    [kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/mbL_WRtaPJY” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

    Publicat dins de 2. GENERAL, Relacions interpersonals | Deixa un comentari

    Com neix un paradigma

    Primer, què és un paradigma? Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d’una determinada comunitat científica.

    Els científics són capaços de demostrar que les mosques fan 50 voltes sobre sí mateixes després de veure’s en un mirall.

    Ara sí, com neix un paradigma? Mireu aquest power point i veureu quanta raó té.

    [slideshare id=59459&doc=paradigma-29441&w=425]

    Els paradigmes m’han fet pensar en les creences que tenim i seguim de generació en generació sense saber el per què. El per què de les coses, de les creences,…

    Mirar primer pels altres i després per nosaltres, ser tranquil.la i reposada, actuar per obtenir l’aprovació dels altres,…

    Quantes vegades ens sentim culpables per qüestions que no són la nostra responsabilitat. Hem assimilat creences per contagi social i , en ocasions ens hauríem de preguntar el per què. Podem decidir si volem o no continuar amb una creença concreta.

    Fa pocs dies, en Jaume Soler de la Fundació Àmbit, ens parlava del dret que tenim les persones a no voler carregar amb les escombraries tòxiques dels altres. Les penalitats i lamentacions negatives de persones que estan al nostre voltant i que es permeten vomitar sobre nosaltres de manera rutinària.

    Com a persones responsables hem, hauríem d’aprendre a decidir si poden, volem o no viure amb les penes de les persones que ens envolten. Depenent del mal que ens puguin produir, de l’energia que ens consumeixi el suportar tanta lamentació i energia negativa podem decidir i aprendre a preservar-nos. Sembla egoista, però és un dret i una creença que podem modificar si així ho decidim.

    No és una tasca fàcil anar contracorrent, però serem coherents i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

    Sempre he pensat que la taca d’oli funciona i amb el temps podem anar canviant creences.

    Publicat dins de 2. GENERAL, Com neix un paradigma | 2 comentaris

    Estàs trista?

    Us explicaré el que tan senzilla i ricament em va passar divendres passat. Abans, us recordo que a l’escola es treballen les emocions des de fa uns anys.

    Estava treballant. Sortia d’una classe , preocupada per un tema i una situació amb una altra mestra del centre i em dirigia a la sala de mestres. Pel passadís em vaig trobar a la Maria, una nena de segon, que em va preguntar:

    Estàs trista?

    Era cert que en aquell moment em sentia trista i malament per una qüestió sense resoldre. Crec que la cara em va canviar de cop veient a la Maria  preocupada amb i per mi. Em va emocionar la preguntar i fent un glop salivar li vaig contestar:

    Sí, Maria, estic trista per un problema que he tingut, però, saps què,  ara que tu m’has preguntat si ho estic, ja no m’hi sento tant trista. M’agrada molt que m’ho hagis preguntat. Gràcies bonica.

    Li vaig fer un petó i una abraçada i us ben asseguro que em sentia millor. Vaig relativitzar de cop un problema, que , precisament el mateix dia es va resoldre de manera assertiva i gratificant.

    L’actitud de la Maria em fa pensar en l’empatia, reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, relativitzar algunes qüestions que potser no són tan importants i la importància de continuar treballant les emocions a les escoles i arreu per aconseguir relacion humanes.

    Gràcies Maria!

    Publicat dins de 2. GENERAL, Estàs trista? | 11 comentaris

    Mirem dins nostre, centrem-nos en nosaltres

    Una vella dita coneguda diu més o menys: Veiem la palla dins l’ull de l’altra i no veiem la viga del propi ull.

    Aquest power point que us adjunto el trobo genial i molt alliçonador. Potser hauríem d’acostumar-nos a pensar més amb nosaltres mateixos i deixar de criticar els altres. Deixar les crítiques poc útils que no ens deixen veure la realitat. Netegem la nostra ànima i veurem més clar i net els altres i les seves situacions.

    Molta sort en aquest aprenentatge!

    [slideshare id=624859&doc=la-ventana-amb-vidres-bruts-1222708960943353-8&w=425]

    Publicat dins de centrem-nos en nosaltres, Mirem dins nostre | Deixa un comentari

    Què vol dir ser intel.ligent emocionalment?

    Fa pocs dies publicava en aquest bloc un escrit sobre les intel.ligències múltiples, teoria d’en Howard Gardner. Recordàvem que la intel.ligència intrapersonal i interpersonal eren les que estaven relacionades amb la intel.ligència emocional, teoria del Daniel Goleman. Una teoria que va revolucionar, gairebé, aquesta societat!

    Però, què és la intel.ligència emocional? Qui és intel.ligent emocionalment? Què són les emocions?

    Trobaríem  moltes definicions amb matissos diferents respecte cada concepte. Intentaré fer un recull breu i clar que m’agradaria amplièssiu vosaltres a través dels comentaris, perquè no és un tema fàcil.

    Segons Antonio Damasio:Las emociones se representan en el teatro del cuerpo

    Les emocions tenen a veure amb el cos.  Són respostes biològiques davant estímuls externs. Per exemple, quan veig un accident, biològicament, el meu cos reacciona. Sento… quelcom davant cadascuna de les situacions concretes.

    Segons Josep Toll, l’intell·igència emocional és: “ la capacidad de identificar, utilizar, comprender y gestionar las emociones propias, las de los demás e, incluso, las que sugieren ambientes, situaciones, creaciones, etc.

    No obstante, las capacidades de utilizar y gestionar pueden dar pie a confundirse entre ellas. En este sentido, propongo una definición de cada una de ellas:

    Identificación: saber captar y nombrar las emociones y los estados de ánimo propios, ajenos y del entorno a partir de sus señales fisiológicas, de sus mensajes no verbales y de las sensaciones sutiles.

    Utilización: saber establecer correspondencias entre emociones y situaciones, e incluso saber generar de manera espontánea en uno mismo y en los demás las emociones más apropiadas según las situaciones.

    Comprensión: saber entender las causas de las emociones, saber explicar la relación causa y emoción y, en consecuencia, saber prever las posibles reacciones ante una determinada emoción.

    Gestión: saber recoger tota la información emocional (abertura interior y exterior), integrarla con el pensamiento y, en consecuencia, manejarla para la toma de decisiones y el planteamiento de estrategias.”

    A l’gual que en Josep Toll penso que és bàsic el tema de la gestió de les emocions. Puc reconèixer una emoció però és més important saber què fer amb aquella emoció. Es tracta de fer una mirada cap endins i plantejar com canalitzo aquella emoció. Què puc fer amb la ràbia que sento en un moment concret, amb l’agressivitat que sento quan…

    Les emocions són energia que cal canalitzar, treure del cos i és per això que ens hauríem de donar permís per a dir com ens sentim en moments de conflicte, en moments d’alegria, de preocupació,… Quan sentim ràbia i no la canalitzem aquesta es queda dins nostre i possiblement la somatitzarem en forma de mal de panxa, problemes d’asma, …o bé la descarregarem contra altres persones que, res tenen a veure amb la causa de la nostra ràbia. La ràbia, l’agressivitat,… cal canalitzar-la.

    Quan una persona és capaç de gestionar les seves pròpies emocions és quan podem dir que és intel.ligent emocionalment.

    Gestionem!

     

    Publicat dins de 2. GENERAL, Què vol dir ser intel.ligent emocionalment? | 2 comentaris

    Un nus al llençol

    Quan els pares i mares no tenim temps per estar amb els fills, hem d’aprendre a tenir eines i estratègies per comunicar-nos de manera afectiva i conseqüentment efectiva.

    Veieu aquest ppt:

    [slideshare id=494436&doc=unnudoenlasabana-1214926665693348-9&w=425]

    Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Un nus al llençol | 3 comentaris

    Intel.ligències múltiples

    A vegades sentim a parlar de temes que sabem estan relacionats amb el món emocional però desconeixem la seva interrelació.

    Començaria parlant sobre la Teoria de les intel.ligències múltiples de Howard Gardner (Estructura de la ment 1983).

    La intel.ligència no és una quantitat com és coeficient intel.lectual. La intel.ligència és la capacitat d’ordenar els pensaments i coordinar-los amb les accions. Gardner va identificar vuit tipus d’intel·ligències (Estructura de la mente, 1983) que es corresponen amb vuit àrees o espais de cognició, cadascun d’ells neurològicament independent; treballen juntes però com entitats autònomes. Cada persona pot desenvolupar una intel.ligència més que altra.

    Les vuit intel.ligències són:

    • Lingüística
    • Musical
    • Lògico-matemàtica
    • Cinètico-corporal
    • Visual espacial
    • Naturalista
    • Intrapersonal
    • Interpersonal

    L’ensenyament tradicional s’ha centrat prioritàriament en la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.  Actualment, a través de l’experiència, la història i els estudis científics, l’ensenyament actual opta per una educació integral que comporta facilitar el treball de totes i cadascuna de les intel.ligències que Gardner analitza. Tenint en compte que aquest bloc tracta sobre l’educació emocional, cal centrar-nos en dues de les intel.ligències que Gardner menciona: la intel.ligència intrapersonal i la interpersonal perquè elles sustenten la base teòrica de les activitats que aquest bloc planteja. Treballant i formant aquestes dues intel.ligències es formen persones capaces d’interactuar en aquest món des dels sentiments propis i els dels altres, interactuar amb empatia, comunicant-se de manera assertiva i amb autocontrol en situacions límit. Persones intel.ligents emocionalment.
    Continua llegint

    Publicat dins de 2. GENERAL, Intel.ligències múltiples, emocional i Competències bàs | 4 comentaris

    Com em veig?

    L’activitat que us presento a continuació està pensada per a infants més grans, encara que igualment es pot fer amb infants més petits. Nosaltres la vam fer amb alumnes de P-.5 i la valoració final va ser bona.  

    Només remarcaria un aspecte molt important i és que controleu l’autoestima de cada alumne/a. Recomano prudència a l’hora d’introduir l’activitat, penseu-la bé,  no forçar a cap infant, …

                                                                 com-em-veig-002.jpgCOM EM VEIG? 

    ACTIVITAT: Com em veig?                                   

    BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional.                                                   

    OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: El tractament dels sentiments a partir del treball del cos. Prendre consciència que som una part biològica i una altra part en la que no hi parem atenció. 

    ASSISTENTS:  Tutora  de P-4 amb un grup  de 10 alumnes  i l’assessora psicopedagògica amb un grup de 11 alumnes .

    DESENVOLUPAMENT:

    Prèviament la tutora i l’assessora preparen la sessió tenint en compte els objectius del treball. A nivell curricular es pretén treballar la descoberta d’un mateix però ampliant els continguts i introduint les emocions i sentiments.

    Organitzem dos grups de treball que es situaran en espais diferents. Un a l’aula de P-4 i l’altra a la sala de psicomotricitat. Se’ls explica als infants el desenvolupament de la sessió i els objectius de la mateixa.

    La sessió de petit grup desenvoluparà:

    • Tria d’un company que s’estirarà al terra sobre paper mural i la resta amb    colors diferents marcaran la silueta del company.
    • Anàlisi i menció de les diferents parts del cos.
    • Anàlisi de les diferències i igualtats entre iguals a nivell físic.
    • Anàlisi de les emocions del nen dibuixat “om és …. per dins?”
    • Tenim sentiments diferents.
    • Aclariment de conceptes dubtosos o desconeguts.
    • Assignació de colors diferents a sentiments diferents.

    Els murals es pengen a la classe i una vegada constatats i analitzat el  i com de cada grup es proposa que un altre dia es continuarà el treball.

    • Observem diferències entre dibuixos però s’anuncia que tots dos són complementaris.
    • Surten qüestions que cal anar aclarint. Una nena pregunta què vol dir ser amable?

    El fruit dels dibuixos ha resultat força diferent però complementari.

    ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS…  L’activitat es repetirà un altre dia i s’analitzarà un altre dels companys/es.  

    RECURSOS I MATERIALS

  • Preparació prèvia dels materials; retoladors, paper mural i suro per enganxar les siluetes.
  • Càmera fotogràfica
  • AVALUACIÓ 

    Els mateixos alumnes de manera conjunta i una vegada finalitzada la sessió fan una avaluació de la sessió i apunten:  

    • Les persones no som iguals.
    •  El dos nens són diferents.
    • Els dos nens tenen semblances.

    La tutora pregunta:

    • Què és el que més us ha agradat?
    • Què és el que menys us ha agradat?

    Valoració que en fem la tutora i jo: Bona activitat. Han après  i conegut alguna característica de les persones en quan a la manera de ser.

    com-em-veig-009.jpg

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Com em veig? | Deixa un comentari

    Per què l’educació socioemocional a les escoles

    Fa dos anys, quan vaig acabar la carrera de psicopedagogia vaig haver de fer un projecte final de carrera. El projecte pretenia incorporar l’educació emcoional al cicle infantil i es va titular: La introducció de l’educació emocional a P-4. El projecte es va iniciar aquell any i tenitn en compte l’avaluació el projecte es va continuar el curs següent i actualment s’ha ampliat a tot el cicle infantil.

    No puc ajuntar tot el projecte en aquest espai (ho faré quan la meva web estigui activa) però si us puc adjuntar la introducció que justificava el projecte.

    El per què d’un projecte socioemocional a les escoles.

    La violència a la societat actual és un motiu de preocupació. Sovint surten notícies a la premsa sobre aquesta problemàtica. Les dades estadístiques i les prospectives obliguen a prendre mesures preventives. Una d’aquestes mesures és l’educació emocional. Investigacions dels darrers anys, sobre aquesta temàtica, indiquen que una de les millors estratègies de cara a la prevenció de la violència és a través de la regulació emocional, i en concret la regulació de la ira i la posterior violència. Últimament la paraula bullyng és habitual als mitjans de comunicació com a conseqüència de la realitat social que vivim arreu i també als centres educatius. 

    El context social actual, el seu ritme, les innovacions, la tecnologia,… tot plegat fa que la concepció educativa vagi evolucionant i per tant canviïn aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge. Les persones s’han de fomar no només per tenir coneixements sinó per a aprendre a moure’s, tenir estratègies per resoldre conflictes, problemes personals i professionals, … Ara parlem de l’educació per a la formació integral de les persones, des de l’aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure (Informe Delors)  Continua llegint

    Publicat dins de 2. GENERAL, Per què l'educació socioemocional a les escoles | Deixa un comentari

    No esperem, només, l’estona d’educació emocional

    No esperem l’estona d’educació emocional per fer-ne. Recordem que pretenem que sigui una FILOSOFIA DE VIDA. Qualsevol moment és bo per fer o dir quelcom i  relacionar-nos de manera assertiva, per contactar i gestionar les nostres pròpies emocions.

    L’altre dia vaig entrar a una classe del Cicle Superior i el tutor va demanar als alumnes fer un text escrit. Imagino que l’objectiu de l’escrit, tenint en compte que era el segon dia d’escola, era el de conèixer les espectatives dels alumnes i alhora saber el nivell de català de cada alumne.

    Alguns van demanar una orientació més específica del què volia el mestre i aquest va apuntar a la pissarra:

    • Com em veig jo al Cicle Superior?
    • Què m’està agradant del Cicle Superior?
    • Propostes d’activitats que t’agradarien fer a Cicle Superior.
    • Quines emocions i sentiments tinc?
    • Què us agradaria aprendre?

    No cal l’estona planificada dins l’horari escolar per a poder fer contactar amb els sentiments i emocions de molts moments a la vida escolar.

    Gràcies Edu per tenir tan clar com portar la feina emocional al centre!

    mvc-731s.JPG

    Una altra oportunitat, LES CARTES

    Llegiu aquesta carta escrita per una mestra d’educació especial per acomiadar-se d’un alumne que tenia a la seva aula:

    Hola Toni,

    Fa tan de temps que treballem junts que ara se’m fa difícil haver d’acomiadar-me de tu. Han estat tres anys de treball que mai oblidaré. 

    Trobaré a faltar el teu llibre, el nostre llibre, sobre els teus monstres, la teva creativitat inventant històries màgiques, la teva manera d’explicar-me les teves coses personals,… 

    Quan hi penso en com has anat canviant!  

    Quan ens varem començar a conèixer eres tímid i costava treure’t les paraules de la boca. Costava saber què pensaves, què senties. 

    Tot era un secret però, amb el temps vas anar canviant fins que vas confiar i vam aconseguir treballar junts. 

    El curs passat vaig notar com t’anaves fent gran, com treballaves, com opinaves i et relacionaves amb els teus companys, com t’atrevies a opinar sense problemes, com confiaves dient-me que no t’agrada l’escola, encara que saps que has d’anar-hi perquè els pares t’ho diuen. 

    Gràcies Toni, per estar i treballar al meu costat. 

    Ens continuarem veiem per l’escola i, recorda que sempre estaré a la teva disposició. 

    Una abraçada molt especial per a tu.

    Els adults som un model per als infants. Manifestem les nostres propies emocions i sentiments per facilitar que ells puguin aprendre i puguem compartir una mateixa filosofia de vida.

    Publicat dins de 2. GENERAL, No esperem l'estona d'educació emocional | 1 comentari

    El joc de les instruccions

    El joc que a continuació apuntaré està tret del programa del Manuel Segura Decideix (programa de competència social).

    Les mestres del cicle infantil, tenint present, la proposta del Manuel segura, vam canviar algunes de les instruccions per tal d’adaptar-les a les capacitats i edat dels infants del cicle infantil.

    ACTIVITAT: Joc de les intruccions                                                                 

    BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials 

    OBJECTIU  DE LA SESSIÓ:

    • Aprendre avaluar les actituds dels altres intentant situar-se en el seu lloc.
    • Estar atent a les instruccions i interioritzar l’hàbit.
    • Tenir criteri i opinar de manera autònoma.
    • Justificar el per què pensa alguna cosa en concret.
    • Executar almenas dues de cada tres ordres o instruccions que rebin. 

    ASSISTENTS: Tutora o…

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 

    Ara jugarem a un altre joc, que es diu EL JOC DE LES INTUCCIONS. Jo dic a un devosaltres que faci alguna cosa i ell o ella m’escolta amb atenció i ho fa.  Donaré a cadascú tres instruccions i els altres faran d’àrbitres, és a dir,jutjaran si les realitza bé o no. Per a això us repartiré una targeta verda i unade vermella, i alçareu la 1a si ho ha fet bé i la 2a si ho ha fet malament”. Les instruccions que tens a continuació les has de donar de tres en tres i sense gesticular. Pots afegir totes les que vulguis, de manera que n’hi hagi tres per a cada nen o nena, per exemple: digues-me com et dius, quantsanys tens i on vius. No hi fa res que repeteixis algun cop les mateixes instruccions a diferents criatures.No cal que ho facis amb tota la classe, n’hi ha prou que vuit o deu alumnes actuïn i la resta els avaluï amb les targetes. 

    • Acosta’t a la pissarra, agafa un guix vermell i escriu el teu nom.  
    • Digues el nom del nen o nena que hi ha a la teva dreta, toca-li el cap i digues el color dels seus cabells.
    • Mira el calendari, gira-t’hi d’esquena i digues-me quin dia de la setmana és avui.
    • Aixeca’t sense fer soroll, acosta’t a la finestra i digues-me quin dia fa     avui.
    • Toca’t el nas, posa’t dret i fes un saltiró. 
    • Vés a la taula d’en Carles, agafa un llapis i dóna-me’l.
    • Estira’t l’orella, rasca’t el nas, toca’t la panxa.
    • Vés fins a la porta, toca-la i torna al teu lloc.
    • Posa’t dret, mira el company o companya que tens a l’esquerra i digues-me el nom d’alguna cosa que tinguis al darrere.
    • Digues adéu amb la mà, fesla V de la victòria i somriu.
    • Vés fins a la pissarra, dibuixa-hi un vaixell i quan hagis acabat dóna’m el guix.
    • Aixeca’t de la cadira, tanca els ulls i digues-me el nom d’un nen o d’una nena de la classe.

    RECURSOS I MATERIALS

    • Una targeta vermella (per desaprovar actuacions) i una de verda (per aprovar actuacions) per a cada nen o nena.
    • Un calendari de l’any en curs.
    • Una llista amb almenys 10 sèries de 3 instruccions cada sèrie.

    AVALUACIÓ

    Es tracta de fer un treball per fer adonar els infants que l’exigència que demanem als altres, a vegades, és extrema i en canvi, quan nosaltres hem de fer la mateixa activitat ens adonem que no és tan senzill. D’altra banda, l’activitat els permet també anar comprenent com, cada persona, cada nen/a pot entendre d’un mateix missatge una cosa amb matissos diferents que és el mateix que sovint ens passa als adults.

    Us adjunto algunes fotografiesde la classe aixecant les targetes vermelles i verdes.

    2marc-001.jpg

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, El Joc de les instruccions | Deixa un comentari