Com neix un paradigma

Primer, què és un paradigma? Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d’una determinada comunitat científica.

Els científics són capaços de demostrar que les mosques fan 50 voltes sobre sí mateixes després de veure’s en un mirall.

Ara sí, com neix un paradigma? Mireu aquest power point i veureu quanta raó té.

[slideshare id=59459&doc=paradigma-29441&w=425]

Els paradigmes m’han fet pensar en les creences que tenim i seguim de generació en generació sense saber el per què. El per què de les coses, de les creences,…

Mirar primer pels altres i després per nosaltres, ser tranquil.la i reposada, actuar per obtenir l’aprovació dels altres,…

Quantes vegades ens sentim culpables per qüestions que no són la nostra responsabilitat. Hem assimilat creences per contagi social i , en ocasions ens hauríem de preguntar el per què. Podem decidir si volem o no continuar amb una creença concreta.

Fa pocs dies, en Jaume Soler de la Fundació Àmbit, ens parlava del dret que tenim les persones a no voler carregar amb les escombraries tòxiques dels altres. Les penalitats i lamentacions negatives de persones que estan al nostre voltant i que es permeten vomitar sobre nosaltres de manera rutinària.

Com a persones responsables hem, hauríem d’aprendre a decidir si poden, volem o no viure amb les penes de les persones que ens envolten. Depenent del mal que ens puguin produir, de l’energia que ens consumeixi el suportar tanta lamentació i energia negativa podem decidir i aprendre a preservar-nos. Sembla egoista, però és un dret i una creença que podem modificar si així ho decidim.

No és una tasca fàcil anar contracorrent, però serem coherents i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Sempre he pensat que la taca d’oli funciona i amb el temps podem anar canviant creences.