Què veig? Una cara que em diu coses, uns ulls entelats que miren la vida i les persones amb paciència i expectativa. Mirarà al fotògraf i la seva càmera? Què deu pensar? Què sent en aquest moment? Quantes coses ens podria explicar del seu país, dels seus costums, dels seus records,…
Respiro pau amb ella.
M’atrauen les dones amb la pell arrugada. Són un símbol de la vida passada, de l’experiència.
Quant a M. Teresa Abellan Pérez
Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies.
Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena.
La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en
Mirant més enllà. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
