Quan els pares i mares no tenim temps per estar amb els fills, hem d’aprendre a tenir eines i estratègies per comunicar-nos de manera afectiva i conseqüentment efectiva.
Veieu aquest ppt:
[slideshare id=494436&doc=unnudoenlasabana-1214926665693348-9&w=425]
Quant a M. Teresa Abellan Pérez
Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies.
Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena.
La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en
5. ESCOLA DE PARES I MARES,
Un nus al llençol. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Ja fa dies que vull explicar la meva experiencia després d’haver vist aquest ppt:
Sóc mare d’una nena de 6 anys que demana molta atenció durant totes les hores del dia, cosa que aprofito tant com el temps em permet i llegim, juguem, parlem… El fet és que a l’hora d’anar a dormir i després de llegir el conte, tanquem el llum i m’estic un estoneta més fins que veig que es relaxa…però ella mai en te prou… i demana que torni al cap d’una estona, però també haig de dir que li ve la son molt rapid i quan torno ja dorm, i per tant diu que no pot saber si he anat o no. Doncs bé, ara el que faig és deixar-li una senyal que ella i jo hem acordat, i així ella sap que jo hi he estat. Veure-li la cara de feliçitat al matí no te preu!!!
De vegades ens compliquem la vida vulguen fer feliç als que ens envolten, i no es tan dificil… Un petó i gràcies Tere per aquest bloc que ens ajuda a ser una mica més intel·ligents emocinalment…. Segueix treballant!
Hola Cati,
M’ha agradat molt la teva estratègia. A vegades és fàcil, a vegades difícil, a vegades possible, a vegades impossible,… Com la vida mateixa. Penso que el més important és actuar. No quedar-nos aturats ni desanimats.
Continuarem treballant juntes.
Tere, que bonic, ” Un nudo en la sábana” , m’agradat moltissim.
un petonet germaneta.
Xesca